"A Bolívia hi ha hagut un cop d'estat 2.0"

Els militars han trencat l'ordre institucional amb l'amenaça contra Evo Morales

A Bolívia opositors i oficialistes es retreuen haver perpetrat un cop d’estat i haver causat la crisi política que ha acabat amb el president del país, Evo Morales, acollit en l’asil de Mèxic. Tres setmanes després de les eleccions que podien haver donat el quart mandat al dirigent indígena, el país està immers en el caos social i tracta d’omplir el buit de poder arran de la dimissió en bloc de Morales i dels càrrecs assenyalats per la Constitució per assumir la presidència.

Però qui té raó? ¿Morales ha sigut víctima del soroll de sabres, com ell mateix s’ha encarregat de repetir per justificar la seva marxa cap a Mèxic?

“No és un cop habitual, però està clar que s’ha vulnerat la legalitat constitucional”, respon a la pregunta Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB i experta en l’Amèrica Llatina. “Potser es pot parlar de pronunciament”, continua l’experta, ja que els militars no han fet cap moviment per substituir Morales, han constituït una junta militar, s'han fet càrrec de la situació i n’han tingut prou amb l’amenaça verbal. També Francesc Badia, director de Democràcia Oberta, s’inclina per aquesta tesi. “És un cop 2.0”, il·lustra en la mateixa línia que Ayuso, perquè sense armes ni la força militar s’ha acabat per imposar el canvi exigit per les forces armades. El president Morales va dimitir diumenge, hores després que el cap de l’exèrcit, Williams Kaliman, li hagués exigit la renúncia i malgrat que Morales havia acceptat la repetició de les eleccions, rebatudes per les irregularitats en el recompte. “Quan els militars suggereixen, t’estan dient que marxis i resistir-se és molt difícil”, afina l’analista.

Evo Morales arriba a Mèxic com a asilat

Crisi de legitimitat

Tant al referèndum que convoca per guanyar un quart mandat del 2017 com en les eleccions del 20 d’octubre, l’oficialisme comet “un error de càlcul”, apunta Anna Ayuso. Morales ja no té el suport majoritari d’una població que el 2006 el va alçar a la presidència com el primer dirigent indígena, en una victòria plena de simbolisme a la regió i finalment l’aval del Tribunal Constitucional li permet optar a una nova reelecció. Però en els últims comicis l’oficialisme s’adona que, a diferència de les anteriors convocatòries, Morales no guanyava directament i va decidir maquillar els resultats en un intent de retenir el poder. “No s’atreveixen a res més que donar com a guanyador Morales i enviar-lo a una segona volta”, apunta Ayuso. L’Organització d’Estats Americans constata diverses irregularitats en el recompte i acusa el govern de “frau”, cosa que no fa més que animar encara més les protestes als carrers. És el cop d’estat de què acusen Morales, però que per a Ayuso “no justifica” el contracop al president que ha acabat amb la seva renúncia. “Potser fins i tot hauria guanyat al final”, augura Badia, però en aquest punt Ayuso indica que no es pot subestimar la força de la “concentració de vot de l’oposició”.

Hi ha el factor exèrcit. A diferència de la bolivariana Veneçuela, sobretot amb Hugo Chávez, i amb la Nicaragua de Daniel Ortega, la relació de Morales amb el seu exèrcit ha tingut diversos moments. A l’arribar a la presidència, el dirigent va ordenar una purga de 50 generals acusats de la venda de míssils als Estats Units, però anys després va premiar els militars amb grans inversions per modernitzar els aparells i les armes. Aquests antecedents han pogut crear “certa rancúnia” cap al president, assenyala Ayuso i justificaria que els militars es desentenguessin de la sort de Morales, assetjat per la pressió popular als carrers.

El paper de Mèxic

Sobre Morales hi ha moltes incògnites sobre el seu futur immediat a Mèxic, país amb llarga tradició d’acollida i asil polític. L’alternativa per al bolivià Morales es reduïa només a Veneçuela i Cuba, dos països amb dificultats econòmiques i que l’haguessin distanciat més dels seus per facilitar-se l’hipotètic retorn al país per recuperar el poder. Però per als dos analistes consultats la decisió del president Andrés Manuel López Obrador d’oferir refugi al bolivià és una estratègia per tapar problemes interns i de mala relació amb els Estats Units i alhora fer-se una foto que l’afavoreixi entre la població progressista i indígena.