Els grecs castiguen Syriza i la dreta governarà amb majoria absoluta

Kiriakos Mitsotakis obté gairebé el 40% dels vots, vuit punts per davant d’Alexis Tsipras

Grècia gira full. El país més colpejat per la crisi del 2009 tanca un cicle deu anys després lliurant-se a mans del partit conservador, Nova Democràcia, que ahir va obtenir la majoria absoluta. Si la política d’austeritat dictada per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional va fer fora del poder els primers ministres conservadors i socialdemòcrates, Alexis Tsipras no s’ha escapat tampoc del càstig de les urnes, amb l’agreujant de ser acusat d’haver traït els seus propis principis. Kiriakos Mitsotakis, membre d’una dinastia política grega i format en el món de les finances, va agafar les regnes d’un partit conservador en hores baixes fa tres anys i ahir va obtenir gairebé el 40% dels vots. Això li assegura una confortable majoria absoluta de 158 escons (inclosos els 50 escons que el guanyador rep pel fet de quedar primer) en un Parlament de 300. Syriza va quedar vuit punts per darrere, una derrota severa, però no irremuntable. Malgrat la calor, la participació va ser del 57%, un punt més que el 2015.

Grècia, el país de la decepció

“Estic farta de mentides. Grècia necessita un canvi, i amb Mitsotakis les coses milloraran, perquè agrada als mercats i atraurà les inversions estrangeres”, deia Andonia Garlí, treballadora de banca jubilada, després de votar en un col·legi del barri de Peristeri, als afores d’Atenes.

Mitsotakis, un Macron per fer fora Syriza

Una de les claus de la victòria de Mitsotakis és haver convençut els electors grecs que el seu partit és diferent del que els va arrossegar a l’abisme amb el seu predecessor, Andonis Samaràs. “És una victòria contundent per a Nova Democràcia, però sobretot un èxit personal per a Mitsotakis, perquè ha convençut els electors que ha renovat el partit”, apunta Nick Malkoutzis, del portal Macropolis. “El resultat li dona l’espai que necessita per prendre decisions difícils des del govern. Però ha fet moltes promeses, en l’àmbit econòmic i també en el sentit de fer un govern responsable i transparent, i ha de demostrar que realment les coses han canviat”. Els rostres del partit conservador grec són nous i el seu discurs s’ha moderat, cosa que evita que els grecs tinguin ara una sensació de retorn al passat.

"Estic farta de mentides: Grècia necessita un canvi i Mitsotakis agrada als mercats"

Els mercats fa dies que celebren el final de l’experiment rebel grec. “Mitsotakis intentarà renegociar un cert alleujament fiscal, però mantindrà els compromisos del govern de Tsipras amb els creditors”, apunta l’analista Giorgos Pagoulatos. El futur primer ministre grec “està ben vist dins el Partit Popular Europeu i no necessitarà guanyar-se la confiança dels socis com va haver de fer Tsipras”, afegeix. Amb un resultat tan sòlid, Mistotakis ho tindrà més fàcil per mantenir el partit cohesionat arraconant els sectors extrems, com els que reclamen la renegociació de l’acord pel nom de Macedònia del Nord.

“Tinc dues feines, dormo 4 hores i em costa arribar a final de mes”

El futur de Syriza, en l’aire

Tot i la patacada electoral, el resultat no ha de suposar la desaparició de Syriza ni és un desastre absolut per a Tsipras, que aquest cop no ha tingut el suport de Pablo Iglesias. Al cap i a la fi, Tsipras domina amb contundència l’oposició (els socialdemòcrates de Kinal, l’antic Pasok, s’ha quedat en el 8%). El seu ministre de Finances, Euklid Tsakalotos, no es va estar de dir a Twitter que Syriza ha obtingut un percentatge semblant al de Pedro Sánchez “que es veu com un dels grans líders de la socialdemocràcia europea”. Un dels grans interrogants que s’obren ara a Grècia és si Tsipras serà capaç de mantenir un partit relativament nou, que fa deu anys no passava del 5% de vots i que no està arrelat a la societat i al territori, per ocupar l’espai polític de la socialdemòcracia, amb un Pasok que s’ha convertit en un partit de centre.

Qui heretarà la bandera de la protesta és l’exministre de Finances grec Iannis Varufakis, que va trencar amb Tsipras l’endemà del referèndum, quan va saber que el primer ministre s’agenollaria davant els creditors. És difícil, però, que Mera 21 vagi més enllà de la figura personal de Varufakis, que ahir va recordar: “El poble castiga els governs que apliquen els memoràndums i des d’ara comencem a lluitar contra l’austeritat”.

Les eleccions d’ahir també van servir per foragitar del Parlament els neonazis d’Alba Daurada, quan encara dura el procés per l’assassinat del raper Pavlos Fyssas, pel qual està processada la seva cúpula. Els ultranacionalistes prorussos de Solució Grega, contraris a l’acord amb Skopje i partidaris de col·locar mines antipersona per evitar que els refugiats entrin a Grècia per la frontera terrestre amb Turquia, ocuparan el seu lloc.

Més continguts de