PANDÈMIA: L’ALTRA CARA

Clam per acabar amb el comerç d’animals salvatges

Arran del covid-19 la Xina prohibeix el seu consum i països asiàtics reforcen la lluita contra el tràfic il·legal

El mercat Huanan de Wuhan es va tancar l’1 de gener i, poc després, quan ja estava clar que era l’epicentre del brot letal d’un nou coronavirus, es va desinfectar a fons. No hi han quedat proves, doncs, de quins animals s’hi venien, tot i que se sap que hi havia 120 exemplars de 75 espècies diferents, segons Peter J. Li, de la Universitat de Houston. No està clar si s’hi venien pangolins, que segons un estudi publicat a Current Biology a finals de març és l’hoste més “probable” del virus: en pangolins malaisis traficats a la Xina s’hi ha trobat coronavirus “en un 91% idèntic” al covid-19.

El pangolí -que probablement va transferir el covid-19 dels ratpenats als humans-és el mamífer més traficat del món. En els últims deu anys se n’han venut un milió d’exemplars, tot i ser un animal en perill d’extinció. La seva carn es considera una exquisidesa i les escames s’utilitzen en la medicina asiàtica, on es creu que curen el càncer i l’asma o que ajuden les mares lactants a produir llet. Tots, esclar, beneficis sense cap prova científica. El tràfic il·legal els porta de l’Àfrica perquè les espècies asiàtiques han minvat molt, però en molts llocs de l’Àsia també se’ls cria en captivitat.

Però hi hagués o no pangolins al mercat de Wuhan, la lliçó del covid-19 -que se suposava apresa de la SARS-és clara: aquests mercats d’animals salvatges i les cadenes de tràfic que els abasteixen amunteguen espècies que a la natura mai no estarien juntes, en condicions poc higièniques i amb un nivell d’estrès per la captivitat que els abaixa les defenses: són un caldo de cultiu ideal per a la transmissió de patògens.

Aquests mercats humits (on s’hi venen animals silvestres vius) van néixer per la necessitat d’aliment de les classes més pobres, que els cacen per sobreviure, però en els últims deu anys han fet un tomb. Ara el seu principal clients és la classe mitjana-alta emergent de la Xina i altres països asiàtics, entre els quals menjar animals silvestres ja és una moda que prova el nivell social, explica Núria Almiron, codirectora de l’UPF-Centre for Animal Ethics.

Ara la Xina ha prohibit temporalment el consum i el comerç d’animals salvatges, i altres països com el Vietnam s’ho estan plantejant. “Però els interessos són molts forts. Els clients d’aquests mercats són una part petita de la població però amb molt de poder econòmic, i el govern xinès els escolta”, apunta Almiron.

Gats i gossos ja no es mengen

Per això l’organització WWF ha posat en marxa una campanya per reclamar el tancament de tots els mercats il·legals i no regulats d’animals silvestres “per prevenir una altra crisi sanitària, social i econòmica com la del coronavirus”. “És el moment d’actuar”, diu Luis Suárez, de WWF. L’organització ha fet una enquesta en cinc països del sud-est asiàtic on aquest comerç té molta tradició i el 93% de la població està d’acord amb el tancament, ara que n’han vist les conseqüències.

Un altre efecte positiu de la crisi és la nova llista publicada aquesta setmana pel govern xinès de les espècies animals que es poden consumir com a aliment: ja n’exclou els gossos, que fins ara es venien com a menjar en mercats i restaurants.

La pandèmia també obre una oportunitat per acabar amb el tràfic il·legal d’espècies. L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) ja s’ha compromès a abordar el problema i assegura que els governs de la regió estan disposats a reforçar la seva lluita contra aquest tràfic. “Justament la millor vacuna contra futures pandèmies és, en primer lloc, la conservació de la natura i, en segon lloc, fer front al tràfic d’espècies de manera més contundent”, apunta Suárez.

“El covid-19 és un toc d’atenció, però les prohibicions absolutes podrien forçar un comerç il·legal si la demanda persisteix. És l’oportunitat de regular bé aquest comerç per evitar el risc de noves pandèmies”, diu també el portaveu de Traffic, Richard Thomas, que pensa que “caldrà veure al final quin animal és l’origen de la pandèmia per saber fins on arribaran les mesures”. En aquest sentit, apunta el cas dels ratpenats, magatzems naturals de coronavirus, que no es venen tant com a aliment sinó per a fins medicinals (amb els seus excrements es tracten malalties oculars, per exemple).

Origen de les grans pandèmies

La pandèmia de la sida es va originar en els goril·les del Camerun; en el cas de l’Ebola es creu que els ratpenats van passar el virus als simis; en el cas de la SARS del 2003 a la Xina, els ratpenats el van passar a les civetes, i pel que fa a la MERS els transmissors van ser camells. La grip aviària i la porcina tenen clar l’origen animal. Més del 70% de les malalties humanes emergents són zoonòtiques: tenen un origen animal. Es tracta d’un creixement que demostra que alguna cosa estem fent malament en la nostra relació amb els animals.

“Els processos massius de desforestació en els hàbitats naturals de moltes espècies de l’Àfrica i en altres regions estan generant les condicions perquè aquests virus que portaven anys i anys amagats en aquests animals saltin a l’home”, diu Josep Maria Antó, d’ISGlobal.

Les malalties zoonòtiques ja provoquen mil milions de malalts i milions de morts cada any, diu WWF, que alerta que “les zoonosis transmeses per animals silvestres podrien representar l’amenaça més important per a la salut de la població mundial en el futur”. El tràfic il·legal d’espècies salvatges mou cada any de 8.000 a 20.000 milions d’euros, a més de portar centenars d’espècies animals al caire de l’extinció.

La Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) va emetre fa uns dies un comunicat per dir que “no té competència” per valorar “els possibles vincles entre el consum humà d’animals silvestres i el covid-19”. Una reacció molt criticada per organitzacions de defensa dels animals. “La CITES no se’n pot rentar les mans”, denuncia Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, que participa com a observadora en les reunions de la CITES. Mulà creu que l’ens hauria d’aliar-se amb altres organismes internacionals “per fer una revisió científica de l’actual model de producció i consum”. Amb tot, admet que la CITES “no està preparada per donar resposta a tota la infraestructura del tràfic il·legal d’espècies: és un crim organitzat al mateix nivell que el de les drogues”.

La Fundació Franz Weber ha impulsat la campanya Per menjar animals per conscienciar sobre la relació entre el consum animal i les pandèmies i reclamar “un gran acord internacional per a una transició proteica” que acabi amb la preeminència de la proteïna animal en les dietes. Mulà apunta la necessitat d’anar encara més lluny i aconseguir que el Tribunal Penal Internacional assumeixi competències per jutjar no només genocidis i crims de lesa humanitat sinó també ecocidis.