Internacional 16/09/2021

Murals de propaganda i Kalàixnikovs al Kabul dels talibans

Moure's per la ciutat ara és més fàcil i la seguretat és millor, però el declivi econòmic és evident

4 min
Talibans, aquest dimecres en un vehicle de l'antiga policia afganesa a Kabul

Enviada especial a KabulUns operaris treballen enfilats en escales al mur exterior del que va ser el quarter general de l'OTAN a Kabul: unes parets enormes de formigó de gairebé deu metres d'altura que les tropes internacionals van aixecar per protegir-se de possibles atemptats. "A nosaltres ens paguen, som uns manats", justifica un dels treballadors intentant rentar-se les mans de qualsevol responsabilitat. Pinten al mur eslògans a favor dels talibans. "L'Emirat Islàmic és la font sagrada de tots els somnis", en diu un que ja han acabat. Un altre, que encara tenen a mitges, farà: "El govern és una responsabilitat, no un privilegi".

Operaris escrivint eslogans a favor dels talibans al mur exterior de l'antic quarter general de l'OTAN a Kabul.

En tots els edificis oficials de Kabul hi ha murs de protecció. Els van aixecar en els últims anys a cop d'atemptat i així Kabul es va anar omplint de murs de formigó. Ara moltes d'aquestes parets estan plenes d'eslògans a favor dels talibans, perquè si una cosa volen deixar clara els radicals és que ara ells són els que manen a Kabul. Potser el mur que crida més l'atenció és el que protegia l'antiga ambaixada dels Estats Units: hi ha pintada una bandera talibana, blanca, enorme.

La mateixa bandera també oneja a l'exterior de tots els ministeris, en algunes rotondes i fins i tot en alguns parcs. I s'han retirat de la via pública totes les fotografies d'Ashraf Ghani, que va ser el president afganès fins que els talibans van entrar a Kabul ara fa un mes.

Controls als carrers

També han desaparegut tots els controls de policia que inundaven la ciutat a gairebé cada cantonada. Perquè realment era així: hi havia policies per tot arreu perquè la psicosi d'un possible atemptat era constant. Ara, en canvi, no hi ha cap control i fins i tot s'han obert al trànsit carrers que abans estaven tancats per raons de seguretat. Per exemple, el carrer on hi ha el ministeri de l'Interior. Durant anys no s’hi ha pogut circular, i accedir-hi era gairebé un infern: calia passar infinitat de controls. Ara s’hi pot transitar tranquil·lament. De fet, en general és més fàcil moure’s per la ciutat que abans, i el trànsit s'ha reduït dràsticament.

Una dona amb burca i dues joves amb el txapan, una mena de guardapols que amaga les formes del cos.

A banda d'això, es pot dir que poca cosa més ha canviat a Kabul, aparentment. Tot més o menys continua igual. Les botigues estan obertes i hi ha bullici als carrers. Potser s’hi veuen menys dones que abans, però tampoc hi ha cap gran diferència. Algunes porten burca, però la majoria continuen cobrint-se el cap amb un simple vel, encara que moltes vesteixen de forma més discreta. Impera el txapan, una mena de guardapols que amaga les formes del cos.

Això sí, ara veus passar cada dos per tres pel carrer vehicles de l'antiga policia afganesa plens de talibans amb Kalàixnikovs i banderes blanques. O et pots trobar a la porta d'un edifici oficial un milicià que no té cara de talibà, ni va vestit amb cap uniforme, però que porta un Kalàixnikov. I d'altra banda, sens dubte, el declivi econòmic és evident. Davant dels bancs es continuen formant cues quilomètriques cada dia, i la preocupació pel futur està en boca de tothom.

Per la capital afganesa gairebé no circulen autobusos, i la gent es desplaça bàsicament amb taxis comunitaris. És a dir, en un mateix vehicle viatgen diversos passatgers i el taxista fa sempre el mateix recorregut, com si es tractés d'una línia d'autobús. Davant del centre comercial Gulbahar, al centre de Kabul, hi ha una parada de taxis. Abans aconseguir una plaça era gairebé missió impossible. Calia armar-se de paciència i esperar. Aquest dimecres, en canvi, hi havia una dotzena de taxis aturats sense passatgers. "Això és un desastre. Abans guanyava 2.000 afganis al dia [uns 20 euros], i ara tot just en guanyo 800 [uns vuit]", es queixava un taxista, Mohammad Tahir, que atribuïa el poc moviment de passatgers al fet que molta gent s'ha quedat sense feina i que la Universitat de Kabul continua tancada.

Un taxista esperant trobar passatgers davant del centre comercial Gulbahar, a Kabul.

Davant el pont Mahmud Khan, que travessa el riu Kabul, un home ven banderetes blanques dels talibans. "Les fabrica el govern. Jo pago set afganis per cada bandereta, i les revenc per vint o trenta", comenta amb satisfacció. I segons assegura, tenen èxit, molta gent les compra com a souvenir. L'home afirma que ven el marxandatge talibà per convicció. "L'anterior govern era molt corrupte i no prou islàmic".

Els talibans, que en els anys 90 van prohibir les fotografies, ara es deixen retratar amb facilitat pels periodistes estrangers. Fins i tot els deixen pujar als seus vehicles perquè els filmin mentre recorren Kabul. "Necessiten diners", comenta un afganès quan veu un grup de talibans posant davant la càmera. Continuen amb l'aspiració que el seu govern sigui reconegut com el govern legítim de l'Afganistan i tornin a arribar al país fons de l'estranger.

stats