Internacional 24/06/2017

Ser bomber sense cobrar res

Les persones que van apagar l’incendi a Portugal eren voluntàries o guanyaven 1,88 euros al dia

MARIONA FERRER I FORNELLS (text) / NUNO PERESTRELO (fotos)
5 min
Ser bomber sense cobrar res

Figueiró dos Vinhos (Portugal)Al camió, a l’ambulància, a terra en un pavelló o, simplement, al ras. Fa una setmana que centenars de bombers vinguts d’arreu de Portugal dormen on poden. Com la Daniela, de 23 anys, i l’Antonio Nunes, de 60, van rebre un missatge al mòbil, van avisar que s’absentarien de la feina i van marxar a socórrer en l’incendi més gran dels últims anys. Tots dos van sortir de Pontinha, un suburbi de Lisboa, amb 13 ambulàncies dimarts passat. Ara en queden només dues. Cap d’ells cobrarà res, malgrat haver deixat la feina i les obligacions de casa. Són membres de l’exèrcit gratuït de Portugal: 413 associacions que integren fins a 57.350 bombers voluntaris, dels quals 21.758 estan en actiu. Tots presumeixen amb orgull de dedicar-se a salvar la vida dels altres sense rebre res a canvi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Sobreviure a la 'carretera de la mort'

Portugal, tot i tenir només 10 milions d’habitants, és el país de la Unió Europea on es registren més incendis, però no compta amb un cos professional de pes que es dediqui a apagar-los. I és que el 90% dels bombers són voluntaris. El foc de Pedrógão Grande, en què han mort almenys 64 persones, ha sigut extingit gràcies als braços d’homes i dones que han arriscat la vida de forma gratuïta o cobrant, en molt pocs casos, tan sols 1,88 euros l’hora. Paulo Renato és un d’ells. És el primer comandant de la caserna de Figueiró dos Vinhos i s’ha assegut a la taula d’operacions durant tot l’incendi de l’última setmana. Igual que els seus companys, no cobra res per ser bomber. Amb 48 anys, posa els ulls en blanc quan se li pregunta si caldrien més recursos de l’Estat i un salari per apagar focs: “No estic gaire a favor de comprar el voluntariat; per ser voluntari, cal ser-ho de cor”.

Paulo Renato és el comandant dels bombers voluntaris de Figueiró dos Vinhos. Com els seus companys, no cobra res.

De generació en generació

La Daniela va entrar a l’associació amb només 12 anys. Els seus pares també eren bombers. Tocava a l’orquestra filharmònica de l’entitat i als 18 va fer les proves per anar en una ambulància. “És una cosa que ve de família”, diu encongint les espatlles quan respon per què es dedica a això. Filipe Silva, president de l’associació de Figueiró dos Vinhos, també porta la professió a l’ADN. “La tradició diu que et fas bomber perquè el teu avi també va ser-ho”, explica mentre presenta un per un tots els infants i adolescents que l’envolten. Equipats amb botes altes, un cinturó i una gorra vermelles, són per tot arreu, ajudant o matant el temps al billar.

Ser bomber es porta a l'ADN. A Figueiró dos Vinhos hi ha una escola de voluntaris des dels 6 anys.

Pocs, però, arribaran a apagar focs. Portugal viu una crisi de voluntariat els últims anys. Els bombers cada cop són més vells -només el 45% té de 18 a 35 anys- i als joves els és més difícil aconseguir el permís del seu cap per poder sortir en cas d’emergència. La llei estipula que si ets funcionari pots marxar corrents si sona la sirena o reps un SMS d’avís. En l’empresa privada, en canvi, cal el permís del propietari. I en l’era del precariat és inconcebible. “A les grans ciutats, on ja hi ha un cos professional de bombers, s’ha perdut la sensibilitat”, lamenta Paulo Renato.

Filipe Silva és el president de l'Associació de Bombers Voluntaris de Figueiró dos Vinhos des de fa 21 anys. El seu pare també era bomber.

Filipe Silva admet, però, les deficiències d’aquestes associacions històriques, fundades, la majoria, als anys 30. “Reconec que alguns bombers estan més ben preparats que d’altres. Som un grup molt heterogeni”, assenyala mentre no deixa de sonar-li el mòbil. Tot dependrà dels ingressos que obtinguin. La majoria provenen del servei d’ambulàncies. Gent com la Daniela que pot cobrar un sou de poc més de 500 euros al mes per traslladar avis a l’ambulatori o bé fer un servei d’urgències. Ara bé, les guàrdies de nit, de deu a set del matí, sempre les assumeixen els voluntaris. La resta de finançament prové de benefactors o les mateixes quotes del socis.

Un equip de voluntàries cuina sense parar per als centenars de bombers voluntaris vinguts d'arreu de Portugal. A la Susy (dreta) l'incendi l'ha enganxat de vacances. Ha perdut dues familiars. No ha dubtat en ajudar tots els dies, fins i tot de matinada. Han servit més de 2.000 racions.

El pressupost de l’Estat portuguès per a aquests cossos és de només 26 milions d’euros, mentre que el cos professional, integrat per 6.363 homes i dones, costa 65 milions. Les xifres són diametralment oposades a les de Catalunya, on el 50% dels bombers són voluntaris. El pressupost de la Generalitat d’aquest 2017 és de 192 milions, 150 dels quals només per a despeses de personal. A més, tots els voluntaris catalans -2.057 el 2016- guanyen 8,66 euros l’hora. Portugal, en canvi, només paga 1,88 euros l’hora a les persones que estan de guàrdia a l’estiu. A Figueiró dos Vinhos es fan torns de 5 persones cada 12 hores. És a dir, 22,5 euros al dia.

A la cuina de la caserna les dones que preparen el sopar per a 300 bombers no s’ho creuen. Porten treballant sense parar, com a voluntàries, des de dissabte passat i ja han servit més de 2.000 àpats. La Cristina té 44 anys i és bombera des dels 9. D’ençà que va ser mare, però, va passar a la reserva. Per ser bomber en actiu cal complir estrictes requisits: servir almenys 270 hores i entrenar-se divendres i diumenges. A canvi, tenen avantatges fiscals, l’aigua a meitat de preu i 500 hores gratuïtes a la piscina del poble.

Joaquim Fonseca (dreta) llueix amb orgull els galons per 44 anys de servei com a bomber.

I l’orgull de servir la comunitat. Joaquim Fonseca, als 73 anys, passeja per la caserna amb el seu quadre d’honra al damunt del pit, que va aconseguir després de 44 anys de servei. Alguns estius no passava per casa en quinze dies. I amb què es guanyava la vida? Simplement ensenya les mans buides i envellides: “Estem aquí pels altres”.

stats