Trump indigna la Xina signant una llei de suport al moviment pro democràcia de Hong Kong

Els manifestants hongkonguesos ho celebren mentre Pequín crida a consultes l'ambaixador dels EUA

El moviment pro democràcia de Hong Kong ha celebrat aquest dijous una nova "victòria", després d' arrasar a les urnes en les eleccions locals de diumenge: el president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat la llei de drets humans i democràcia a Hong Kong, que dona suport a les protestes que des del juny tenen lloc a la ciutat semiautònoma xinesa i que reclamen més llibertats i democràcia.

La llei, aprovada la setmana passada al Congrés amb un ampli suport tant dels demòcrates com dels republicans nord-americans, ha indignat el govern xinès de Xi Jinping, que aquest dijous ha cridat a consultes l'ambaixador dels Estats Units a Pequín, Terry Branstad, i ha advertit que hi haurà "severes contramesures" en resposta a un moviment que consideren una "ingerència en assumptes interns".

El govern de Hong Kong s'ha queixat també que la iniciativa nord-americana esperonarà les protestes que mantenen els carrers de la ciutat bloquejats des de fa setmanes, mentre els líders de la protesta, com el jove activista Joshua Wong, es felicitaven a les xarxes pel suport que els arriba des dels Estats Units.

La legislació aprovada pel Congrés i signada per Trump aquest dimecres estableix que el departament d'Estat haurà de certificar anualment si es respecten les llibertats i l'autonomia a Hong Kong per mantenir en vigor la relació econòmica especial que tenen els EUA amb l'illa. Una relació que fa que Hong Kong quedi al marge dels aranzels imposats per Trump als productes xinesos. En cas d'incomplir-se aquestes condicions, a més, la nova llei preveu sancions contra els responsables de la violació dels drets humans o les llibertats a Hong Kong.

A més, amb motiu de la situació que es viu a l'illa amb la revolta popular, la nova llei inclou la prohibició temporal d'exportar a la policia de Hong Kong qualsevol tipus de munició antiavalots, com el gas lacrimogen o les pilotes de goma.

L'ampli suport que la nova llei va rebre al Congrés feia molt difícil que Trump la vetés, però la crítica directa a Pequín arriba en un moment delicat de les relacions entre els EUA i la Xina i enterboleix les negociacions en marxa per tancar la guerra comercial encetada per Trump. El president ha volgut presentar la normativa com un intent que "els representants de la Xina i de Hong Kong puguin resoldre amistosament les seves diferències", però el govern de Xi Jinping l'ha denunciada com un intent d'ingerència en els afers interns xinesos.

El viceministre d'Exteriors de la Xina, Le Yucheng, ha assegurat que el govern prendrà "contramesures" en resposta a la nova llei nord-americana i ha advertit que "el govern dels EUA serà totalment responsable" per les conseqüències que això pot portar. Per la seva banda, l'oficina per a Macau i Hong Kong, l'agència estatal xinesa que supervisa les polítiques cap a aquestes dues regions, ha anat més enllà i ha acusat els EUA d'actuar amb "prejudicis i arrogància" i amb "una intenció sinistra".

Amb el suport del govern dels EUA, els manifestants pro democràcia de Hong Kong aconsegueixen de nou internacionalitzar el seu conflicte i afegir pressió sobre el govern xinès, que, amb els ulls del món atents a les protestes, "no s'ha atrevit a fer a Hong Kong unes polítiques tan dures com les que practica en regions com la de Xinjiang", explica Manel Ollé, expert en història i cultura xinesa de la UPF. Es refereix als camps de concentració i "reeducació" on el govern xinès ha enviat milers d'uigurs, membres de la minoria musulmana que habita aquesta regió del oest de la Xina.

Però Ollé creu que la nova llei dels EUA "en realitat no fa cap favor al moviment pro democràcia" hongkonguès, primer perquè "dona ales" a la teoria defensada des de l'inici de la Xina "que diu que el moviment està orquestrat des de l'exterior", i també perquè "és molt difícil que la Xina es pugui sentir pressionada" a fer res.

El pes de l'economia de Hong Kong sobre el total de l'economia xinesa s'ha reduït molt en els últims anys, cosa que explicaria, segons Ollé, per què aquesta vegada el projecte de llei que va desfermar les protestes –el de l'extradició judicial a la Xina– no es va retirar des del primer moment ( no es va retirar fins al setembre, després de tres mesos de protestes) com havia passat amb altres iniciatives autoritàries que havien rebut contestació als carrers de Hong Kong.

De fet, si la nova llei nord-americana acabés retirant l'estatus especial de Hong Kong com a aliat financer dels EUA, encara que sigui temporalment, els danys ja no serien tan greus per al gegant econòmic xinès i sí que podrien ser-ho per a les empreses hongkongueses. 'De facto', diu Ollé, "s'acabaria fent el que en realitat vol Pequín, que és convertir Hong Kong en un territori més de la Xina".

Més continguts de