Una representant del poble navajo, amb mascareta i guants, repartint ajuda acompanyada de l’exèrcit a la Reserva Navajo, que s’estén per Nou Mèxic, Utah i Arizona.

PANDÈMIA

El coronavirus s’acarnissa amb els pobles indígenes

L’índex de contagis dels navajo supera el de Nova York i la taxa de letalitat a les tribus del Brasil és la més alta del país

Una representant del poble navajo, amb mascareta i guants, repartint ajuda acompanyada de l’exèrcit a la Reserva Navajo, que s’estén per Nou Mèxic, Utah i Arizona. / SHARON CHISCHILLY / AFP

“Hem vist famílies senceres impactades pel virus: mares, fills, pares, germans i germanes que han mort, en algun cas tots els que vivien a una casa. Les xifres no capten l’impacte emocional i mental de tot això en la nostra comunitat”. Janene Yazzie fa una parada dins la seva ruta de distribució d’ajuda a la Reserva Navajo, a l’estat de Nou Mèxic dels Estats Units, per atendre la trucada d’aquest diari, com a representant del poble navajo i del Consell Internacional dels Tractats Indis. “Ja tenim una taxa de positius per càpita més alta que la de Nova York o Nova Jersey”, denuncia, referint-se als dos estats més impactats pel coronavirus als EUA, el país del món més afectat per la pandèmia.

Però, com diu Yazzie, les xifres no copsen la tragèdia, perquè 5.013 positius i 167 morts confirmats en l’últim recompte de la nació navajo (les dades s’actualitzen cada dos dies) poden semblar pocs, però per a una població total de 170.000 persones suposen un cop molt fort, a més d’una prevalença més de 10 cops superior a la dels estats per on s’estén el seu ampli territori: Nou Mèxic, Arizona i Utah.

Les morts per covid-19 no es concentren només entre els ancians: molts joves navajo pateixen casos molt greus i moren a causa del virus

Com en moltes altres poblacions indígenes que estan patint l’impacte del coronavirus arreu del món, les precàries condicions de vida i unes taxes desproporcionadament altes de diabetis o malalties coronàries han accelerat la propagació del virus. Però el que sobresurt especialment en el cas dels navajo és que les morts per covid-19 no es concentren només entre els ancians, sinó que molts joves estan patint casos molt greus i fins i tot perdent la vida a causa del virus. “Generacions i generacions exposades a la contaminació ambiental de les plantes de carbó han fet que tinguem taxes molt altes d’asma i també d’immunodeficiència”, explica Yazzie.

A la Reserva, situada a prop del Grand Canyon del Colorado, no s’hi ha imposat un confinament estricte, només un toc de queda des de les vuit del vespre i tancament total els caps de setmana. Ara temen que les crides del govern de Donald Trump a reobrir els estats porti de nou els turistes al Grand Canyon -de moment tancat-, que hi arriben sovint travessant el seu territori. Altres tribus nord-americanes com els lakota a la Reserva de Cheyenne River, a Dakota del Sud, han aconseguit contenir el virus aixecant fins a 9 punts de control sanitari a les carreteres d’accés per bloquejar l’entrada a la reserva, una mesura que els ha posat en contra del govern estatal.

“Generacions i generacions exposades a la contaminació ambiental de les plantes de carbó han fet que tinguem taxes molt altes d’asma i també d’immunodeficiència”

“Necessitem més restriccions per als que venen de fora, però mantenir un confinament dins de la Reserva és complicat perquè la gent ha de sortir a buscar aigua, per a ells i per al bestiar, i els pous estan sovint a més d’una hora de camí”, explica la representant dels navajo. De fet, hi ha zones de la Reserva on el 45% de les cases no tenen accés a aigua neta, cosa que dificulta la mesura bàsica de prevenció contra la pandèmia.

Metges Sense Fronteres i ONG locals s’hi han bolcat i s’hi ha aixecat un hospital de campanya per als malalts de covid-19, però Yazzie es queixa que encara no han pogut accedir “ni a un sol cèntim del fons de 600 milions que el govern federal” ha creat per gestionar la pandèmia. Hi ha massa obstacles burocràtics.

