ENTREVISTA

Sergio Jaramillo: “Necessitem que els ciutadans s’entusiasmin amb la pau”

Sergio Jaramillo, alt comissionat per la Pau de Colòmbia assegura que els Estats Units continuaran compromesos amb la fi del conflicte

Donald Trump és investit president just en el moment que Sergio Jaramillo, l’alt comissionat per la Pau de Colòmbia, respon a aquestes preguntes en vigílies de participar al seminari War and Peace del Cidob. Molt caut amb les paraules, assegura que els Estats Units continuaran compromesos amb la fi del conflicte i apunta que l’actual món, tan ple de tensions, hauria de prendre nota del “final feliç” de la guerra al país llatinoamericà.

Què ha sigut més difícil: els anys de negociacions o els mesos des del no en el referèndum?

Tot. Negociar amb les FARC és complicadíssim. Abans de les oficials hi va haver unes negociacions extraoficials durant sis mesos especialment tenses. Els quatre mesos de negociacions públiques també van ser molt intensos i esgotadors, però és cert que la part final, quan ens hem vist obligats a tornar a les negociacions per recollir les consideracions dels del no, ha sigut duríssima. Però tot això queda en res quan és l’hora d’aplicar els acords i passar a la realitat.

Com s’explica el triomf del no ?

Una negociació és entre dos sempre, i la capacitat que un té per imposar-se és limitada. Però crec que, malgrat les enormes restriccions de temps, sobretot perquè érem a l’Havana, sí que hauríem d’haver fet un esforç més gran de pedagogia a Colòmbia. El vam fer, però va ser insuficient i els colombians no van entendre de què anava l’acord.

Es va cedir massa a les FARC?

Si es revisen les nombroses propostes que van fer les FARC i quantes van entrar a l’acord, ens adonem que suposen un percentatge menor. El govern va aconseguir un acord favorable per a tot el país.

Els del no van ser deslleials?

Això ho deixo per als analistes. Crec que a Colòmbia no hi ha encara consciència històrica que s’ha acabat la guerra. L’endemà del plebiscit El Tiempo va publicar un mapa en què es veia com la perifèria rural votava pel i, per contra, la Colòmbia central i urbana, pel no. El resultat demostra que era un acord per la pau i que no es tractava només que les FARC deixessin les armes.

Com es fa per cosir un país dividit?

Aquest és el repte de la implantació. A les zones més afectades pel conflicte cal treballar amb la gent perquè decideixi com s’implementa i perquè activi els seus drets polítics. La colombiana no serà una pau construïda per uns marcians arribats de Bogotà que diguin a la gent què ha de fer. Hem de mobilitzar els colombians al voltant de la pau.

Com seduiran els votants del no ?

Hem de construir ponts. Posarem en marxa un projecte que fa temps que rumio i que ha de permetre que els estudiants facin voluntariat a les comunitats més castigades i que, quan tornin a casa, expliquin què han vist.

Què serà el més difícil?

La justícia a les víctimes és un dels aspectes més delicats. D’altra banda, a finals de mes s’obriran campaments en 26 zones, i els guerrillers podran quedar-s’hi sis mesos per lliurar les armes i preparar-se per a la incorporació a la vida social.

En què consisteix l’èxit del procés?

L’error hauria sigut pensar que el procés de pau és un procés comú de desarmament d’una guerrilla. La visió que tenim és la de posar fi al conflicte històric atacant les fonts de violència, i per això vam acordar, al full de ruta, parlar de participació política, de drogues i dels cultius il·lícits, i en particular de les víctimes. Si no, una guerrilla pot deixar les armes però la violència es reciclarà.

Queda resoldre el paramilitarisme i les negociacions amb l’ELN.

La de l’ELN és una agenda menys precisa que ens causarà alguna dificultat, però per sort ja tenim una estructura. Pel que fa al paramilitarisme històric, ja no existeix, però sí que hi ha grups en zones rurals interessats a gestionar l’economia de la coca i de l’explotació il·lícita de les mines i que busquen el control territorial.

Un estat desaparegut?

En certes àrees, sí. El procés de pau és una oportunitat per dur-hi la institució i convèncer camperols escèptics que durant dècades han vist que no hi havia plans governamentals.

¿Hi ha risc d’un pas enrere si guanyen els del no el 2018?

Hi ha risc que es freni el procés si guanya un govern que no té cap interès per implementar els acords. Però tenim un acord formal i blindatges, el més important dels quals és el ciutadà. Necessitem que la gent s’entusiasmi i s’involucri en el procés de pau.

Més continguts de