Bolívia posa fi a vint anys de governs d’esquerres amb un “capitalisme per a tothom”

Buenos AiresDesprés de vint anys de governs del Moviment al Socialisme (MAS), partit liderat per Evo Morales, que va ser el primer president indígena de l’Amèrica Llatina (2006-2019), Bolívia ha fet un gir cap al centredreta en unes eleccions presidencials que marquen un canvi de cicle polític: el president electe, Rodrigo Paz, juntament amb el vicepresident electe, Edmand Lara –conegut com el Capitán Lara–, ha superat per nou punts (54,5%) el seu contrincant en la segona volta electoral d’aquest diumenge 19 d'octubre, l’expresident de la dreta tradicional Jorge Tuto Quiroga, que juntament amb el seu candidat a vicepresident, Juan Pablo Velasco, ha obtingut un 45,5% dels suports.

Enmig d’una crisi d’escassedat de combustible i de divisa, i amb una inflació rampant, l’electorat bolivià ja va deixar clara una cosa el 17 d’agost passat, quan es va celebrar la primera volta electoral: Bolívia volia iniciar un nou cicle polític, tendint cap a la dreta. Tuto Quiroga es presentava com un candidat amb experiència tècnica i política, emmirallat en els Estats Units, que buscava eliminar els impostos a la inversió estrangera i a la importació de combustibles, i que veia en el Fons Monetari Internacional (FMI) un salvavides per rescatar Bolívia mitjançant un préstec. Rodrigo Paz, per la seva banda, rebutja obertament la intervenció de l’FMI i proposa un “capitalisme per a tothom”, amb reducció d’impostos, facilitació de l’accés al crèdit i ajut de l’estat per produir en un mercat més lliure i menys intervingut.

Paz també ha assenyalat una suposada ineficiència i corrupció del govern sortint, del masista Luis Arce (successor d’Evo Morales, amb qui actualment està barallat), i ha dit que considerarà eliminar el subsidi al combustible, impulsat pel MAS i insostenible per una part de la societat, a causa dels problemes fiscals del país. Però haurà de ser cautelós amb les retallades a les subvencions, ja que podrien causar un augment de la inflació i, sobretot, malestar social. “Crec que el més popular que té Rodrigo Paz ara mateix és el pragmatisme –diu en conversa amb l’ARA la politòloga Natalia Aparicio–. Ha deixat clar que no es deixarà emportar per posicions ideològiques, sinó que farà el que calgui per poder estabilitzar la crisi”.

Aquesta analista calcula que Paz durà aquest mateix “pragmatisme” a la relació amb les potències mundials: “pactarà amb qui ho hagi de fer”. Segons Aparicio, “Paz clarament té la benedicció de Donald Trump i de Javier Milei, i per això és un govern de dreta i no de centreesquerra, com pretenen fer-lo passar alguns”. L’experta té dubtes sobre fins a quin punt el flamant president respectarà la sobirania nacional en relació amb els recursos naturals com el liti o les terres rares, o sobre fins a quin punt traspassarà la mineria il·legal cap a la legalitat. Pel que fa a l’ordre d’arrest que pesa sobre Evo Morales per abús sexual a menors, s’ha limitat a dir que deixarà que la justícia funcioni. “Ha fet algunes propostes molt demagògiques –ha dit–, irrealitzables a curt termini, per la qual cosa el repte real serà construir credibilitat i governabilitat”.

El vot identitari, clau a Bolívia

On sí que l’ha encertat el binomi Paz-Lara ha estat en apel·lar als sectors populars. Bolívia té uns clivatges polítics particulars, que són la qüestió de classe lligada a la identitat ètnico-cultural. Segons dades oficials, prop del 40% de la població boliviana es considera part d’un poble indígena o originari, com els quítxues o els aimares. “A Bolívia les classes populars sempre defineixen els resultats –diu Aparicio–. I en aquest sentit, tot i que Tuto ha intentat connectar amb l’electorat, no ho ha aconseguit, perquè no era autèntic”. De fet, durant la campanya es va produir un punt d’inflexió quan es van descobrir uns tuits racistes que el candidat a vicepresident de Tuto Quiroga, Juan Pablo Velasco, havia escrit el 2010 i el 2012: “Als kolles [poble originari andí] se’ls ha de matar a tots” i “S’ha de cremar la whipala [bandera multicolor dels pobles originaris andins], que morin tots els qui la veneren, són animals”. Segons Aparicio, “l’impacte d’aquests tuits ha estat fonamental en els resultats”.

Històricament, la vida pública boliviana ha estat en mans de les oligarquies blanques, descendents dels europeus que van perpetrar, a Bolívia, un dels saquejos més brutals i violents de tota la colonització d’Amèrica. No va ser fins a finals del segle passat –a les dècades dels 80 i els 90– que els moviments indígenes i camperols van traslladar la seva lluita a les institucions, materialitzant-la en la creació del MAS. “A Bolívia no pots guanyar unes eleccions amb un discurs tan antimasista –diu Aparicio–. I no pots guanyar, tampoc, amb un govern que no respecti la pollera [faldilla tradicional andina]”. Segons l’analista, “si bé Rodrigo Paz té un discurs hiperconservador –ha guanyat amb la consigna «Déu, pàtria i família»–, no nega l’estat plurinacional i reconeix el poble de Bolívia de forma autèntica”.