Rússia i Ucraïna acorden un alto el foc i un intercanvi de presos per congelar la guerra

BarcelonaMoscou i Kíev han acordat aquesta matinada intercanviar els presoners de la guerra que els enfronta des del 2014 pel control de dues províncies de l'est d'Ucraïna, després de 13.000 morts. La cimera d'ahir a París, el primer cara a cara entre els presidents Vladímir Putin i Volodimir Zelenski, amb la mediació d'Angela Merkel i Emmanuel Macron, va avançar també en la concreció d'un alto el foc total. Aquestes mesures permetran congelar la guerra, però no resoldre els problemes de fons: el control de la frontera i el grau d'autonomia del territori sota ocupació russa i de la província russòfona del Donbass.

Putin va arribar a l'Elisi en una limusina blindada que s'havia fet portar de Rússia i va exhibir en tot moment un to fred amb Zelenski, amb qui amb prou feines es va reunir durant 15 minuts. No hi va haver encaixada de mans i els dos líders van esquivar-se la mirada.

El duel que va acollir ahir l'Elisi era desigual: un còmic televisiu sense experiència política contra un exespia que després de 20 anys ha tornat a situar Rússia com a gran potència mundial. Els àrbitres: els dos grans líders europeus, França i Alemanya, que estan en hores baixes. El resultat va respondre a les poques expectatives de la trobada, que es resumien en rebaixar la tensió del que des del 2014 ja ha deixat 13.000 morts i 2,5 milions de desplaçats. Era la primera reunió d'aquest rang des de la trobada del 2016 a Berlín, que va acabar en fracàs.

El conflicte està en una situació de bloqueig. Els separatistes de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, a la regió del Donbass, continuen ocupant un 3% del territori ucraïnès amb el suport polític i militar de Putin, i Kíev no les reconeix. A les repúbliques autoproclamades, la situació econòmica és desastrosa, amb els jubilats no cobren les seves pensions, i la manca de servies bàsics, l'atur s'ha disparat i encara hi ha escaramusses gairebé diàries a la línia del front. Zelenski va guanyar les eleccions –amb un contundent 73% dels vots– venent als ucraïnesos que negociaria una pau honorable amb Rússia, una política contrària a la del seu predecessor, Petró Poroixenko, cosa que ha rellançat el diàleg entre Kíev i Moscou. Macron de seguida es va agafar a la possibilitat que s'obria per retirar les sancions europees que pesen sobre Moscou, però Zelenski va advertir la UE que "primer és la seguretat abans que la política" i va recordar que són els ucraïnesos els que hi posen els morts. Queda per veure, doncs, fins on arriba el pragmatisme de Zelenski, que està sota pressió a casa, i quin és el preu que està disposat a pagar per la pau: diumenge milers de persones es van manifestar a Kíev pel temor que el seu inexpert president no sigui capaç de plantar cara a Putin.

En les últimes setmanes hi ha hagut alguns gestos de distensió. Una retirada militar de tres zones clau en la línia de front, l'intercanvi de 70 presoners a principis de setembre i el retorn a mitjans de l'any passat de tres vaixells de guerra ucraïnesos que Rússia havia capturat. Alguns experts, però, desconfien que Putin estigui disposat a anar més enllà dels gestos: "Aquests passos s'han interpretat amb un excés d'optimisme, perquè no tenen cap cost polític per a Putin; un gest real de bona voluntat seria afavorir el desarmament del Donbass", apunta Mathieu Boulègue, de Chatham House, un think tank que pertany al Royal Institute of International Affairs britànic.

En el fons, el pla de pau de tretze punts acordat el 2015 a Minsk continua bloquejat. El full de ruta consistia en recuperar el control de la frontera per part de Kíev, la celebració d'eleccions al Donbass i el desarmament i la retirada de les tropes de Moscou del sud-est d'Ucraïna. Però els 40.000 combatents del Donbass i el seu padrí rus no volen ni sentir a parlar d'entregar les armes fins que se'ls concedeixi una àmplia autonomia. I Zelenski no es pot permetre un protectorat rus dins de les seves fronteres, a l'estil de la República Srpska de Bòsnia. A més, els pro-russos volen una amnistia que seria inacceptable per a l'opinió pública ucraïnesa si cobrís els crims de guerra. Per la seva banda, Kíev voldria unes eleccions lliures, que requeririen el control de la frontera (avui un colador de combatents i armes russes) i garanties de seguretat a Donetsk i Lugansk.

"Hi ha molts interrogants a l'hora de concretar aquest pla", explica Carmen Claudín, investigadora del Cidob. "¿S'haurien de celebrar només a les zones sota ocupació russa o al conjunt del Donbass? ¿Els desplaçats podrien votar? ¿De quina mena d'estatut especial estem parlant i sobre quin territori funcionaria?" Claudín afegeix que "Rússia no té el mateix interès d'arribar a la pau, però voldria rebaixar el cost militar i material que li suposa mantenir les autoritats i la població a la zona ocupada, cosa que se suma al pou sense fons que representa Crimea [annexionada per Rússia des del 2014] i també al de Txetxènia. Però per a Putin és important mantenir latent un conflicte que suposa una pedra a la sabata de la UE i alhora li ofereix una palanca de pressió". A més, la investigadora apunta que Ucraïna té una dimensió simbòlica per a Putin: "Putin parla de la unió del poble al voltant del seu president i també diu que Rússia és una democràcia a l'eslava, i que germans de sang ucraïnesos demostrin que poden crear un estat de dret a la manera occidental desmunta aquest lògica essencialista eslava".

Per tant, la cimera aspira com a molt a contribuir a convertir una guerra de baixa intensitat en un conflicte congelat. Putin no vol renunciar a la seva capacitat de desestabilització d'un país dins les fronteres europees i Kíev no té gaires aliats al seu favor: la UE vol aixecar les sancions a Rússia per facilitar les relacions amb Putin, i a Washington Trump no sembla gaire disposat a jugar-se la per un Zelenski que és al centre del procediment d'impeachment que han obert els demòcrates contra l'actual president dels Estats Units.

Dmitri Trenin, director del centre Carnegie a Moscou, explica a The Guardian que "[el pla de] Minsk no es pot implementar: el màxim que es pot aconseguir –no ara a París, però en un futur pròxim– és un alto el foc més durador, un intercanvi de presoners i mesures per millorar la situació econòmica i humanitària al Donbass".