Amèrica Llatina

Per què Xile ha votat no i què passarà ara?

El rebuig aboca Xile a un procés constituent incert

Anna Ayuso
3 min
El president de Xile, Gabriel Boric, parla amb els mitjans de comunicació després de votar al referèndum de la nova constitució xilena

BarcelonaDurant els dies previs al plebiscit constitucional, als carrers de Santiago de Xile i altres ciutats es mobilitzaven els partidaris de l'aprovació, però finalment s'ha confirmat allò que les enquestes ja havien vaticinat: amb una participació del 85% del cens –en una votació que després de molt de temps tornava a ser obligatòria–, el resultat no deixava cap esperança al text elaborat per la Convenció Constitucional amb un rebuig rotund del 62% dels vots. El president Gabriel Boric, que havia fet campanya a favor de l'aprovació, ha estat clar durant la seva al·locució al poble xilè en conèixer els resultats: ha celebrat la bona salut democràtica i ha cridat a la unitat per afrontar la nova etapa que s'obre ara.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El camí fins al denominat plebiscit de sortida no ha estat fàcil. La decisió que la Convenció Constitucional estigués integrada per persones majoritàriament independents, amb composició de gènere paritària i forta representació indígena, va convertir l'exercici en un experiment inèdit que va despertar l'interès internacional. Però el procés es va anar complicant sobretot en la fase final, quan les discrepàncies polítiques van aflorar en relació amb temes polèmics en què no hi ha consens social suficient. Aquestes tensions es van transformar en un discurs radical que va impactar negativament en la imatge que va projectar la convenció a l'opinió pública. El dissens es va traslladar a una campanya que es va estendre per les xarxes socials amb missatges contradictoris. Al rebuig de la dreta més recalcitrant s'hi van unir les veus crítiques de sectors de centre i, fins i tot, centreesquerra que acusaven el text de ser tècnicament defectuós i políticament inviable.

Proposta enterrada

La majoria de xilens eren conscients que el text no podria ser implementat sense ajustaments, però el triomf sense pal·liatius del rebuig enterra la proposta definitivament. Tot i això, ja en campanya va quedar de manifest que el procés constituent havia de continuar fos quin fos el resultat, i això és el que ha anunciat el president tot just conèixer-se la votació. Ha convocat totes les forces polítiques a una reunió per analitzar els passos a fer i reconduir el debat cap al consens i no aprofundir en el que separa els xilens. Després del procés participatiu que van dominar les forces de l'esquerra, arriba el moment de la política més possibilista, però el debat públic que es va obrir no serà estèril. Hi ha temes com la paritat de gènere, el reconeixement de les minories i, sobretot, la necessitat d’un estat social i democràtic que garanteixi els drets socials que constitueixen demandes majoritàries i que no poden ser ignorades. En canvi, qüestions com les autonomies territorials, la justícia indígena, la plurinacionalitat, la reforma judicial o la desaparició del Senat són fonts de conflicte.

Tot i que algunes veus tornen a plantejar una nova reforma de la Constitució heretada de la dictadura, no sembla l'opció que pugui donar cabuda als canvis que es demanen. S'obre, doncs, una nova etapa en el procés constituent que també tindrà efectes al govern. Boric és conscient que una part del rebuig és un vot de càstig a la seva gestió de tot just sis mesos i ha anunciat canvis al seu gabinet. Els nous nomenaments donaran pistes sobre cap a on es dirigeix la nova etapa en què, molt probablement, guanyaran pes les forces de centreesquerra. Aquesta nova etapa marcarà el rumb d’un procés constituent ara incert.

Investigadora sènior del Cidob
stats