Internacional  /  Amèrica 14/06/2022

Parlen les víctimes de la cirurgia estètica letal a Colòmbia

Aquest any, com a mínim set dones han mort després de sotmetre's a operacions en 'clíniques de garatge'

4 min
L'activista Lorena Beltrán, amb la portada del diari 'El Espectador' del 2016 amb què va denunciar el seu cas.

Medellín (Colòmbia)La primera operació estètica va ser l’augment de glutis, quan una amiga li va injectar oli de silicona a les natges en un hotel de Cali, a Colòmbia. La Valerie Millán d’aleshores tenia 16 anys i estava desesperada per tenir formes de dona, així que aquesta va ser la solució més ràpida i assequible que va trobar a la seva ciutat natal. L’oli de silicona és un biopolímer, una substància sintètica i tòxica que Colòmbia està en procés de prohibir. L’amiga de la Valerie era una altra dona trans, sense cap titulació en medicina, que ajudava a les del col·lectiu a complir el seu somni de tenir cossos coherents amb el seu gènere. I l’hotel és el que allí se’n diu una clínica de garatge, és a dir, un local on es practiquen cirurgies estètiques de manera informal i a baix cost.

L’escena té tots els ingredients de la cara B de la indústria de la medicina estètica en aquest país llatinoamericà. “Abans, les pròtesis eren molt cares”, explica la jove de 27 anys, mentre passeja a prop de l’Aeroparque Juan Pablo II, a la ciutat de Medellín, somrient cada cop que un cap surt per la finestra d’un vehicle per llançar-li una floreta en honor a les seves corbes. “No m’ha molestat ni se m’han posat morats [els glutis], però és una bomba de rellotgeria”, confessa.

Valerie Millán, que amb 16 anys es va operar en una 'clínica de garatge' a Colòmbia.

Medellín és la segona ciutat més important de Colòmbia, amb uns 2,5 milions d’habitants, on hi ha un dels principals clústers de turisme mèdic. El 2021, el 7% dels serveis prestats a pacients estrangers van ser de cirurgia plàstica. En tot Colòmbia, aquest sector va generar uns 69,2 milions d’euros el 2019, al tipus de canvi actual i segons dades del govern. De fet, és el país número 13 en el rànquing mundial de procediments estètics el 2020, just després d’Espanya i Grècia, amb un total de 366.312, segons l’última enquesta de la Societat Internacional de Cirurgia Plàstica Estètica (ISAPS, en les sigles en anglès).

Però això són les dades oficials, perquè les que afecten les intervencions de garatge i els seus efectes escassegen. El 2017, un informe de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses va revelar que les morts en cirurgies estètiques havien passat de 13 el 2015 a 30 el 2016, de les quals 21 eren dones. “A Neiva no entenen la mort d’una dona que es va sotmetre a una cirurgia estètica”, publicava el 6 d’abril el portal web Noticias RCN. Aquest tipus de titulars ja no sorprenen. Aquest any, com a mínim, set dones han mort després de sotmetre’s a intervencions quirúrgiques amb aquest fi. En dos dels casos, el professional ja havia estat assenyalat davant la justícia.

Activisme inacabable

No va ser fins al 2016 que la letalitat associada a procediments estètics va adquirir notorietat pública. Va ser gràcies a la portada de l’edició dominical del diari El Espectador, on apareixien els mugrons deformats de la Lorena Beltrán a conseqüència d’una cirurgia de reducció de pit, un any abans. “Vaig caure en mans equivocades, perquè avui el metge està qüestionat per la justícia”, explica, a pesar que és periodista i assegura que es va encarregar de fer una recerca exhaustiva sobre en quines mans posava el seu cos. “Em posava gelatina sense gust per curar la ferida i em va suturar de viu en viu”, explica.

El seu cas encara està sota investigació. Va ser gràcies a la seva recerca que es va fer pública una llista de 42 metges que havien acudit al Brasil a cursar una formació sobre procediments estètics i els havien convalidat a Colòmbia com si fossin especialitzacions. “Una especialitat tarda entre tres i cinc anys. Aquests cursos duraven hores. Van condemnar una funcionària del ministeri d’Educació”, recorda, sobre l’única condemna de presó que hi ha hagut en el seu cas. Des de llavors, la Lorena s’ha convertit en una activista per a la reglamentació dels procediments mèdics i quirúrgics amb fins estètics. Una causa que resumeix en el lema #CirugiaSeguraYA.

Beltrán explica que, com que no hi ha cap regulació clara de qui pot operar, la porta està oberta per als que no tenen ni la preparació ni les instal·lacions adequades. Fins a cinc projectes de llei han passat pel Congrés de la República. L’últim, el 2020. La seva artífex, la congressista Margarita Restrepo, espera que se sotmeti al debat final abans del 20 de juny, quan s’acaba la legislatura. “[Aquesta indústria] mou tants diners que no ha estat possible regular-la”, assegura, en entrevista telefònica. “Fa vuit anys que ho intento, però al Congrés la tomben, perquè hi ha una espècie de màfies, que en dic jo”, afegeix, en relació al lobi del sector, que pressiona perquè la llei no acabi al Diari Oficial de Colòmbia.

Impunitat

Però Beltrán tem que amb aquesta llei no n’hi hagi prou. Primer, perquè si el debat parlamentari redacta una norma poc específica, hi continuarà havent via lliure per als intrusos i la clandestinitat. I perquè, un cop entri en vigor, s’haurà d’aplicar. “El que fan moltes clíniques és tancar quan ha mort un pacient i, l’endemà, canvien la raó social perquè ningú sospiti”, explica l’activista. El 2021, a la capital colombiana, Bogotà, de 72 visites que la secretaria del districte de Salut va realitzar a establiments relacionats amb la cirurgia plàstica i estètica, 18 van ser clausurats.

A aquesta desprotecció s’hi sumen les veus que qüestionen les víctimes. “Diuen que això ens passa per vanitoses. Però si hi ha dones que s’estan morint per pràctiques clandestines, la pregunta no és per què s’operen, sinó per què l’estat permet que això encara passi impunement”, conclou Beltrán. 

stats