La tecnologia de reconeixement facial de Huawei

DRETS CIVILS

Càmeres amb reconeixement facial: un Gran Germà que no és Matrix

Els estats protagonitzen una cursa global per la videovigilància

La tecnologia de reconeixement facial de Huawei / ALEKSANDAR PLAVEVSKI / EFE

Els estats estan immersos en una cursa mundial per instal·lar càmeres de videovigilància als carrers, als mitjans de transport i als edificis públics. Les càmeres no són noves, però l'aplicació de la intel·ligència artificial i la tecnologia de reconeixement facial els ha donat una segona vida: en teoria permetrien identificar i seguir en temps real persones "sospitoses" o buscades per la policia, i tot plegat de manera automatitzada. Depèn de la persona a qui es pregunti, la tecnificació de la videovigilància pot portar cap a una societat més segura i amb una mobilitat més eficient, o bé convertir-se en un instrument orwellià que atempta contra el dret a la privacitat i la llibertat de moviments, o contra totes dues coses alhora. No hi ha cap evidència que les càmeres de circuit tancat, que es van començar a generalitzar els anys 90, hagin servit ni per rebaixar els índexs de delinqüència ni per fer que la gent se senti més segura.

Sigui com sigui, l'espai públic es continua omplint de càmeres. Segons un estudi publicat aquesta setmana, Xongqing (Xina) és la ciutat del món més vigilada: té 2.579.890 càmeres, és a dir, una per cada sis habitants. Vuit de les deu primeres ciutats del rànquing són a la Xina; Londres hi ocupa el sisè lloc, amb més de 627.000 càmeres, i Atlanta, a l'estat nord-americà de Geòrgia, és la desena. L'única ciutat espanyola que hi apareix és Madrid, en la posició 33, però en aquest cas s'hi inclouen també càmeres que no tenen un ús policial.

"Les càmeres són legals des de finals dels anys 90, quan es pensava que farien més segures les ciutats, però la realitat és que no han servit per reduir la criminalitat. Els delinqüents s'hi han adaptat: es van desplaçar cap a carrers menys vigilats o senzillament es tapen la cara. Tampoc ha millorat la percepció de seguretat entre al ciutadania perquè s'ha comprovat que sis mesos després d'instal·lar-se, la presència de les càmeres es normalitza", explica Gemma Galdon, directora d'Eticas Research & Consulting.

L'era digital ha donat un nou impuls a la videovigilància. Les càmeres són millors i més barates, les imatges es poden transmetre en temps real, es poden emmagatzemar i els programes de reconeixement facial es van sofisticant. La tecnologia actual permet escanejar en temps real la cara de tothom que circula per un espai, amb un algoritme que fa un patró de cada rostre i creua aquesta informació amb una base de dades de persones fitxades. Si s'obté una coincidència elevada, normalment superior al 60%, el sistema envia una alerta.

Però una cosa és la teoria i l'altra la realitat. "La mateixa policia britànica, que és la que feia servir més intensivament la videovigilància, va reconèixer fa una dècada que no funcionava. Però després els fabricants van incorporar les tecnologies digitals i això ha desencadenat una segona onada. Avui tornem a ser en una mena de cursa entre la Xina i Occident per veure qui controla més l'espai públic", alerta Galdon.

El cas de la Xina és paradigmàtic, perquè la tecnologia s'ha posat al servei d'un règim que no amaga la intenció de controlar 1.400 milions de persones. A més de ser el país amb més càmeres de seguretat al carrer, s'hi han incorporat ulleres intel·ligents i aplicacions d'escaneig de rostres per als mòbils de la policia. Tot plegat s'inscriu en el programa Sharp Eyes (ulls afilats) per perseguir la delinqüència, que classifica els ciutadans segons el seu comportament i els penalitza amb un sistema de "crèdits socials" que els impedeix, per exemple, comprar bitllets d'avió. El ministeri de Seguretat Pública xinès ha dit que de cara al 2022 espera disposar d'una càmera per cada dos habitants.

