WashingtonEl govern de Donald Trump ja hauria posat en marxa l'operació per deportar fins a 30.000 immigrants irregulars a la base naval de Guantánamo, a Cuba. Així ho ha confirmat la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, en una entrevista a Fox Business. Segons l'agència Reuters, que cita fonts oficials, el primer avió militar amb un grup de migrants ja està viatjant cap a la base, on s'espera que, en les pròximes setmanes, arribin els primers 5.000 migrants.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Trump va anunciar la setmana passada que ordenarà la construcció d'un camp de detenció massiva a Guantánamo per albergar fins a 30.000 migrants deportats. En declaracions des de la Casa Blanca, Trump va assegurar que el camp allotjarà "els pitjors migrants il·legals que amenacin els nord-americans". S'augura que aquesta sigui una de les mesures estrella de la seva clara política antiimmigració, que el va portar a la Casa Blanca el 2016 i que en aquesta última campanya electoral també ha explorat per guanyar suport. En aquest segon mandat, el president republicà està recorrent cada cop més a l'exèrcit per dur a terme la seva agenda d'immigració: ha enviat tropes addicionals a la frontera, està utilitzant avions militars –com en aquest cas– per fer volar els migrants fora dels Estats Units i també posa a disposició bases militars per allotjar-los.
La base de Guantánamo, però, ja albergava una instal·lació on s'allotjaven immigrants abans del retorn de Trump a la Casa Blanca, la qual s'administrava de forma independent a la presó destinada als sospitosos per terrorisme. Els immigrants que arribaven fins ara a Guantánamo eren aquells que les autoritats estatunidenques intercepten al mar quan intenten arribar a la costa del país, principalment des de Cuba i Haití. El grup d'immigrants que són transportats a la base en aquest primer vol havien estat detinguts per les autoritats a El Paso (Texas) i San Diego (Califòrnia), segons Reuters. Els vols militars són una manera costosa de transportar migrants. Reuters, de fet, va informar que un vol de deportació militar a Guatemala la setmana passada va costar almenys 4.675 dòlars per migrant.
L'administració no ha dit quant costarà ampliar Guantánamo, que es va establir el 2002 per empresonar, majoritàriament, persones acusades de terrorisme després dels atacs de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units. La presó d'alta seguretat dels Estats Units va ser criticada el 2023 per un expert de les Nacions Unides, que va dir que el tracte del govern nord-americà als presos de Guantánamo, la immensa majoria estrangers, era cruel, inhumà i degradant segons el dret internacional.
Oferta de Bukele
Mentrestant, Trump està rebent altres aliats per seguir amb aquesta política de deportar per aire els migrants que intenten arribar als Estats Units. El president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha anunciat que posa el seu sistema penitenciari al servei de les deportacions nord-americanes. “Estem disposats a admetre únicament criminals condemnats (incloent-hi ciutadans nord-americans) a la nostra megapresó (CECOT) a canvi d’una tarifa”, ha escrit a X. L’anunci de Bukele havia estat avançat prèviament pel secretari d’Estat, Marco Rubio, que aquest dilluns havia viatjat a El Salvador per obtenir més suport en l'ofensiva contra la immigració del govern de Donald Trump.
Rubio ha dit que Bukele “ha acceptat un acord migratori sense precedents i extraordinari” en què El Salvador tancarà a les seves presons qualsevol migrant sense papers “que sigui un criminal” deportat dels Estats Units. El secretari d’Estat ha fet aquestes afirmacions davant la premsa, segons informa Associated Press.
El país centreamericà continuarà acceptant deportats salvadorencs que hagin entrat il·legalment als Estats Units i també “acceptarà la deportació de qualsevol persona il·legal als Estats Units que sigui un criminal de qualsevol nacionalitat, siguin de l'MS-13 o del Tren de Aragua, i els mantindrà a les seves presons”, ha explicat Rubio, en referència a les dues megabandes criminals transnacionals. El grup veneçolà Tren de Aragua és un dels més citats per Trump als seus mítings.
En la seva publicació a X, Bukele ha assegurat que pot acceptar els deportats a canvi d'una “tarifa relativament baixa per als Estats Units”, però que seria “significativa” per a El Salvador i faria sostenible tot el seu sistema penitenciari. Les presons d'El Salvador han estat denunciades per greus violacions dels drets humans.
Rubio ha assegurat que s’anunciaran més detalls de l’acord pròximament. Malgrat que Bukele i Rubio posin d'exemple migrants sense papers que puguin estar vinculats a bandes criminals, cal recordar que l'etiqueta de criminal convicte abraça un espectre molt més ampli. La setmana passada, els Estats Units van aprovar una llei que permet detenir migrants acusats o condemnats per delictes menors i que agilitzarà les deportacions massives.
La deportació de presos nord-americans a les presons d’El Salvador és poc probable, ja que seria il·legal. L’enviament de migrants sense papers a les presons de Bukele tampoc queda clar que sigui factible, ja que podria violar lleis internacionals relatives als drets dels migrants.
Aliat de Trump
Bukele és, juntament amb el president argentí Javier Milei, el mandatari llatinoamericà més afí a Trump i, de fet, va ser el primer president de la regió a qui el republicà va trucar després de ser investit. En la visita d'aquest dilluns, Rubio també buscava la possibilitat de tancar un acord amb el president salvadorenc per considerar El Salvador com un "tercer país segur", fet que permetria als EUA deportar-hi migrants d'altres nacionalitats. Es tractaria d'un pacte semblant al qual ja es va arribar durant l'anterior administració Trump.
El règim de Bukele fa temps que està en el punt de mira per acumular pràctiques que violen els drets humans. El setembre de l'any passat la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicava un informe sobre l’estat d’excepció a El Salvador en què relatava tota una sèrie d'accions al sistema penitenciari que recollien des de detencions sistemàtiques sense proves a cel·les plenes a vessar de presos sense aigua ni menjar.
En algunes de les presons de Bukele hi ha hagut denúncies d'assassinats, encara que el règim centreamericà sempre ha volgut vincular les morts a causes naturals. L'informe del CIDH, al contrari, reportava casos d'estrangulacions a les presons salvadorenques.
