Abús sexual i esclavatge: els perills per a les joves refugiades

Idomeni (grècia)Ve d’Alep, Síria, està embarassada de sis mesos i descansa en un banc mentre espera els tràmits per travessar la frontera grega d’Idomeni i entrar a Macedònia. Acompanyada de la seva família de cinc membres, recolza el cap en el seu marit i es cobreix de la llum del sol amb els guants. “Una nit vam fugir perquè van entrar quatre-cents tancs a la ciutat i van bombardejar casa nostra. Molts dels nostres amics estan morts o lluitant contra Al-Assad”, explica. Ella, com centenars de refugiades, porta el seu fill encara no nascut cap a un futur incert. Al costat, una mare afganesa dóna el pit al seu nadó. Gairebé el 40% dels refugiats són nens i adolescents, que esdevenen els més vulnerables del viatge cap al nord d’Europa. Un trajecte que travessa almenys cinc països per mar i terra.

La hipotèrmia i les baixes temperatures són els perills per als més petits quan toquen terra, ja que a l’interior de Grècia s’han registrat temperatures de menys 10 graus. I encara és pitjor per als que no són sirians, afganesos o iraquians i que, per tant, no tenen l’estatus de refugiats. Quan arriben a Idomeni els veten l’entrada i els retornen en autobusos cap a Atenes, en un trajecte que, a més, els costa 20 euros. Famílies senceres d’Algèria, el Marroc, Bangla Desh, Somàlia, l’Iran, el Líban o el Pakistan es queden desemparades i busquen a les escletxes de la tanca fronterera entre Grècia i Macedònia una oportunitat per creuar a l’altra banda, saltant reixats vigilats per l’exèrcit grec i els soldats hongaresos i serbis, que col·laboren conjuntament per fer més hermètica l’entrada.

De la misèria a la prostitució

“Estem tenint problemes per identificar els nens que es perden o se separen dels seus pares. A vegades vénen famílies senceres en autobusos privats, el pare o la mare baixen un moment en una gasolinera i el bus marxa sense comptar els passatgers”, explica Celine Ganie, de l’organització Save the Children al camp de refugiats d’Idomeni. Aproximadament es registren uns 40 menors a la setmana que fan el camí sols i que travessen aquest pas en unes condicions molt dures i sense aturar-se per menjar o dormir. Molts d’ells s’acaben perdent o optant per rutes il·legals a causa de la desinformació. Aquesta situació fa que noies joves i adolescents siguin les víctimes preferides de les màfies internacionals que volten pels camins o a prop dels camps de refugiats. A canvi d’un 200 euros, els ofereixen portar-les cap a Alemanya o Suècia, on també els prometen un lloc de treball. “Si la noia no té diners, el viatge es paga amb sexe, ja sigui amb el mateix traficant o amb altres clients a benefici d’aquest. És usual també que els prometin una feina a Suècia o Noruega, i moltes quan arriben a aquest països acaben en prostíbuls o en una situació d’esclavatge sexual”, explica la sud-africana Kalli Mitilineos, de l’organització A21, de lluita contra el tràfic de persones a tot el món.

Mitilineos s’ha entrevistat amb almenys deu noies que li han explicat els seus casos de violació a Idomeni. Moltes d’elles, adolescents, són enviades pels seus pares a Europa perquè després puguin portar-hi la família, però la seva situació de vulnerabilitat i desesperació fa que siguin enganyades per aquestes xarxes mafioses. “I això passa durant tot el camí i està augmentant”, assegura la cooperant.

Una realitat desconeguda

Entre els refugiats també s’han produït situacions d’explotació i esclavatge, comenta la membre d’A21: “L’altre dia vam trobar el cas d’un home iranià de 45 anys que reclamava una noia de 15 com la seva dona. Com que no hi havia constància de papers que certifiquessin el vincle matrimonial, no teníem constància que això fos veritat. Al final, espantada, la noia va parlar i ens va explicar que viatjava sola”. Mitilineos comenta que cada cop és més habitual trobar homes amb noies molt joves fent el camí, però sense saber quina és la relació real que hi ha entre ells.

En una cosa coincideixen moltes organitzacions internacionals als camps de refugiats: el ca mí no dóna per a confessions ni per pensar, i s’espera que molts dels horrors d’aquesta ruta es coneguin un cop aquestes immigrants arribin al destí final i, amb el temps, acabin explicant la seva història.

Àustria amenaça Grècia amb una expulsió temporal de Schengen

Les pressió sobre les autoritats gregues, desbordades per l’arribada de refugiats, no s’atura, i Àustria ha decidit apujar el to. En declaracions al dominical Welt am Sonntag avançades ahir, la ministra d’Interior austríaca, Johanna Mikl-Leitner, llança una amenaça molt clara: “Si Atenes no assegura les fronteres exteriors, haurem de discutir sobre una sortida temporal de Grècia de l’espai Schengen”. Berlín ja va criticar ahir aquestes paraules, i va deixar clar que la mesura no resoldria el problema. “Les pseudosolucions, com excloure estats de Schengen, no porten enlloc”, va dir el ministre d’Exteriors alemany. Des de Davos, però, la directora de l’FMI, Christine Lagarde, va admetre que la crisi migratòria amenaça la continuïtat de l’espai de lliure circulació.