Internacional 16/08/2022

Un any després, els talibans no fan nosa a Occident

Els radicals intenten donar una imatge de 'moderació' des que van arribar al poder a l'Afganistan

4 min
Dos talibans porten en una camioneta  un home detingut en un carrer transitat de Kabul.

BarcelonaEl Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar el 15 d'octubre del 1999 una resolució per imposar sancions als talibans perquè donaven asil a l'Afganistan al llavors líder de la xarxa terrorista Al-Qaida, el saudita Ossama bin Laden. En aquella època, els talibans ja feia tres anys que eren al poder a l’Afganistan, havien prohibit treballar a les dones i estudiar a les nenes, havien imposat l'ús obligatori del burca, havien ordenat la destrucció de totes les fotografies i televisors de l'Afganistan i havien tancat els mitjans de comunicació i protagonitzat execucions públiques salvatges. Per exemple, la de qui va ser president del país entre el 1987 i el 1992, Mohammad Najibul·lah, el cos del qual van arrossegar pels carrers de Kabul lligat a la part del darrere d'un camió per després penjar-lo d’un fanal.

Amb tot, el que va motivar la resolució de l'ONU no va ser la violació sistemàtica dels drets humans per part dels talibans, sinó la necessitat de capturar un Bin Laden que ja començava a ser una amenaça per als Estats Units. Al-Qaida havia protagonitzat diversos atemptats contra interessos nord-americans, com els brutals atacs contra les ambaixades dels Estats Units a Tanzània i Kènia el 7 d'agost del 1998, en què van morir 224 persones i més de 4.500 van resultar ferides.

Tot i les sancions imposades per l'ONU, el 6 de març del 2001 els talibans es van superar a ells mateixos i van fer volar pels aires els famosos Budes gegants de Bamian, dues escultures de 38 i 55 metres d'alçada que havien estat excavades en un penya-segat al centre de l'Afganistan entre els segles VI i VII i que la Unesco havia declarat Patrimoni de la Humanitat. Malgrat això, els països occidentals no van reaccionar. Lògicament, van condemnar el brutal atac al patrimoni cultural, però no van fer res per apartar els talibans del poder.

La situació va canviar radicalment amb els atemptats d'Al-Qaida contra els Estats Units l'11 de setembre del 2001 , amb què Washington i la resta de països occidentals sí que van veure la seva pròpia seguretat amenaçada. Aleshores l'OTAN va iniciar una operació militar a l'Afganistan per escombrar del poder els talibans i capturar Bin Laden. La intervenció va durar dues dècades, fins que les tropes nord-americanes es van retirar del país de forma caòtica l’estiu passat . El replegament va fer que els talibans tornessin al poder i tot tornés a la casella de sortida.

Talibans a Kabul, amb un dels vehicles que abans eren de la policia afganesa.
Talibans en un punt de control a Kabul.

Entre dues aigües

Els talibans han après a moure's entre dues aigües durant l'últim any que han estat al poder a l'Afganistan. Han prohibit a les dones treballar, però també permeten que algunes mantinguin el seu lloc de feina en hospitals, escoles i oficines del govern. També han prohibit estudiar a les nenes de més de 12 anys, però accepten que ho facin les menors d'aquesta edat. Exigeixen que les dones es cobreixin amb el burca, però no s'oposen que simplement portin un mocador al cap i una túnica ampla de colors foscos que no els marqui les formes del cos.

Vista general de Kabul, a l'Afganistan.

A més, aquesta vegada no han prohibit ni les fotografies ni la televisió. Tot el contrari, ells mateixos es fan selfies o surten a la pantalla. Tampoc no han tancat els mitjans de comunicació, encara que han imposat una clara censura i han fet la vida impossible a molts periodistes. I ja no protagonitzen execucions públiques. Han assassinat antics membres del govern i de les forces de seguretat afganeses, però de forma discreta: en la majoria de casos, els executen al mateix lloc on els detenen, sense muntar cap espectacle, segons un informe de les Nacions Unides sobre la violació dels drets humans a l'Afganistan fet públic al juliol. Fins i tot aquesta vegada els talibans tenen cura del patrimoni cultural, i de moment mantenen oberts el Museu Nacional i l'Institut Arqueològic de l'Afganistan.

Si als anys noranta Occident no va moure ni un dit per apartar els talibans del poder malgrat les barbaritats que cometien, és difícil creure que ho faci ara amb uns talibans que s'esforcen per donar una imatge de moderació. Més encara tenint en compte que potser ens interessarà fer negocis amb ells en el futur. L'Afganistan fa frontera pel nord-oest amb la república exsoviètica de Turkmenistan, on hi ha una de les reserves de gas més importants del món. La manera més fàcil d'exportar aquest gas seria construir un gasoducte que creués tot l'Afganistan i connectés Turkmenistan amb el Pakistan, on hi ha sortida al mar.

RÚSSIA

KAZAKHSTAN

UZBEKISTAN

KIRGUIZISTAN

XINA

TURKMENISTAN

TADJIKISTAN

Caixmir

AFGANISTAN

IRAN

PAKISTAN

ÍNDIA

RÚSSIA

KAZAKHSTAN

UZBEKISTAN

KIRGUIZISTAN

XINA

TURKMENISTAN

TADJIKISTAN

Caixmir

AFGANISTAN

IRAN

PAKISTAN

ÍNDIA

RÚSSIA

KAZAKHSTAN

UZBEKISTAN

KIRGUIZISTAN

XINA

TURKMENISTAN

TADJIKISTAN

Caixmir

AFGANISTAN

IRAN

PAKISTAN

ÍNDIA

L'anhelat gasoducte

Als anys noranta, dues empreses, la nord-americana Unocal i l'argentina Bridas, ja es van interessar per aquest projecte i fins i tot van mantenir contacte amb els talibans amb aquest objectiu. Actualment, els talibans estan interessats en reprendre la construcció del gasoducte en un moment d'especial escassetat energètica amb la guerra a Ucraïna. Això, sens dubte, els donaria reconeixement internacional i, de retruc, legitimitat com a governants de l'Afganistan passi el que passi al país.

El 31 de juliol passat els Estats Units van abatre a Kabul amb un dron Ayman al-Zawahiri , que era l'actual líder d'Al-Qaida en substitució de Bin Laden. I durant els darrers mesos l'Estat Islàmic ha protagonitzat repetits atemptats a l'Afganistan contra la població civil. L’Afganistan torna a ser un santuari per a terroristes, tot i que els talibans es van comprometre a evitar-ho en l'acord de pau que van signar amb els Estats Units el febrer del 2020 . Però ni això ni la violació dels drets humans al país sembla llevar la son a Occident mentre no ens esquitxi a nosaltres directament i la nostra pròpia seguretat no estigui en joc.

stats