Escoles, oficines i botigues tancades al Kabul dels talibans

Els únics funcionaris que continuen treballant són els guàrdies de trànsit

4 min
Talibans en un punt de control a Kabul

BarcelonaEl Fazel és potser una de les persones que més bé poden explicar què ha passat a Kabul durant l'última setmana amb l'arribada dels talibans. Es dedica a transportar mercaderies amb una petita camioneta, així que es passa el dia conduint d'un costat a l'altre de la ciutat, i ho ha seguit fent malgrat que la capital està ara en mans dels fonamentalistes. "Quin remei em queda? Tinc nou fills per alimentar", justifica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Cobra en funció dels viatges que fa cada dia. I aquesta setmana, assegura, ha sigut desastrosa. No hi havia mercaderies per transportar. No hi havia clients al lloc on normalment es concentren totes les camionetes a Kabul a l'espera que algú reclamés els seus serveis, ni tampoc comerciants que necessitessin el seu servei. En tota la setmana, lamenta, ha fet un únic transport i ha guanyat 1.000 afganis –uns 10 euros–, mentre que en circumstàncies normals això és el que cobrava en un sol dia.

"Tot està tancat", diu. Les oficines, els centres comercials, les botigues, els restaurants i fins i tot el mercat que hi ha a tocar del sec riu Kabul, que sempre era un bullici de gent i de venedors ambulants que feien difícil obrir-se pas entre les botigues. Tampoc està operatiu el mercat de canvi, on cada dia anaven centenars de persones a canviar afganis per dòlars, o viceversa. De fet, hi ha poca gent pel carrer i amb prou feines s'hi veu alguna dona, detalla també el Fazel.

Botigues tancades i fotos de dones guixades en un carrer de Kabul.

Els únics comerços oberts són algunes petites botigues d'alimentació, on els preus han pujat com l'escuma. El que més s'ha encarit, diu, és la farina. Abans un sac de 20 quilos valia 1.800 afganis (uns 19 euros) i ara ja arriba als 2.300 (24). "El pa a les fleques no ha pujat, però ara els pans que venen són molt més petits", es queixa.

L'única cosa bona és que, amb els talibans, s'han acabat els embussos de trànsit a Kabul. Fa només una setmana es formaven embussos que col·lapsaven totalment la ciutat –sobretot a primera hora del matí i a mitja tarda, quan la gent va i torna de la feina–, fins al punt que es podia trigar més d'una hora a creuar la capital d'una punta a l'altra. El Fazel assegura que ara es mou amb la seva camioneta amb facilitat i rapidesa, excepte pels carrers que condueixen a l'aeroport, que sí que continuen col·lapsats per la gent que intenta arribar a l'aeròdrom per embarcar en un vol d'evacuació.

Milers de persones esperant-se per entrar a l'aeroport de Kabul.

Malgrat els pocs cotxes que hi circulen, continuen havent-hi guàrdies de trànsit, destaca. De fet, són els únics funcionaris del govern que continuen treballant, i fins i tot vesteixen l'uniforme de sempre. En canvi, policies i militars s'han esfumat. Així de surrealista. Els que patrullen ara són els talibans, que tenen punts de control per tota la ciutat i també es mouen en motocicletes. "M'han parat un munt de vegades. Em pregunten què faig i on vaig, però res més. No em molesten", assegura el Fazel. Amb tot, opina que el país se'n va en orris, amb els radicals al poder.

"Patrullen amb els cotxes de la policia afganesa i, quan se'ls acaba la gasolina, els deixen al mig del carrer, a qualsevol lloc", posa com a exemple. Tots els ministeris i oficines governamentals estan custodiats pels fonamentalistes i hi oneja la bandera blanca del seu règim. També han posat la seva insígnia a la muntanya de Wazir Akbar Khan, que està relativament a prop del Palau Presidencial i és on abans hi havia un pal amb una bandera gegant de l'Afganistan. "No se sap qui mana, ni qui són talibans de veritat ni qui no", conclou.

Les escoles també estan tancades. Les classes es van suspendre de manera precipitada diumenge passat cap a les onze del matí, quan va córrer com la pólvora la notícia que els radicals ja estaven a les portes de la ciutat. "Un degoteig de mares va començar a arribar a l'escola per endur-se els fills, així que el director va decidir que suspenguéssim les classes", explica un professor, el Hamidul·là, que prefereix no donar el seu cognom per por a possibles represàlies.

El Hamidul·là no sap quan es reprendran les classes, però afirma que a les xarxes socials es comenta que els alumnes podrien tornar a les aules la setmana que ve. "Jo crec que els talibans deixaran als nens i les nenes anar a l'escola, perquè ja abans anaven a classes separades –opina–. Però no sé què passarà amb les universitats i les acadèmies, on nois i noies estaven en una mateixa aula".

"Jo no aniré a treballar"

La Mastora, que tampoc vol donar el seu cognom i d'entrada es mostra recelosa a parlar per telèfon quan rep una trucada d'aquesta periodista, afirma que ella no es fia dels talibans, diguin el que diguin. És funcionària del ministeri de Sanitat i explica que fa dues setmanes ja va deixar d'anar a treballar perquè la seva família li va recomanar que es quedés a casa, ja que la seguretat a la ciutat començava a degradar-se. Ara ja dona per fet que no tornarà a reincorporar-se al seu lloc de treball. "Encara que els talibans diguin que les dones podem treballar, no hi aniré. No me’n fio", insisteix.

Tot i que les oficines del ministeri de Sanitat estan buides, els hospitals en teoria continuen funcionant, segons assegura el doctor Mohammad Daud, que treballa a l'Hospital Isteqlal, a l'oest de la capital. Això sí, afirma que amb l’arribada dels talibans a Kabul van donar d'alta els pacients menys greus i que en els últims dies ell només ha anat a treballar un parell d'hores.

stats