INTERNACIONAL

L’acció ràpida, la clau de l’èxit de l’Europa de l’Est

Les seves dades d'infectats per coronavirus és inferior a la de països com Espanya, Itàlia, França o Alemanya

Els països de l’Europa de l’Est no estan acostumats a aparèixer al capdavant dels rànquings positius, però en la crisi del coronavirus els veïns pobres s’han convertit en exemple per als rics. Mentre Espanya, Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit acumulen el màxim nombre de casos de coronavirus, l’impacte en els països de l’Est és significativament inferior. Si bé la diferència de poblacions podria ser un argument per explicar la disparitat, el cert és que països com Eslovàquia, Bulgària o la República Txeca van prendre mesures restrictives significatives quan el seu nombre d’afectats encara era molt baix.

El cas més paradigmàtic de la zona és el d’Eslovàquia, el país amb la ràtio de mortalitat a causa del coronavirus més baixa d’Europa, segons la Universitat Johns Hopkins (0,4 per cada 100.000 habitants). Amb una població de poc més de cinc milions d’habitants, el país tenia aquest dijous 1.396 malalts de coronavirus i només havien mort 23 afectats. El primer cas de coronavirus es va detectar el 6 de març: era un home de 52 anys, el fill del qual havia estat a Venècia. Les primeres mesures contra el coronavirus, però, es van prendre dies abans de la detecció d’aquest pacient. Des del 28 de febrer tots els passatgers que passaven pels aeroports internacionals del país eren sotmesos a un control de temperatura i també es feien controls aleatoris a cotxes en les fronteres d’Eslovàquia amb altres països, especialment Àustria. També es va incloure entre les mesures la prohibició d’enviar i rebre paquets i correu provinent d’Itàlia.

Segons assenyala la doctora Ángela Domínguez, catedràtica de la UB i epidemiòloga, per aconseguir que el covid-19 s’estengui menys, i si s’estén, que ho faci lentament, és clau la detecció precoç dels casos i el seu aïllament i adoptar mesures de distanciament social restrictives. “Si s’instauren mesures restrictives però el diagnòstic i aïllament dels casos no es fa amb la intensitat adequada, els resultats no són tan bons com si es fan les dues coses”, diu.

En el cas d’Eslovàquia, només dos dies després de detectar el primer pacient, els instituts de la regió de Bratislava -la que té més densitat de població del país- tancaven les portes. Un dia després també ho feien les escoles de primària de la regió i dues zones més -Trnava i Kosice- seguien els passos de Bratislava. El 12 de març el govern del conservador Igor Matovic declarava l’estat d’emergència i tancava les portes de tots els espais destinats a esdeveniments massius.

La data de l’inici de l’estat d’emergència d’Eslovàquia i Espanya pràcticament coincideix -Sánchez el va decretar el 14 de març-, amb la diferència que a la península Ibèrica els casos de coronavirus es van detectar molt abans. A Catalunya el primer afectat pel virus es va detectar el 25 de febrer, igual que a Madrid, i quan es va decretar l’estat d’alarma l’Estat ja comptava amb 6.391 infectats, una xifra que suposava una ràtio de 13 casos per cada 100.000 habitants. En canvi, a Eslovàquia la ràtio era inferior a un infectat per cada 100.000 habitants. El 25 de març Eslovàquia era un dels primers països europeus a fer obligatori l’ús de mascaretes en espais públics.

“Les mesures que ha pres el govern han fet que la situació a Eslovàquia sigui més manejable i estigui sota control”, assegurava el responsable de l’Institut de Polítiques Sanitàries, Martin Smatana, al diari The Slovak Spectator. Smatana afirmava que la reducció de la mobilitat permetia tenir l’increment d’afectats controlat i que fos molt més lent, tot i que reconeixia que sense una vacuna o fàrmac la majoria dels eslovacs s’acabarien contagiant en un moment o altre.

Amb la situació controlada, el govern va anunciar el 22 d’abril un pla de desconfinament supeditat a l’evolució del brot. La condició per no tornar a tancar: que el nombre d’infectats no arribi als 150 diaris.