REGNE UNIT

El desbloqueig del Brexit ja només depèn de Westminster

Brussel·les dona per fixades les bases d’un possible acord

Que no s’arribi a la separació brusca entre el Regne Unit i la Unió Europea ja només depèn -altra vegada- de Westminster. Després de dies d’intenses negociacions entre els equips tècnics de totes dues bandes a la capital de les institucions europees, ahir Brussel·les donava per fixats els fonaments d’un pacte. “Les bases d’un acord estan a punt, en teoria avui podríem aprovar l’acord amb el Regne Unit”, deia ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, al mateix temps que fonts diplomàtiques apuntaven que s’ha progressat molt. Fins entrada la nit continuaven les reunions amb la voluntat de tancar un text, però les reticències dels unionistes nord-irlandesos i alguns serrells encara entorpeixen l’acord.

Al vespre, Angela Merkel i Emmanuel Macron es mostraven optimistes. “Confiem en la possibilitat de tenir un acord, els ressons que tenim són molt positius”, deia el president francès. Tanta cautela té una explicació: no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. Theresa May ja va arribar a acords amb Brussel·les, però es van fer miques quan van arribar a Westminster, on l’ex primera ministra britànica no va aconseguir els suports. Aquesta vegada, doncs, es vol evitar arribar a la cimera d’avui sense prou garanties que l’acord sigui ratificat al Parlament britànic. Segons fonts diplomàtiques, durant les llargues jornades de negociacions dels últims dies, el Regne Unit hauria posat diverses propostes sobre la taula, però també hauria fet concessions. Londres hauria acceptat una frontera duanera al mar d’Irlanda, entre la Gran Bretanya i el Regne Unit, perquè Irlanda del Nord es mantindria en un espai comercial comunitari, diferent al de la resta del país. Per la seva banda, Irlanda cediria perquè permetria que Irlanda del Nord ratifiqués periòdicament aquest estatus duaner diferent, com un mecanisme democràtic de control que estaria per detallar. Tot plegat són concessions que la mateixa Theresa May havia rebutjat. Però, com bé apunten fonts diplomàtiques, May ja va fracassar a l’hora de vendre els seus acords a casa i s’espera que Johnson no cometi el mateix error.

Ahir el negociador del Brexit, Michel Barnier, es reunia amb els ambaixadors de la UE passades les set del vespre. Les expectatives de Brussel·les eren que ahir s’aconseguís un text jurídic vinculant (opció més optimista) que avui els líders europeus poguessin ratificar. Aleshores només caldria la llum verda de Westminster i del Parlament Europeu, amb uns temps molt breus (però ajustables) perquè la data límit és el 31 d’octubre. De moment les negociacions continuen i aigualeixen una mica més aquesta opció. L’altre escenari és que avui només puguin constatar la “base per a l’acord”, cosa que permet als líders dir poca cosa més que “cal seguir treballant”. Es forçaria així una nova pròrroga tècnica per acabar de segellar el pacte. El més pessimista és que, malgrat tot, l’acord sigui inviable i s’arribi al 31 d’octubre sense xarxa de seguretat.

La clau de volta del pacte és a Westminster, i la continuen tenint els socis dels conservadors, el Partit Democràtic Unionista (DUP) d’Irlanda del Nord. De moment, els seus deu diputats es mantenen reticents a acceptar l’esmentada frontera duanera al mar d’Irlanda. I, sense el DUP, un grapat de brexiters radicals també vetarien l’acord. Els mateixos problemes que van acabar amb May. Dimarts a la nit i ahir al matí la líder del DUP, Arlene Foster, i el portaveu a Westminster, Nigel Dodds, van entrevistar-se amb Johnson dues vegades. A l’hora de tancar l’edició impresa encara no els havia doblegat.

La base de l’acord que pot arribar a substituir el que va ser tombat tres vegades a Westminster implica l’esmentada frontera al mar d’Irlanda, que és sobretot burocràtica. Tots els béns que passin de la Gran Bretanya a Irlanda de Nord pagarien les taxes fixades per la Unió. Si es quedessin a la província, els comerciants i les empreses tindrien dret a una compensació, o bé haurien de pagar-ne més, sempre que fossin diferents dels impostos dels britànics. El DUP decideix, com de costum.