El cara a cara més dur i virulent

Macron acorrala una Le Pen, en tot moment a l'ofensiva

El bel·licós debat d'aquest dimecres entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron no només enfrontava els dos finalistes a la cursa a l’Elisi sinó dues maneres d’entendre França totalment oposades. A quatre dies de les presidencials de diumenge, tots dos van anar a la caça d’indecisos i abstencionistes.
Macron “és l’elecció de la mundialització salvatge, de la uberització, de la precarietat, de la guerra de tots contra tots, del comunitarisme [...] l’infant estimat del sistema i de les elits”, va etzibar-li des del principi Le Pen, molt ofensiva, dirigint-se a ell com a “senyor ministre d’Economia” i “conseller d’Hollande”. Però “l’infant” no va estar-se de treure les urpes dirigint-se a la ultradretana com “ l’hereva d’un nom, d’un partit polític, d’un sistema que prospera sobre la còlera dels francesos des de fa tants d’anys”. D’aquesta manera, Macron va matar dos pardals d’un tret, insinuant que Le Pen ni representa la renovació democràtica ni tampoc és la candidata antisistema que diu ser.
Una vegada fetes les presentacions, l’estratègia de Le Pen va ser intentar situar el seu rival com l’hereu d’Hollande. “Intenta fer oblidar que ha participat en un govern que ha portat a terme la reforma laboral, una llei precària del treball que ha fet créixer l’atur”. La de Macron, desacreditar el projecte frontista de Le Pen insistint que “no proposa res” o que el que proposa és “pols miraculosa” en diverses temàtiques o bé posant l’èmfasi en com finançaria el que proposa amb l’objectiu d’evidenciar que no és factible. “La vostra estratègia [senyora Le Pen] fa decennis que dura”, va matisar Macron i “és la de dir moltes mentides”, va acusar-la el candidat, estimant que “els francesos mereixen una cosa millor que això”.
Amb la lluita contra el terrorisme, Le Pen no va tenir pèls a la llengua –és un dels temes forts del programa de la ultradretana– i va acusar el seu adversari de no tenir cap projecte per combatre’l. Macron, però, no va estar-se de recordar-li que els diputats del seu partit no han votat cap de les lleis antiterrorisme del govern d’Hollande. La resposta de la candidata va ser: “No serveixen per a res”. 
El discurs europeu
Sobre Europa, les visions dels candidats són tan oposades que Macron, proeuropeu convençut, va arribar a dir ahir que “està en contra de tot el que diu la senyora Le Pen”. En aquest tema, doncs, el combat dialèctic tampoc va baixar de to. “La Unió Europea deixarà el lloc a una aliança europea de nacions lliures i sobiranes, gestionaran les seves fronteres, podran decidir qui entra i qui no, i podran gestionar la seva moneda per adaptar-la a la seva economia”, va visionar la seva pròpia Europa la líder del Front nacional. La de Macron, “construir un euro fort i una política europea forta on defensarem els interessos de França”. Sense sorpreses.
En total, una desena de temes es van posar sobre la taula en un debat –l’únic de la campanya– molt tens, amb moments agres i atacs constants. Sobre la forma, els dos moderadors van ser incapaços de posar ordre al desgavell que els presidenciables van demostrar al llarg d’un cara a cara inèdit: era la primera vegada que un candidat de l’extrema dreta hi participava i també la primera en què no ho feia un dels principals partits que fins ara havien dominat l’esfera política francesa, és a dir, l’esquerra i la dreta tradicionals. L’atzar va fer que Le Pen se situés a l’esquerra i Macron a la dreta.