Hospitals temporals s’han hagut d’aixecar també en territoris indígenes d’altres països, d’ençà que el virus sorgit d’un mercat d’animals vius de Wuhan, a la Xina, va aconseguir propagar-se arreu del món, fins a arribar als racons més recòndits del planeta. També s’ha inaugurat un hospital de campanya en territori del poble witoto a Manaus, a l’estat d’Amazones del Brasil. “Fins que el van obrir no hi havia cap hospital que atengués el nostre poble, ara allà hi ha 53 llits i 23 UCI”, explica per telèfon Vanda Ortega, infermera indígena dels witoto. “He acompanyat molts dels nostres a l’hospital. Uns 200 tenen símptomes, els costa respirar, però molts no volen anar-hi i em costa molt convèncer-los”, relata. Als recels cap a la ciència dels blancs s’hi uneix la por a no poder acomiadar els seus morts d’acord amb les seves tradicions.

Moltes tribus del Brasil estan perdent els seus caps a mans del covid-19: els més venerats en les comunitats són també els més vulnerables al virus

Les autoritats van voler forçar l’enterrament d’un indi xikrín que havia mort de covid-19 a la ciutat de Marabá (a l’estat veí de Pará). El cas va acabar als jutjats, que van permetre enterrar-lo segons el seu ritus funerari, però des de llavors els xikrín tampoc no volen anar als hospitals “per por que els blancs els robin la seva mort”, explica Felipe Milanez, de la Universidade Federal da Bahia, que coneix bé els pobles indígenes per la seva recerca mediambiental. Ahir mateix, els xikrín van perdre un dels seus grans caps a mans del covid-19, Bep Karoti. I és que el grup més vulnerable al coronavirus, els ancians de la tribu, són també els membres més venerats i respectats en aquestes comunitats.

Les tribus de l’estat brasiler d’Amazones són les que més casos de covid-19 tenen del país, seguides de les de l’estat de Pará. Però fins a 75 pobles indígenes, dels 305 que hi ha a tot el Brasil, tenen brots actius. “La taxa de letalitat al Brasil és del 6% però entre les poblacions indígenes és del 10%”, apunta Milanez, amb dades recopilades per l’Articulação dos Povos Indígenas do Brasil (APIB). Fins divendres hi havia 1.604 positius i 159 morts confirmades, però, de nou, són pobles de només uns milers o en alguns casos centenars de persones.

“Hi ha molts casos de diabetis, malària o fins i tot tabaquisme entre els indígenes, que els fan més vulnerables, però aquest no és el problema, el que els mata és el racisme: són els últims a tenir un respirador”, denuncia Milanez.

Vanda Ortega també destaca la dificultat d’aplicar el confinament als pobles indígenes, perquè sovint han de sortir del seu territori a buscar menjar. De fet, molts contagis es van produir quan alguns membres de la tribu van anar a la ciutat a cobrar la renda bàsica que va instaurar el govern de Jair Bolsonaro per als pobres. Les llargues cues sense cap distància en els caixers que dispensaven els 600 reals (104 euros) van propagar el virus.

“Hi ha molts casos de diabetis, malària o fins i tot tabaquisme entre els indígenes, que els fan més vulnerables, però aquest no és el problema, el que els mata és el racisme: són els últims a tenir un respirador”

En altres casos “va ser el mateix equip mèdic” que va anar a veure les tribus al seu territori qui els va encomanar el virus, com va passar amb els indis cocama, que viuen prop de la frontera amb Colòmbia i que són avui un dels pobles indígenes més infectats, també els que viuen al Perú, explica Milanez. El professor parla fins i tot de “la gestió del genocidi” que el govern de Bolsonaro està fent amb el covid-19. La infermera witoto no creu que sigui un pla premeditat, però admet que tampoc no els arriba cap ajuda del govern de Bolsonaro per pal·liar la tragèdia, més aviat al contrari. “Enmig de tot això, ell segueix aprovant polítiques destructores dels nostres pobles i d’explotació dels nostres territoris”. Una explotació que ara, a més, també pot ser portadora de virus.