Internacional 19/02/2021

El G-7 promet repartir l'excedent de vacunes als països pobres però sense concretar quan

El club dels més rics del món passa per alt la demanda d'alliberar les patents, que agilitzaria la immunització

4 min
Boris Johnson, durant la seva intervenció virtual en la reunió del G7

LondresBones intencions i bones paraules del G-7 aquest divendres. I poca cosa més. Els països més industrialitzats del món (els Estats Units, el Canadà, Itàlia, França, el Regne Unit, el Japó i Alemanya) han promès un esforç més coordinat en la lluita contra la pandèmia i una "millor reconstrucció del món" quan s'acabi, després de la reunió que ha acollit virtualment el premier britànic, Boris Johnson, des de Londres. Una trobada prèvia a la que presidirà presencialment al juny al País de Gal·les. Els membres del G-7 també han assegurat a la declaració final que aquesta "millor reconstrucció" tindrà un accent verd i estarà centrada en revertir "el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat".

En relació amb la pandèmia, i amb Johnson al capdavant, els set països han recollit la crida recent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè s'acceleri el desplegament del procés de vacunació a tot el planeta. S'han reafirmat, doncs, en el "suport" al programa internacional de vacunació Covax , una iniciativa encapçalada per l’OMS i destinada a garantir una distribució mundial de les vacunes contra el coronavirus. I han instat a fer "assequible i equitatiu" tant l'accés a les vacunes "com les teràpies i els diagnòstics" de la malaltia. "El covid-19 demostra que el món necessita defenses més fortes contra els riscos futurs per a la seguretat sanitària".

Ara bé, no han dit res de deixar lliures les patents de les vacunes, una petició clau feta tant per Sud-àfrica com per l'Índia a l'Organització Mundial del Comerc, i que si s'aconseguís afavoriria la possibilitat de produir-ne els milers de milions de dosis necessaris per immunitzar tot el món molt més ràpidament.

Però, més enllà de paraules i del compromís d'augmentar en 4.500 milions de dòlars més el suport al programa Covax, fins a arribar als 7.500 milions, el cert és que de moment no hi ha res gaire tangible damunt la taula. Perquè, si bé el mateix Boris Johnson ha dit a la resta de mandataris que "no té sentit vacunar només les nostres poblacions, si no garantim que les vacunes arribin a tot arreu", i que tots els participants han indicat que repartirien l'excedent de vacunes un cop haguessin finalitzat les seves campanyes estatals, la divisió continua sobre la velocitat a la qual el món occidental hauria de compartir el superàvit.

La crida de Johnson aquest divendres ha tingut lloc 24 hores després que l'organització ONE Campaign , que lluita contra la pobresa mundial, hagi denunciat que els països rics estan en camí d'acumular un excedent de mil milions de dosis de vacunes contra el coronavirus, mentre que una gran part del món encara lluita per garantir-se'n un mínim accés. Segons aquesta entitat, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Austràlia, el Japó i la Unió Europea rebran al llarg d'aquest any tres mil milions de dosis de les cinc vacunes que fins ara s'han demostrat segures i efectives, i que han estat aprovades per agències reguladores occidentals. Això equival a gairebé mil milions de dosis més que les 2.006 milions necessàries per punxar dues vegades tota la població d’aquests països. L'excés seria suficient per immunitzar "la població adulta de l'Àfrica", assegura l'estudi de ONE Campaign, entitat amb seu central a Washington.

Batalla per l'hegemonia

Però, més enllà de l'element destacat per Johnson que la seguretat sanitària contra el covid no coneix fronteres, i per tant no hi ha immunitat total mentre quedin focus actius del virus, el desplegament de la vacuna entre el món en vies de desenvolupament és també una operació diplomàtica per excel·lència de vital importància.

En aquest sentit, també hores abans de la reunió del G-7, en una entrevista exclusiva al Financial Times , el president francès, Emmanuel Macron, ha declarat la "urgent" necessitat de destinar fins al 5% del subministrament actual de les vacunes de què disposa el món occidental als països en procés de desenvolupament, on les campanyes de vacunació contra el covid-19 amb prou feines han començat i on la Xina i Rússia estan omplint el buit fins ara. "Estem permetent que s'estengui la idea que s'estan administrant centenars de milions de vacunes als països rics mentre que no s'ha començat encara als països pobres".

