La Unió Africana premia la tirania de Mugabe
El líder de Zimbàbue té vetada l’entrada a la UE i als Estats Units per violacions dels drets humans
BarcelonaD’aquí tres setmanes, el 21 de febrer, Robert Mugabe farà 91 anys. El president de Zimbàbue, a qui li agrada celebrar l’efemèride sense escatimar en despesa pública, tindrà en aquesta ocasió doble motiu per celebrar. La Unió Africana (UA) va nomenar-lo ahir president rotatori. Mugabe és president de Zimbàbue des del 1980, a través d’unes eleccions sota l’ombra de la sospita del frau. Als zimbambuesos els agrada fer acudits sobre la longevitat de l’oncle Bob, malgrat els rumors sobre el seu càncer de pròstata i les malalties pròpies de l’edat, sobretot en un país on l’esperança de vida no supera els 60 anys. La rumorologia també apunta que ho deixarà tot lligat perquè la seva dona Grace, de 49 anys, el succeeixi.
Feia un any que el nom de Mugabe havia entrat a les travesses per substituir el president de Mauritània a la UA però els defensors dels drets humans confiaven que els líders africans valorarien que Mugabe té un expedient tacat d’acusacions de violacions de drets i no és, per tant, el cap de la diplomàcia del continent òptim.
D’esperança a tirania
Fa 10 o 15 anys Mugabe no hauria somiat tenir aquest reconeixement. Llavors Zimbàbue era un país fallit, amb una economia que es dessagnava amb inflacions del 26.400%, on el preu de les llaminadures es calculava per milions de dòlars locals. A més, s’havia guanyat crítiques amb l’expulsió de milers de grangers zimbabuesos blancs per, en principi, nacionalitzar les terres en benefici del poble negre. Les terres van acabar a mans de l’elit negra, tot i que Mugabe es va guanyar les simpaties de molts africans que van veure el gest com una bufetada al colonialisme. Avui, a més, el seu govern està acusat d’haver fet fora milers de negres pobres a la força per quedar-se amb les seves terres.
El seu nomenament només pot explicar-se perquè els líders africans han volgut donar un premi a un home -al final de la seva vida política i vital- que durant els anys 70 va lluitar contra la colonització britànica en la llavors anomenada Rhodèsia. Fins i tot els primers anys al poder va ser vist com una esperança perquè va apostar fortament per l’educació, fins al punt que el país va ser una referència per l’alta qualitat dels seus docents. Això és història i a Zimbàbue un 72% dels 14 milions d’habitants són pobres i el país s’ha convertit en una fàbrica de mà d’obra barata. La taxa d’atur se situa entre l’optimista 60% que assenyalen les dades del govern i el 85% que denuncia el partit de l’oposició.
Avui Mugabe té vetada l’entrada a la UE i als Estats Units, tot i que fa un parell d’anys va poder assistir a la cimera entre Àfrica i Europa que va tenir lloc a Lisboa el 2007, en què es no es va tallar a l’hora de criticar “l’arrogància” europea per fer negocis amb els africans. La tria de Mugabe pot posar més d’una pedra a la sabata a la relació amb Occident, que li recrimina la persecució de la dissidència, la falta de llibertat d’expressió i les seves perles contra els homosexuals, amb frases com “Són com els gossos i porcs” i “És una pràctica inhumana”.
A Addis Abeba, després de prendre el relleu a Mohamed Ould Abdel Aziz, el president va ser fidel al seu estil i va atacar tot el que és de fora. “Els recursos africans han de pertànyer a l’Àfrica i a ningú més”, va dir, i va matisar que potser també “els amics” poden sentir-se part del botí. En aquest cas, els seus amics són els xinesos, que, com a bona part de l’Àfrica, s’han anat menjant les aliances i negocis que fins fa poc copaven els Estats Units o la vella metròpoli.
Quan falten dues setmanes per a les eleccions presidencials a Nigèria, la UA va debatre ahir els conflictes armats al continent, amb especial rellevància del desafiament de la secta islamista Boko Haram a Nigèria, amb milers de morts i de desplaçats. Els líders africans van anunciar que 7.500 soldats de Nigèria, el Txad, el Níger, el Camerun i el Benín formaran part de la nova missió multilateral per acabar amb els milicians que pretenen crear un califat.
En llibertat un cap de l’esquadró de la mort de l’apartheid
Les autoritats sud-africanes han concedit la llibertat condicional a Eugene de Kock, líder de l’esquadró de la mort del règim racista de l’apartheid, que ha passat els últims 20 anys a la presó després de ser condemnat a dues cadenes perpètues el 1996. La justificació de la mesura és que De Kock ha fet progressos per a la seva rehabilitació social. L’antic agent del règim segregacionista complia una altra condemna de 212 anys de presó i està considerat un dels assassins més sanguinaris del govern de l’apartheid. El 1996 De Kock, de 66 anys, va ser condemnat per sis assassinats i per diversos delictes de segrest, homicidi, frau i agressions a enemics del règim racista.
