Erdogan canta victòria a Afrin

L'ofensiva d'Ankara ha provocat la mort de gairebé 300 civils i la fugida de 250.000 més

Després de dos mesos d'ofensiva turca sobre la ciutat siriana d'Afrin, l'emblema otomà de la lluna minvant i l'estrella blanca sobre fons vermell oneja al costat kurd a la frontera amb Turquia. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat aquest diumenge la presa completa del control de la localitat assetjada, després que les tropes turques i combatents de l'opositor Exèrcit Lliure de Síria (aliat d'Ankara) recuperessin el centre de la ciutat sense trobar resistència dels combatents kurds. La victòria ha coincidit amb la celebració d'una d'otomana a la Batalla dels Dardanels de la Primera Guerra Mundial.

Erdogan ha assegurat que "un gran nombre" de milicians kurds de les Unitats de Protecció del Poble (les YPG), considerada organització terrorista per Turquia, "van fugir" després de l'entrada de les forces prokurdes a Afrin.

El setge silenciat a la ciutat d'Afrin

El periodista local Mohamed Hassan constatava, a preguntes de l’ARA, que “no hi havia presència de combatents de les YPG als carrers del centre de la ciutat”. Per contra, els soldats i els seus milicians campaven lliurement en el saqueig de cases, botigues, emportant-se tot el que trobaven al seu pas, des de motos o tractors fins a menjar. Tampoc són gaires els civils que es mantenen a Afrin, ja que en els últims dies hi ha hagut un èxode massiu, que l’Observatori Sirià de Drets Humans, calcula en 250.000 persones des de dimecres, que van fer servir el corredor humanitari al sud que porta cap a territoris controlats pels kurds o pel règim sirià.

La retirada de Afrin, però, no vol dir "perdre la guerra", ha afirmat en un tuit Saleh Muslim, expresident del partit kurd de la Unió Democràtica. "La lluita continuarà i el poble kurd seguirà defensant-se contra el genocidi planejat contra ells. La victòria serà per als pobles de nord de Síria", ha assegurat Muslim.

Segons l'últim recompte de l'Observatori, des del començament de l'ofensiva a finals de gener, han mort més de 1.500 combatents kurds, i els rebels aliats a Turquia han patit 400 baixes més. Per la seva banda, l'estat major turc va confirmar la mort de 46 soldats. Entre la població civil, hi ha hagut gairebé 300 assassinats.

En els últims dies s'havien intensificat els bombardejos aeris i els atacs amb foc d'artilleria turca contra l'enclavament kurd. Durant el cap de setmana, han mort almenys 30 civils, dels quals 16 han perdut la vida en un atac aeri en un hospital d'Afrin. Fonts turques han negat el bombardeig al centre hospitalari, mentre activistes i mitjans prokurds van inundar les xarxes socials amb fotografies de l'hospital seriosament destruït o de cossos que jeien a terra o semienterrats a la runa.

Turquia assegura que no apunta la població civil, però els vídeos publicades en xarxes socials amb el testimoni punyent d'una mare que acabava de perdre un fill en l'atac a l'hospital mostren que les intencions de Turquia són unes altres.

L'operació turca Branca d'Olivera no ha portat, precisament, la seguretat a la regió semiautònoma kurda, on han mort centenars de civils i n'han fugit centenars de milers a zones d'Alep controlades pel règim sirià després de dos mesos d'intensos bombardejos contra el bastió kurdosirià d'Afrin. La llicència concedida a Erdogan per part de Rússia i, indirectament, del règim sirià per dur a terme l'ofensiva ha permès a Turquia avançar en els seus plans expansionistes a Síria, limitant la influència política dels kurds al país àrab i frenant les seves aspiracions independentistes. Amb la presa de la ciutat d'Afrin, Ankara ha aconseguit dividir els tres cantons kurds del nord de Síria i frenar així la creació d'un estat independent kurd al costat de la seva frontera sud.

A l'altre front de la guerra siriana, continua l'èxode massiu de civils a Guta Oriental, on els rebels islamistes han anat perdent el control a mesura que avancen les forces del règim. Les tropes sirianes han recuperat el 80% de l'enclavament rebel dels suburbis de Damasc. L'avanç del règim ha causat la mort de més de 1.400 civils, dels quals 274 són menors d'edat, i la fugida de més de 50.000 civils d'aquest territori els últims dies.

En aquest moment les forces sirianes, amb el suport dels bombardejos russos, estan lluitant a Harasta, al sud-est de Damasc. "Milers de civils" continuen fugint del sector sud controlat pel grup rebel Failaq al-Rahman, que està negociant amb Rússia per una rendició i l'evacuació segura dels civils.

Des que va començar l'ofensiva, el 20 de gener, han mort almenys 289 civils, entre ells 43 menors d'edat i 28 dones, segons l'últim recompte de l'Observatori. Els continus bombardejos i la imminència de l'atac terrestre turc van forçar la fugida de la zona de prop de 200.000 persones des d'aquest divendres, segons l'ONG.

Més continguts de