CIMERA A SUD-ÀFRICA
Internacional 28/03/2013

Un banc per al nou ordre mundial

Els BRICS creen un organisme propi i alternatiu per finançar països en vies de desenvolupament

Marta Rodriguez Carrera
3 min
LES CARES DELS LÍDERS DE LES NOVES POTÈNCIES
 El president sud-africà, Jacob Zuma, al centre de la imatge, va acollir la cimera dels BRICS, que es va tancar ahir, dimecres, a Durban. En la trobada hi van participar els presidents xinès, Xi Jinping -a l'esquerra-; la brasilera, Dilma Rousseff -a la dreta-; el rus, Vladímir Putin, i l'indi, Manmohan Singh.

JohannesburgEncara és un petit pas però suposa tota una declaració d'intencions de les economies emergents, que volen dotar-se d'eines noves i pròpies. Els que estan cridats a liderar el futur busquen també altres sistemes de governar-se i finançar-se. Reunits a la ciutat sud-africana de Durban, els BRICS -la sigla que reuneix el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica- van acordar dimecres crear un banc de desenvolupament comú, amb el qual evitar la dependència del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional a què obliga el sistema actual. Els països emergents i en vies de desenvolupament sempre han vist aquestes dues institucions massa inclinades cap als Estats Units i Europa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El banc serviria per finançar infraestructures i projectes per al desenvolupament, i no estaria enfocat només als cinc estats membres, sinó que també seria una caixa on podrien proveir-se altres països en vies de desenvolupament que en els tradicionals organismes mundials topen amb dificultats per aconseguir fons per als seus projectes d'infraestructures.

No hi ha cap acord oficial però algunes fonts suggereixen que el capital inicial del banc podria arribar als 50.000 milions d'euros, que dipositarien a parts iguals tots els membres. La Xina, però, seria partidària d'aportar una quantitat superior, que li donaria un lideratge que a la pràctica ja exerceix, sobretot a l'Àfrica, on en els últims anys s'ha convertit en el màxim inversor, cosa que sovint li ha fet rebre crítiques dels mateixos països receptors pels baixos preus que fixa.

El president sud-africà, Jacob Zuma, va mostrar-se "satisfet" que l'acord faci "factible" la nova institució, però el ministre de Finances de l'Índia, Pravic Gordhan, va deixar clar que no es farà d'un dia per l'altre i va fixar un termini "d'uns deu anys" perquè estigui plenament operatiu.

El BRICS Banc no és una idea nova. Es va insinuar a la cimera de l'any passat a Nova Delhi, i a Durban els líders dels cinc països socis han obtingut la llum verda dels seus ministres d'Economia com una iniciativa "viable" i han marxat amb el "compromís" d'asseure's a negociar com estructurar-lo, ja que, per ara, no s'ha arribat a concretar gaire més.

Un primer pas

En tot cas, el banc seria la primera institució conjunta d'aquest club. La importància és que potser es tracta del primer pas per fer dels BRICS alguna cosa més que un grup econòmic, per convertir-se en un contrapès a l'actual sistema dominat per Occident. El repte és que són cinc països amb poques coses en comú i, si es té en compte l'experiència de construcció europea, es veu que, de vegades, cada país tendeix a buscar més el bé propi que a acceptar una derrota pel bé comú.

De fet, la diversitat és tan gran que es tracta de socis ubicats en continents diferents, amb règims polítics diversos i prioritats i problemes interns que tenen poc en comú. Fins i tot els seus interessos són de vegades oposats. Això s'aprecia posant la lupa sobre la Xina i l'Índia, amb molta importància de la mà d'obra local i compradors de les matèries primeres dels altres socis, i que rivalitzen en la manufacturació i lluiten per aconseguir un preu més barat dels altres BRICS.

I d'aquesta enorme divergència sorgeixen els entrebancs per posar-se d'acord, per exemple, en la ubicació de la seu central de la institució financera i en la dinàmica i els criteris que s'aplicaran per prendre decisions. Cal acordar si el dret a vot serà segons la contribució de cada soci o per consens.

Però a l'altra banda de la balança, és cert que els BRICS poden presentar bones credencials en un panorama global de crisis i recessions. Els seus balanços presenten números en verd, amb creixements econòmics del 4%, molt superior al paupèrrim 0,7% que de mitjana tenen les set grans economies del planeta, segons les xifres aportades pel líder rus, Vladímir Putin.

Junts suposen el 42% de la població mundial, aporten el 45% de la força laboral i l'any passat les seves economies van sumar el 21% del producte interior brut (PIB) mundial. Són unes xifres que parlen de la força del grup, a qui el líder xinès, Xi Jinping, va augurar un "potencial de desenvolupament infinit". A més, en la cimera de l'any vinent, altres països com Indonèsia, Turquia, Colòmbia o el Vietnam podrien entrar al grup, de manera que encara el farien més fort i heterogeni.

stats