"Francesc era un ésser afectuós i profund"

Buenos AiresFrancesc –o Jorge, o Bergoglio, com encara li diuen alguns que el van conèixer personalment– és sens dubte una figura estimada i respectada, tot i que polèmica, a la seva Argentina natal. A primera hora del matí s'ha celebrat una missa a la catedral de Buenos Aires, que al llarg del dia s'ha anat omplint de fidels emocionats amb llàgrimes als ulls. "La paraula de Francesc sempre quedarà amb nosaltres", deia Valentina Roseti, de 26 anys: "Per als joves catòlics és un exemple a seguir”. Camila Ferrada porta ofrenes del club de futbol San Lorenzo, l’equip del qual Francesc era aficionat, com ella, i Marcelo Diéguez porta una xapa a la solapa de la jaqueta amb un “¡Viva el Papa!”, cosa que solia dir la seva àvia: “Vinc aquí per mi però també per ella”, proclama.

El president de l'Argentina, Javier Milei, ha decretat set dies de dol nacional, amb misses i homenatges arreu del país. El mandatari havia expressat discrepàncies ideològiques amb el pontífex, a qui havia definit com "el representant del maligne a la Terra" i a qui titllava de comunista. El vincle entre els dos líders es va suavitzar quan el febrer del 2024 Milei va visitar-lo al Vaticà. La Casa Rosada ja ha confirmat que el president argentí assistirà al funeral de Francesc.

El Papa ha estat una figura sovint incòmoda per al poder polític a l’Argentina: tot i promoure la doctrina social de l’Església, Francesc mai es va autodefinir com a peronista, i figures com Néstor i Cristina Kirchner l’havien assenyalat per ser “de dretes”. “Determinats polítics i mitjans de comunicació han volgut confondre la imatge de Francesc i presentar-lo no com un líder religiós sinó com un líder polític”, diu a l’ARA Victoria Morales, que hi va treballar colze a colze quan era arquebisbe de Buenos Aires. Assegura que aquesta identificació "va allunyar algunes persones de la seva figura".

A Flores, el barri on va néixer i créixer Bergoglio, la commoció és encara més gran. Francesc havia estat sacerdot de la basílica de San José de Flores, un dels punts neuràlgics de la fe catòlica de Buenos Aires. Al llarg d’aquest dilluns s’hi han fet diferents misses, amb fidels que resaven per la seva ànima. L’actual sacerdot, el pare Martín Bourdieu –que va ser alumne de Bergoglio–, ha dit a l’ARA que Francesc ha deixat a Flores “el seu caminar i les seves arrels”, ja que “va ser aquí on va néixer la seva vocació, la seva crida”. Per a ell en particular acomiadar Francesc és “com acomiadar un pare”.

A les portes de l'església, Teresa Franceli s’emociona: “Per mi el papa Francesc ho ha estat tot”, diu, i relata com l’ha sorprès la notícia a primera hora del matí mentre es preparava el mate. Emilce Molina reconeix que a ella li hauria agradat que Francesc hagués viatjat al país durant el seu pontificat, un retret que fan molts argentins, i Lucas Sanjuán agraeix al pontífex que hagi “exportat el gen argentí de la solidaritat i la humanitat”. Un grup de nois adolescents miren encuriosits les càmeres de televisió plantades a la porta de l'església. Són d’una escola catòlica del barri. Bautista Martínez, de 12 anys, es declara “fan” del papa Francesc: “L’estimo molt –diu somrient–, m’ha ensenyat valors, he llegit la Bíblia moltes vegades”.

“Francesc sempre animava tothom perquè s’involucrés en política: deia que la participació política és una de les vocacions més nobles de la caritat”, recorda Victoria Morales: “Era un ésser afectuós i profund, sempre ens interpel·lava amb la realitat del que estava passant socialment i ens convidava a aproximar-nos-hi per pensar solucions”. Malgrat les polèmiques, a l’Argentina la figura de Francesc quedarà sempre lligada a la justícia social i a la visió de l’Església com un instrument per acompanyar els més vulnerables.