Els candidats amb més possibilitats

Nigèria vota enmig de la incertesa

El país ha de fer front a l’excés de dependència del petroli, Boko Haram i una joventut sense futur

Dos són els candidats que tenen números per presidir el gran motor econòmic de l’Àfrica, amb permís de Sud-àfrica, en unes eleccions que es presenten com les més impredictibles quan es compleixen vint anys, precisament, del trencament de dècades de concatenació de dictadures militars. Les urnes han de revelar si els 84 milions d’electors renovaran la confiança a Muhammadu Buhari, malgrat que ha complert només set de les més de 200 promeses que el van fer guanyar el 2015 en una Nigèria esperançada, o si, per contra, Atiku Abubakar, etern candidat, li prendrà el relleu.

L’etapa de democràcia ha donat certa estabilitat, però “encara no ofereix desenvolupament a la gent”, alerta Idayat Hassan, directora del Centre per la Democràcia i el Desenvolupament. Aquest és un dels grans desafiaments a què ha de fer front el nou president: donar una oportunitat de vida i ocupació a una població eminentment jove -dos terços tenen menys de 25 anys- que busca i anhela un lloc de treball per complir la natural regla de viure millor que la generació anterior.

No obstant això, el creixement demogràfic és tan imparable que suposa un risc per a la fràgil inestabilitat, perquè l’economia no és prou forta per donar cabuda a tanta mà d’obra i cada any centenars de milers de nois i noies surten de facultats i escoles sense cap altra sortida que el carrer, subratlla el professor de la Universitat de València Artur Colom. Però, segons Hassan, cap dels grans candidats ha presentat plans específics per trencar l’estadística d’un 52% de menors de 35 anys sense feina.

Sobre el paper, el govern d’Abuja -capital des del 1976- té en les explotacions de petroli i gas del delta del Níger la gran màquina de fer diners, però, com diu el professor Colom, no es pot perdre de vista la “paradoxa de l’abundància del petroli” que Nigèria comparteix amb bona part dels països amb primeres matèries. Als anys 80 Nigèria va descobrir reserves per valor de 23.000 milions de barrils de petroli i 160 bilions de metres cúbics de gas, que se sumava al zinc, l’or, el ferro, l’estany i altres minerals. La paradoxa o injustícia distributiva és que gairebé la meitat dels 200 milions de nigerians sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia i quatre de cada deu no tenen accés a la llum. La situació, certament, és dispar entre un sud que s’ha desenvolupat a còpia d’injectar-li petrodòlars i un nord pobre i abandonat per l’estat.

La lluita contra la corrupció

Un dels grans fracassos de Buhari és no haver aconseguit trencar la gran dependència del petroli, que suposa el 70% dels ingressos, així que Nigèria lliga la seva sort a les fluctuacions del mercat. El preu del cru està sota mínims i ha deixat tocada l’economia. A més, el deute públic ha augmentat i la inversió directa estrangera ha disminuït, un còctel nefast, indica Colom, que també assenyala que al capital en mans de nigerians li costa quedar-se al país.

Tampoc no es pot obviar el factor de la plaga de la corrupció. Buhari es va presentar amb unes credencials d’home honest i de disciplina militar -i renascut demòcrata- que acabaria amb la fuga de capitals i de suborns. Es calcula que el 80% dels beneficis del petroli es perden il·legalment. El president ha creat organismes i lleis, però, tot i els esforços, “Nigèria està en la posició 144 de 180 en l’índex de percepció de corrupció de Transparència Internacional”, apunta Hassan. De fet, aquesta organització internacional assenyala que sovint les actuacions contra corruptes han sigut una ofensiva contra rivals polítics de Buhari. “Les eleccions són entre el Senyor Net i el Senyor No-Tan-Net”, diu la directora del think tank nigerià en referència a aquest fracàs de Buhari de netejar la seva administració de corrupteles i la insistència del candidat Abubakar, esquitxat per diversos casos de corrupció tant en els seus vuit anys com a vicepresident com quan ha estat amb el sector privat.

I en aquesta radiografia electoral queda Boko Haram, la secta religiosa que va aparèixer el 2002 com a resposta a la marginació de les regions del nord-est i que ha derivat en terrorisme islamista, responsable de la pitjor crisi humanitària de la regió del llac del Txad: més de 20.000 assassinats, segrestos i violacions, 2,7milions de desplaçats i refugiats... L’acció militar nigeriana coordinada amb forces africanes ha tingut fruits: n’ha afeblit l’estructura. Però ara Boko Haram s’ha trencat en grupuscles sense lideratge clar i encara controla petites àrees del territori.

L’analista Idayat Hassan retreu a l’administració Buhari que s’hagi centrat en “l’estratègia de les pistoles”, hagi oblidat que és “una guerra ideològica” i no hagi portat davant de la justícia els responsables de violacions de drets humans. Tot i que les accions de Boko Haram, com la del segrest de les 176 nenes de Chibok el 14 d’abril del 2014, han fet guanyar atenció mediàtica internacional a aquest grup, ara al país revifa el llarg conflicte entre pastors nòmades i grangers del centre i el nord. En l’últim any els morts superen de llarg el miler, i la causa s’ha de buscar en la disputa per apropiar-se de l’aigua entre els dos grups i, sobretot, per la falta d’atenció i una planificació pública dels recursos.

El gegant africà

El motor econòmic i demogràfic

Població

Nigèria té uns 200 milions d’habitants, 84 milions dels quals tenen dret a vot. La mitjana d’edat és de 17,9 anys (2015) i l’expectativa de vida al néixer de 55.

Federal i multilingüe

Amb una superfície que ocupa gairebé el doble de la d’Espanya, Nigèria és sobre el paper un estat federal, però amb la particularitat d’un govern central fort que debilita els 36 estatals. La meitat dels nigerians són musulmans, un 40% cristians i la resta, animistes. Els 250 grups ètnics parlen més de 300 llengües.

La reelecció, en l’aire

Buhari, de 76 anys, busca el segon i últim mandat, però les enquestes li són menys favorables que el 2015, quan es va imposar pel 54%.

Militar colpista

El 1983 el general Buhari va donar un cop d’estat i durant dos anys va presidir una junta militar.

Seguretat i transparència

Conegut com a Senyor Honor o Net, Buhari ha adoptat com la seva bandera, sense gaire èxit, la lluita contra la corrupció estructural a Nigèria i la insurgència de Boko Haram.

Candidat insistent

Als 72 anys, Abubakar busca per quarta vegada la presidència. El primer intent es remunta al 1992, i ara li auguren més sort. Entre el 1999 i el 2007 va ser vicepresident.

Empresari

Musulmà com Buhari, té quatre dones i els seus li valoren que ha sabut fer-se ric amb el petroli i dedicar-se a la filantropia.

Sospites de corrupció

El candidat arrossega la sospita de la corrupció i de fer la vista grossa quan treballava a les duanes.

Més continguts de