Internacional 19/07/2021

La crisi climàtica posa en dubte els sistemes d'alerta d'Alemanya i Bèlgica

El govern alemany es defensa dient que les alertes van funcionar, i experts belgues ja demanen adaptar-les a les noves realitats

4 min
Un pont cobert de branques després de les inundacions del 14 de juliol a la localitat d'Altenahr, a l'estat Rinheland-Palatinate d'Alemanya.

El sistema europeu Copernicus va enviar fins a 25 alertes d'alt risc d'inundació a les regions de les conques dels rius Rin i Mosa entre el 10 i el 14 de juliol, segons un comunicat del mateix servei d'emergències de Copernicus. El Servei Meteorològic Nacional d'Alemanya va emetre alertes també a 16 estats, segons el govern alemany. Però tot i així, la insòlita intensitat de les pluges va sorprendre les localitats de l'oest d'Alemanya, on el balanç de morts per les inundacions ha pujat aquest dilluns a 163 persones, amb unes altres 170 encara desaparegudes, i de l'est de Bèlgica, on el nombre de morts ha pujat a 36 amb 163 persones encara desaparegudes. "És una de les pitjors catàstrofes naturals que ha patit el país", ha dit aquest dilluns la ministra de l'Interior belga, Annelies Verlinden.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Alguns mitjans alemanys es preguntaven aquest dilluns per què les alertes de l'European Flood Awareness System (EFAS) de Copernicus no van portar a ordenar una evacuació massiva més aviat del que es va fer. Però el govern alemany es defensa assegurant que el sistema d'alerta per inundacions no va fallar i que la decisió d'evacuar era de les autoritats de cada land. El cap de l'agència alemanya de gestió de catàstrofes, Armin Schuster, assegurava aquest dilluns que es van enviar més de 150 missatges d'alerta i semblava desviar la responsabilitat cap als governs locals.

També el ministre de l'Interior alemany, Horst Seehofer, assetjat per les crítiques de l'oposició, ha sortit a defensar la seva gestió: "Seria totalment inconcebible que una catàstrofe com aquesta es gestionés de forma centralitzada, necessites el coneixement local", ha dit, i ha remarcat que es van enviar alertes als districtes i les localitats perquè decidissin com actuar. El ministre ha rebutjat les crítiques al sistema d'alertes com a "retòrica barata de campanya electoral", ja que el país celebra eleccions federals al setembre. El debat generat pels aiguats sobre la poca importància que el govern alemany ha donat fins ara a la lluita contra la crisi climàtica marcarà molt probablement aquests primers comicis de l'era post Angela Merkel.

Al voltant de la localitat de Koblenz encara es busquen 170 persones que es troben en zones on els equips d'emergència no han pogut encara accedir perquè l'aigua no ha retrocedit encara. El cap de policia de la comarca, Stefan Heinz, va apuntar que esperaven trobar-hi molts cossos. Mentrestant, continuen les tasques de retirada de runa i reconstrucció al voltant de la vila termal de Bad Neuenahr Ahrweiler. Els danys en les infraestructures han deixat almenys 30.000 persones de la població i els voltants sense electricitat ni aigua corrent, una situació que es podria allargar molts dies per la devastació a la planta depuradora de la zona i al sistema de canonades.

Dia de dol nacional a Bèlgica

A Bèlgica, el primer ministre, Alexander de Croo, ha decidit decretar demà, dimarts 20 de juliol, dia de dol nacional per recordar les víctimes, tenint en compte que dimecres, 21 de juliol, és la festa nacional belga. El petit país centreeuropeu, amb una població d'11 milions d'habitants, ha patit les inundacions especialment a la zona de Valònia, a l'est del país, i Lieja ha sigut una de les zones més afectades, amb 32 defuncions. Diumenge encara hi havia 37.000 persones sense electricitat en aquesta zona. Centenars de voluntaris de tot el país s'hi han desplaçat de manera espontània per ajudar a retirar la runa i l'aigua, i s'estan organitzant col·lectes de diners i de productes a ciutats com Brussel·les. "La solidaritat és reconfortant", ha dit Verlinden, que ha explicat que l'ajuda més necessària és la financera, tant per a les persones que han perdut la casa com perquè les organitzacions no governamentals puguin ajudar qui més ho necessita.

En aquest país, les inundacions han posat sobre la taula el debat sobre la reforma que el 2017 va dur a terme l'aleshores ministre de l'Interior, el flamenc Jan Jambon, en el sistema de Protecció Civil, que va suposar una retallada d'un 30% dels efectius i el tancament de diverses casernes repartides pel territori. Ara, el ministre president de Valònia, Elio di Rupo, ha dit que és "evident" que aquella reforma "va ser un error", perquè si bé la magnitud del desastre no era evitable, hi ha dificultats perquè arribin efectius de bombers i altres serveis de protecció nacional als llocs. "No podem arribar a les persones afectades, és una lliçó que hem d'aprendre", ha dit.

Malgrat tot, l'expert en hidràulica de la Universitat de Lieja Benjamin Dewaels ha explicat que s'hauran d'actualitzar els sistemes de previsió d'aquesta mena de catàstrofes, que s'esperaven més endavant, cap al 2070 o fins i tot cap al 2100 però no ara: "Segons els escenaris del canvi climàtic, aquests esdeveniments es poden tornar cada vegada més freqüents, en el futur".

"Han passat cinc dies des que la tempesta va colpejar gran part del nostre país, l'aigua ha retrocedit en gran mesura i les afectacions s'estan fent visibles de manera gradual. El caos és enorme", ha dit Verlinden, que ha explicat que la voluntat és crear un comitè "d'aprenentatge" per preparar el país per a unes catàstrofes que seran més "freqüents". A Bèlgica, no hi ha discussió sobre la responsabilitat del canvi climàtic i per aquest mateix motiu hi ha consciència que els sistemes d'alerta van fallar i que els serveis de protecció civil no estan preparats ni dotats de prou recursos per fer front a catàstrofes d'aquesta magnitud.

Tot i així, Daniel Bacquelaine, alcalde de Chaudfontaine, una de les localitats més afectades, explicava en declaracions a la ràdio RTBF que l'alerta que havia rebut per avís de perill d'inundacions era taronja quan hauria d'haver sigut vermella. "S'haurà d'analitzar més endavant què ha fallat", ha dit, i ha lamentat que no s'ha pogut calcular adequadament els equips necessaris i que el servei públic no disposava de barques de rescat prou potents, cosa que va obligar a acudir al sector privat. Per això, Verlinden ha encarregat a un equip d'experts universitaris que revisi el servei de protecció civil. 

stats