Brussel·les posa en marxa el pla d'emergència de cara al Brexit caòtic

Proposa mesures per evitar que s'aturi el transport aeri i terrestre a partir del 31 de desembre

“No hi ha cap garantia que si s’arriba a un acord hi hagi temps perquè entri en vigor”. Per aquest motiu, i en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, Brussel·les ha posat en marxa el pla d’emergència per si s’arriba al 31 de desembre sense acord amb el govern de Boris Johnson. Els equips negociadors han reprès les converses, i s’han donat fins diumenge per seguir-ho intentant, però fins i tot si es produeix el miracle d’un acord a finals d’aquesta setmana, posar-lo en pràctica en menys de vint dies és pràcticament impossible. 

I és que la tesi del no-acord torna aga- far força, i més després que el mateix Johnson advertís ahir que hi ha “una forta possibilitat” que les con- verses entre Brussel·les i Londres no arribin a bon port.

Fa setmanes que governs com el francès, el belga o el dels Països Baixos (alguns dels més afectats de manera directa pel Brexit) demanen activar els plans de contingència vista la negativa evolució de les converses. I, hores abans de reunir-se amb els caps d’estat i de govern, a la cimera que té lloc aquest dijous a Brussel·les, Von der Leyen s’ha avançat a les seves peticions.

El pla de contingència que ha posat en marxa la Comissió Europea se centra en les qüestions en què el caos del no acord pot provocar més problemes immediats. Per exemple, en el sector del transport aeri, Brussel·les proposa que la primera meitat del 2021 les aerolínies britàniques puguin sobrevolar territori europeu sense aterrar, fer vols comercials i de càrrega i descàrrega entre els dos territoris i fer dues parades per recarregar combustible, per exemple.

En el cas del transport terrestre, l’executiu comunitari proposa que també es pugui mantenir sense dificultats addicionals durant el primer trimestre.  Espanya té especial interès en aquesta qüestió perquè tant  Ibèria com Vueling  forma part del grup britànic IAG que podria trobar dificultats per operar. Similar és la proposta per a l’Eurotúnel, ara supervisat per una comissió intergovernamenta, i que amb el Brexit passarà a gestionar-se entre el Regne Unit i França. Totes aquestes mesures es condicionen al fet que el Regne Unit prengui iniciatives equivalents per a les empreses europees.

Les mesures de contingència també fan referència a la polèmica qüestió de la pesca, en què s’intenta aplanar la possibilitat que hi hagi accés recíproc a les aigües europees i britàniques. En aquest cas, però, la proposta de Brussel·les ho permetria fins acabar el 2021, moment fins al qual la Unió Europea podria autoritzar els bucs del Regne Unit a entrar a aigües de la UE . De nou, però, aquesta proposta implicaria reciprocitat, per tant, el Regne Unit hauria de concedir autoritzacions als bucs europeus per poder pescar en aigües britàniques de la mateixa manera.

Totes aquestes mesures haurien de servir de coixí per quan hi hagi la caiguda el 31 de desembre. Mentrestant, es pot seguir negociant un acord comercial, que encara no ha aconseguit superar les disputes en la qüestió de la igualtat de condicions de competència per a les empreses que volen operar a banda i banda del canal de la Mànega, els accessos a les aigües per pescar o l’arbitratge que hauria de gestionar possibles disputes.

"Les negociacions encara continuen"

“Les negociacions encara continuen. La nostra responsabilitat és estar preparats per a totes les eventualitats, inclòs el no acord l’1 de gener. Per això impulsem aquestes mesures avui”, ha dit Von der Leyen en un comunicat. “La preparació per a l’1 de gener és ara més important que mai. Hi haurà disrupció amb acord o sense entre la UE i el Regne Unit”, diu el text emès per l’executiu comunitari, que recorda, com sempre, que aquesta és la “conseqüència natural de la decisió del Regne Unit de marxar de la Unió i no participar del mercat únic”.

Von der Leyen actualtizarà aquest dijous els caps d'estat i de govern durant el sopar de la cimera de líders, en què també s'ha discutit sobre e ls objectius d’emissions de CO2 per al 2030. La intenció és pactar un augment de l’ambició, i aconseguir el compromís de tots els estats europeus perquè s’hagin de reduir les emissions un 55% d’aquí al 2030. El debat sobre aquest punt, però, és espinós perquè països altament dependents del carbó com Polònia s’hi oposen. Fonts europees asseguren que hi ha un “ampli consens”, però el debat s'ha allargat fins desrpés de l’hora de sopar perquè el bloc del carbó demana que quedi clar com se’ls ajudarà (amb fons europeus) a reduir les seves emissions sense malmetre l’economia.