LÍBIA

Turquia envia tropes per ajudar el govern de Trípoli

Els efectius del general Khalifa Haftar assetgen la capital líbia

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no està disposat a deixar que els seus rivals a la regió s’apuntin una victòria a Líbia. La setmana passada el Parlament d’Ankara va donar llum verda a l’acord militar amb el govern de Trípoli (Govern de l’Acord Nacional, GNA) per enviar una força de reacció ràpida quan ho demani l’executiu de Fayez al-Sarraj, assetjat des de fa mesos per l’ofensiva del mariscal Khalifa Haftar, home fort del país. I ahir es confirmava que Ankara ja havia enviat les primeres tropes.

El govern d’Al-Sarraj té l’aval de l’ONU, però no té legitimitat política dins de Líbia ni controla el territori: les milícies afins al GNA, que són bàsicament els clans de la ciutat de Misrata, amb prou feines controlen la capital i la seva àrea metropolitana. Haftar tutela el govern paral·lel establert a la ciutat de Tubruq des del 2014 i, amb els clans de Bengasi, domina la majoria del territori i dels recursos petroliers. Té el suport d’Egipte, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita, Rússia i França, però no de l’ONU. Al costat del govern de Trípoli hi ha Turquia, Qatar i també Itàlia.

Els combats s’han accelerat aquesta setmana. Ahir tropes de Haftar van penetrar a la ciutat costanera de Sirte i van anunciar que han assumit el control del port i de l’aeroport. L’altre punt calent són els voltants de l’antic aeroport internacional de la capital, que no està operatiu però que té un elevat valor estratègic. Dimecres hi van morir tres civils. Des que va començar l’ofensiva de Haftar contra Trípoli, el 4 d’abril, hi ha hagut uns 1.500 morts, més de 5.000 ferits i 100.000 desplaçats.

Turquia ja ha estat facilitant drons i artilleria al govern del GNA, contravenint l’embargament d’armes, com han fet també Rússia, Egipte i els Emirats al bàndol contrari. Ara Erdogan fa un pas més i envia tropes sobre el terreny. Rússia ha fet el mateix, però, en lloc d’enviar soldats regulars, contracta els mercenaris de l’empresa de seguretat Wagner, que fa mesos que operen a les files de Haftar.

Influència regional

“Ni a Turquia ni a Rússia els interessa Líbia en si mateixa, sinó que intervenen en el conflicte buscant una influència a nivell regional i internacional”, explica Eduard Soler, investigador del Cidob. “Erdogan no vol que els seus enemics -Egipte i els Emirats- guanyin a Líbia, i dona suport als que veu com els seus aliats. Ankara supera el replegament que vam veure des del 2016, davant la derrota dels Germans Musulmans a Egipte i Síria, i torna a assumir un rol de lideratge regional”, afegeix. Per a Moscou “el que hi ha en joc és un tema d’estatus: Rússia es va sentir traïda després de donar suport a la resolució de l’ONU sobre Líbia, que va acabar amb la intervenció de l’OTAN per derrocar Moammar al-Gaddafi, i ara vol fer valer que s’ha convertit en un actor clau”. Líbia és un altre dels escenaris del que Soler anomena “aliances líquides”: Rússia i Turquia acaben d’arribar a un acord militar al nord de Síria, cosa que no impedeix que a Líbia es trobin en bàndols contraris.

En el joc d’aliances, la UE està dividida: França fa costat a Haftar i Itàlia, que com a exmetròpoli coneix bé Líbia i sap que el mariscal no pot ser una solució a llarg termini per les divisions que genera, està amb el govern de Trípoli. I per si no n’hi hagués prou, Grècia i Xipre també s’enfronten a l’intent de Turquia de fer-se amb els jaciments de gas del Mediterrani oriental a través de l’acord de delimitació marítima que Erdogan ha signat amb el govern de Trípoli a canvi del seu suport militar.

Tota una patata calenta per al nou cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que la setmana passada instava totes les parts a aturar les accions militars i a respectar l’embargament d’armes de l’ONU. No queda clar si l’escalada es podrà aturar en la cimera internacional que s’ha de celebrar aquest gener a Berlín -i que ja va ser posposada a l’octubre- sota els auspicis de l’ONU i de la cancellera Angela Merkel.