Internacional 26/02/2022

Batalla per Kíev

L'exèrcit ucraïnès planta cara però s'intensifiquen els atacs contra la capital

4 min
Una gran columna de fum després d'una explosió a la capital de Kíev

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)“Rússia ha llançat una invasió a Ucraïna sense cap justificació. Estan atacant objectius militars i també civils: hospitals, barris, escoles. La gent està morint. Putin s’ha convertit en un nou Hitler, sembla que hagi perdut del tot el cap. I creu que ningú l’aturarà, com va passar a Geòrgia, a Síria o aquí a Ucraïna el 2014. Però aquest cop estem disposats plantar-li cara”, diu Olga Tokariuk, una periodista de Kíev. Se la sent plena de ràbia, però en un moment de la conversa per WhatsApp (les línies telefòniques comencen a donar problemes) es trenca. “No hi ha dret que les criatures es despertin de nit amb el soroll de les bombes preguntant si els soldats russos vindran a matar-los. No hi ha dret que vegem aquests dies com cauen els millors”.

Quan tot just fa 30 anys del setge de Sarajevo, la capital de Bòsnia, ara és Kíev qui viu sota sirenes i bombardejos. Les seves profundíssimes estacions de metro s’han tornat a convertir en improvisats refugis antiaeris per a una població que encara no se’n sap avenir. Del segon dia de l’ofensiva se’n desprenen dues conclusions: l’exèrcit ucraïnès està plantant cara, però Moscou encara no ha fet ús de tota la força que té desplegada als voltants de la frontera ucraïnesa. Amnistia Internacional ha acusat Moscou de cometre crims de guerra.

Còctels Molotov

Després que el govern ordenés la mobilització general de tots els homes en disposició d’agafar les armes, el ministeri de Defensa ha demanat a la població de Kíev que respongui amb còctels Molotov a l’actuació de “provocadors”, que ja serien dins la ciutat.

L’alcalde de Kíev, l’exboxejador Vitali Klitxkó, va assegurar ahir al vespre que s’havien sentit cinc explosions prop d’una central elèctrica al nord de la ciutat. Va explicar que els ponts de la capital estan sota la protecció de les forces ucraïneses i que les tropes russes s’acostaven al centre.

També va apuntar que s’havien instal·lat punts de control als objectius estratègics: “La situació actual, sense exagerar, és amenaçadora per a Kíev. Aquesta nit serà molt difícil”. Fins ara les forces ucraïneses mantenen el control de l’estratègic aeròdrom militar de Hostómel, a 30 quilòmetres de la ciutat, que les tropes russes havien intentat ocupar.

Els principals ponts de la ciutat estan protegits amb barricades. Columnes de tancs russos avancen en tres línies d’atac sobre la capital i les brigades que defensen la ciutat asseguren que disposen d’armament antitancs de fabricació britànica. Al migdia hi va haver una estampida a l’estació de ferrocarrils de Kíev, on milers de persones intentaven pujar als trens d’evacuació. Segons el Pentàgon, Rússia hauria llançat ja 200 míssils sobre Ucraïna, tant balístics com de creuer, la majoria contra objectius militars, però alguns han anat a parar a zones residencials.

“Ens estem defensant sols”

“Ahir la meva filla em va trucar i em va preguntar si havia d’anar a dormir a un refugi antiaeri. Li vaig dir que em semblava molt improbable que Rússia bombardegés edificis residencials. Ara no aconsegueixo localitzar-la, espero que hi anés”, explica Oleksei Haran, professor universitari. Visiblement cansat, Haran lamenta que els països europeus no hagin fet més per evitar la guerra. “Les sancions que s’han aplicat arriben tard: si les haguessin imposat fa cinc o sis anys, o potser fa uns mesos, s’hauria pogut aturar. Em sap greu dir que estem lluitant tots sols. No podem aturar els míssils balístics que ens llança Rússia. Però ni tan sols s’ha desconnectat els bancs russos del sistema internacional Swift. I no és només Occident, Turquia hauria de tancar els estrets als vaixells de guerra russos”, lamenta.

“La idea de Putin és clara: no es tracta de l’OTAN, ni del Donbass, es tracta de conquerir tot Ucraïna i d’imposar un govern titella a Kíev –alerta–. Ja sabem el que ha passat a Crimea i al Donbass, si Putin s’apodera de Kíev ells parlaran de desnazificació, que vol dir, deixeu-me traduir-ho, ficar-nos a tots a la presó”. Els ucraïnesos confien en la victòria –malgrat l’evident desproporció de forces des del punt de vista militar– pensant que tenen la moral alta i un poble disposat a defensar la seva terra de la invasió, contra un exèrcit que es desmoralitza aviat i que no té ganes de lluitar en aquesta guerra. Una cosa és que la població russa visqués com una amputació el fet que Ucraïna entrés a l’OTAN i l’altra que estiguin disposats a morir per impedir-ho.

Les xarxes socials van plenes de vídeos que mostren aquest orgull, com el d’una dona que s’encara a un soldat rus a Henítxesc i li diu “Ocupant, feixista, marxa d’aquí”, o el d’un home a prop de Crimea que tot sol es tira sobre una columna de tancs. Continuant amb la seva retòrica inflamada, el president rus, Vladímir Putin, s’ha referit al govern de Volodímir Zelenski com una “banda de drogoaddictes i neonazis” i ha instat l’exèrcit a derrocar-lo.

L'avenç de les tropes russes

No sembla que tal crida hagi tingut efecte: al contrari, l’amenaça russa està unificant els ucraïnesos més que mai. Zelenski havia demanat tornar a la taula de negociació “per aturar les morts” i s’havia queixat del poc suport d’Europa i els Estats Units: “Estem defensant el nostre país sols”.

El front sud

L’altre front està centrat al sud on l’ofensiva llançada des de Crimea, on l’exèrcit rus es mou per avançar cap a Odessa en sentit oest i cap a Mariúpol en sentit est, en el que els analistes militars interpreten com un moviment per obrir un corredor sota el seu control al sud del país, que connectaria les repúbliques pro-russes del Donbass amb Crimea i Transnístria tallant de facto l’accés d’Ucraïna al mar, cosa que tindria un fort impacte sobre la seva economia. En un altre gest d’escalada de Moscou, dos vaixells que navegaven al mar Negre, un de càrrega japonès i un petrolier moldau, van ser tocats per míssils.

stats