Vigilància: els somnis distòpics de la xina

Londres ha sigut un dels principals camps d'experimentació d'aquestes tecnologies, perquè ja disposava d'una enorme xarxa de càmeres. Però segons les organitzacions de defensa dels drets civils, la tecnologia no funciona en la realitat. Big Brother Watch va revelar l'any passat en una prova feta per la policia metropolitana a les desfilades del carnaval de Notting Hill que el sistema va tenir un índex d'error del 98%: es van identificar erròniament 102 persones com a sospitoses i només una va resultar coincidir de debò amb la base de dades (i després es va saber que se l'havia inclòs per error a la base).

Segons l'entitat, els més de dos milions de lliures que la policia de South Wales va rebre del departament d'Interior per provar la nova tecnologia en concerts i en una visita del príncep Enric també van deixar un 91% de falses identificacions. El sistema de reconeixement facial d'Amazon va confondre amb delinqüents 28 dels 535 membres del Congrés dels Estats Units, en una prova que va fer l'any passat la Unió Nord-americana per a les Llibertats Civils. L'experiment també va evidenciar un biaix racial: el 40% d'identificacions errònies eren de congressistes negres, tot i que només representen el 20% de la cambra.

¿I per què doncs s'estan invertint grans quantitats de diners públics en una tecnologia que no funciona? "La gent demana respostes i els polítics posen càmeres perquè és una resposta més visible que no pas augmentar les dotacions policials o fer plans de reinserció o una inversió social per reduir les desigualtats. És un teatre sobre la seguretat. Les tecnologies actuals són molt més cares i acaben vulnerant drets fonamentals, perquè vigilen tothom, encara que no s'hagi comès cap delicte, i la vigilància "per si de cas" atempta contra qualsevol ordre constitucional democràtic", afegeix Galdon. 

Controls policials biomètrics en temps real

"Aquestes càmeres de reconeixement facial en temps real són, de fet, controls policials biomètrics, que identifiquen la gent sense que en tingui coneixement. La policia ha començat a alimentar el sistema amb llistes secretes de persones a vigilar que contenen no només imatges de delinqüents, sinó també de sospitosos, de manifestants, de seguidors d'equips de futbol i de gent innocent amb problemes de salut mental", denuncia Silkie Carlo, de Big Brother Watch. "Ara la policia britànica està tan compromesa amb el reconeixement facial en temps real que ha desenvolupat una aplicació per als telèfons mòbils dels agents que només va un pas enrere de les infames ulleres intel·ligents de la policia xinesa", denuncia.

L'entitat qüestiona que l'objectiu d'aquesta tecnologia sigui perseguir la delinqüència i alerta d'un control indiscriminat sobre la població: "Les càmeres de reconeixement facial impliquen que si ara no ets en una base de dades policial pots trobar-t'hi ben aviat. S'estan emmagatzemant milers de fotografies biomètriques de persones innocents després d'identificacions negatives. Els estats estan desenvolupant l'última eina orwelliana de vigilància en massa sense cap control legal."

Els defensors del dret a la privacitat van aconseguir que la ciutat californiana de San Francisco prohibís el maig passat l'ús d'aquesta tecnologia. "Podem viure segurs sense ser un estat centrat en la seguretat. Podem tenir una bona policia sense ser un estat policial, i una bona part d'això depèn de construir confiança en la comunitat, basada en una bona informació comunitària i no en tecnologies de Gran Germà", explicava al Guardian Aaron Peskin, impulsor de la prohibició. Berkeley, Oakland i Somerville també s'han sumat a la prohibició de la tecnologia de reconeixement facial.

Però Edin Omanovic, de Privacy Internacional, alerta que de vegades el Gran Germà pot entrar per la porta del darrere, com les iniciatives de  smart cities per optimitzar el transport i la recollida de residus a les ciutats. "Els governs municipals i la població han de desconfiar de la idea que tenir més dades és realment una panacea, i han de ser conscients dels riscos que comporta. I el perill és que això acabi beneficiant només les autoritats i les grans empreses tecnològiques, i no la gent a qui diuen que volen ajudar".

Més continguts de