Joe Biden

Per a Macron, l'efecte d'aquesta percepció és evident: "S'està produint una acceleració sense precedents de la desigualtat mundial i també és políticament insostenible, perquè està preparant el camí per a una guerra d’influència a partir de les vacunes. Es pot veure perfectament l'estratègia xinesa i l'estratègia russa". No obstant això, els Estats Units ja han apuntat que no donarien cap dosi als països en procés de desenvolupament fins que no s'hagi garantit el subministrament intern total. La proposta de Macron ha nascut morta.

Joc diplomàtic i multilateralisme

De fet, el joc diplomàtic rere la reunió del G-7, i els missatges previs que han llançat Macron i Johnson, han semblat poc menys que una competició de bonisme, per bé que sense concrecions. En aquest sentit, el secretari d'estat d'Afers Estrangers britànic, James Cleverly, ha assegurat aquest divendres que el Regne Unit considerava que el 5% proposat per França era una xifra molt modesta. En declaracions al programa Today, de BBC Radio 4, ha afirmat que Londres s'implicaria amb "una quantitat significativament superior" a l'hora de donar vacunes. Però tot seguit ha assegurat que li resultava "difícil de dir" quan el Regne Unit estaria en condicions de compartir-ne excedents.

La trobada virtual del G-7 d'aquest divendres ha sigut la primera des de l'abril i també la primera a la qual ha assistit el nou president dels Estats Units, Joe Biden. Sota el mandat de Donald Trump, el G-7 havia esdevingut un fòrum no només poc eficaç, sinó especialment disruptiu per al multilateralisme i les relacions entre els aliats tradicionals. Les decisions de Biden de tornar a unir-se a l’Organització Mundial de la Salut i de recuperar la implicació amb l’Acord Climàtic de París han generat l’esperança que un enfocament multilateral pugui començar a donar resultats en aquestes dues àrees el 2021.

Biden aposta pel retorn de l'Aliança Transatlàntica en la Conferència de Seguretat de Munic

"Els Estats Units d'Amèrica han tornat. L'Aliança Transatlàntica ha tornat". Joe Biden ha triat una fórmula ja utilitzada des de pràcticament el mateix dia que va prendre posessió del càrrec, per adreçar-se als aliats tradicionals de l'altra banda de l'Atlàntic –França, Regne Unit i Alemanya– en la seva primera intervenció en la Conferència de Seguretat de Munic. Una participació virtual però prou efectiva, i també ben previsible, amb què ha enterrat la política d'aïllament del seu predecessor, Donald Trump. Biden ha volgut posar el focus no només en la tradicional relació, sinó en els reptes més imminents de futur: la relació amb la Xina i Rússia, així com el paper de la democràcia liberal. "Hem de demostrar que les democràcies encara són satisfactòries per als nostres pobles en aquest món canviat. Aquesta és la nostra missió galvanitzadora. La democràcia no és un accident casual. L'hem de defensar, enfortir-la i renovar-la".

Al seu torn, la cancellera Angela Merkel, en la que ha sigut amb tota probabilitat la seva última intervenció en aquest fòrum, ha demanat als Estats Units i a Europa que trobin un enfocament comú per fer front a la Xina i Rússia, una circumstància "potser més complicada", atès el doble paper de la Xina, com a competidor i soci necessari per a Occident. En aquest sentit, les paraules de Biden també han estat precises: "Hem de preparar-nos junts per a la competència estratègica a llarg termini amb la Xina", ha dit. I ha esmentat "el ciberespai, la intel·ligència artificial i la biotecnologia" com a nous camps en què aquesta competència es farà evident.

La conferència de Munic ha arribat l'endemà que el departament d'Estat informés que els Estats Units estarien disposats a assistir a una reunió amb els socis europeus i l'Iran per "discutir un camí diplomàtic a seguir sobre el programa nuclear iranià", els primers senyals de moviment cap a les converses sobre la reincorporació de l’Iran a l’acord de control de l’energia nuclear, que Trump va trencar sense consultar els socis europeus.

stats