Internacional 15/10/2021

Una catalana atrapada a Londres per la suma irracional del Brexit i el covid

La immunització rebuda a l'estranger no és reconeguda pel Regne Unit en cas de contacte estret amb un positiu al país

3 min
Un grup de viatgers en una imatge recent de l’aeroport de Heathrow, a Londres.

LondresEl Brexit no és només una decisió política que provoca caos a les gasolineres, manca de carnissers, de camioners o tota mena de problemes de desabastiment als supermercats. El Brexit és un estat mental que enterboleix l'enteniment i desferma l'absurd. No només discrimina entre nacionals i no nacionals encara que faci dècades que visquin al Regne Unit, sinó que la discriminació arriba a límits irracionals i injustificables.

Per exemple, tot i que Londres reconeix i administra la vacuna de Pfizer/BioNTech, si la punxada s'ha rebut a l'estranger, en un país de la Unió Europea, com és el cas que comentem, gairebé no serveix de res. Almenys a efectes burocràtics si s'ha tingut contacte estret amb un positiu. Una altra cosa són els beneficis sanitaris, immillorables, especialment en un país com el Regne Unit, el primer ministre del qual, Boris Johnson, ja fa mesos que va decidir que la pandèmia s'havia acabat, on l'ús de la mascareta és anecdòtic però on en les últimes 24 hores s'han registrat més de 45.000 nous contagis i en els últims set dies hi ha hagut 823 morts. Molt lluny de tenir el covid sota control.

No cal donar noms. Només tenir la seguretat que aquest cronista ha comprovat fil per randa tot l'embolic amb la persona implicada, i que quan s'ha interessat davant del Servei Nacional de Salut (NHS), secció covid-19, per la seva situació, amb una diferència d'una hora li han dit una cosa i la contrària.

La protagonista de la història –una persona molt coneguda en el món cultural català– va arribar fa uns dies a Londres. Ha sigut vacunada fa més de dues setmanes i de dos mesos, va omplir el formulari que exigeixen els britànics abans d'emprendre el vol i poder travessar la frontera i es va fer la PCR –de resultat negatiu– que cal contractar prèviament al desplaçament, i que el nouvingut s'ha de fer en els dos primers dies de l'estada.

Tot perfecte fins dijous, quan va començar el festival de l'absurd. A través de les dades que va deixar al formulari dels passatgers, va rebre l'avís que havia sigut contacte estret d'un positiu, molt probablement un altre dels ocupants de l'avió en què va arribar. I amb el missatge, l'advertiment que s'havia d'aïllar fins al 19 d'octubre. Tenia la tornada prevista per al 17.

Des del 16 d'agost, els residents al Regne Unit que siguin contacte estret d'un positiu però que hagin rebut la pauta completa de vacunació no s'han d'aïllar, com recullen les especificacions del govern. Però the devil is in the detail, com diuen en anglès, i la lletra petita inutilitza la vacuna si s'ha rebut fora del Regne Unit. El text diu el següent quan es parla de com et pots estalviar l'autoaïllament. Se l'estalvia qui està "completament vacunat 14 dies després de la dosi final d’una vacuna aprovada per l’MHRA [el regulador britànic] que s’ha administrat al Regne Unit". Aquest és el punt clau. L'agulla amb la bandereta de la Union Jack.

Davant de tanta irracionalitat –discriminació pel país on s'ha injectat la dosi–, la dona afectada va contactar amb el servei d'informació covid. Dijous la resposta va ser la mateixa del missatge: s'havia d'autoaïllar i, per tant, perdre el vol. Divendres, després d'una trucada als serveis consulars sense cap èxit, va contactar amb aquest cronista, que tenia al cap la regla, en vigor des del 16 d'agost: la no necessitat d'autoaïllar-se si estaves vacunat encara que haguessis sigut contacte d'un positiu.

Per assegurar-me'n vaig trucar al 119. En la primera comunicació, la resposta va ser que sí, que podia volar, que no calia autoaïllar-se. Per més seguretat, vaig repetir la trucada. I la segona vegada la resposta va ser, després de prèvia consulta amb un supervisor, que no, que lamentablement la regla indicava que només es reconeixia la vacuna si s'havia administrat al Regne Unit i, per tant, s'havia de tancar.

Vaig acabar la conversa donant les gràcies per la informació a l'amable persona que hi havia a l'altra banda del telèfon, no sense comentar-li que suposava que tot plegat era per causa del Brexit. El mateix Brexit que provoca un lent i inexorable declivi del Regne Unit, per bé que els únics que no se n'han adonat encara són, no tant els britànics com els anglesos. "Have a nice day", va acabar la interlocutora. Que tingui un bon dia. La meva amiga, la persona atrapada enmig de la irracionalitat burocràtica, continuarà a Londres fins al 19 d'octubre. La seva agenda i la d'altra gent s'ha capgirat. Gràcies a Boris Johnson, que tot just deu estar volant de retorn de les seves vacances a Marbella, i que entre el maig i el juny volia, ell sí, saltar-se la regla de l'autoaïllament quan encara era d'obligat compliment també per als vacunats amb la Union Jack.

stats