Els Estats Units aterren a la Lluna per primer cop en més de 50 anys
La nau Odisseu és la primera sonda privada que arriba a la superfície lunar
BarcelonaLa sonda lunar Odisseu ha aterrat al pol sud de la Lluna amb èxit aquesta matinada de divendres. Es converteix així en la primera nau d'una empresa privada que trepitja la superfície lunar i alhora la primera dels Estats Units en 51 anys: l'última va ser la de l'Apollo 17 el 1972. La sonda, construïda per l'empresa Intuitive Machines, que té seu a Texas, es va enlairar el passat dia 15 i, després d'orbitar al voltant de la Lluna durant un dia, ha aterrat a la zona on es troba el cràter Malapert després d'un descens de 73 minuts que ha estat retransmès en directe.
L'objectiu de l'Odisseu, el nom d'aquesta sonda Nova-C, és recopilar dades científiques de cara a les futures missions del programa Artemis de la NASA, que vol tornar a portar humans a la Lluna. Tot el procés d'aterratge al nostre satèl·lit s'ha seguit des de la sala de control d'Intuitive Machines, una empresa amb seu a Texas. L'Odisseu va tocar la superfície de la Lluna a les 6.23 de la tarda als Estats Units, les 0.23 de la matinada de divendres a Catalunya.
"Avui, per primera vegada en més de mig segle, els EUA han tornat a la Lluna. Avui, per primera vegada en la història de la humanitat, una empresa comercial, una empresa nord-americana, ha llançat i ha dirigit el viatge allà dalt", ha dit després Bill Nelson, l'administrador de la NASA.
En el descens final de la nau sobre la Lluna, va sorgir un petit problema amb el sistema de navegació autònom de l'Odisseu que va requerir que els enginyers a terra utilitzessin una solució no provada. Però, finalment, l'allunatge es va produir. En arribar a la superfície lunar hi va haver també un petit interval de temps sense connexió amb la nau, un fet que ja estava previst, fins que es van poder restablir les comunicacions. Es va determinar llavors que estava a 384.000 km de la Terra, ja que l'Odisseu du un retroreflector que permet apuntar-hi un làser per calcular la seva distància des del nostre planeta.
"El nostre equip és a la superfície de la Lluna i estem transmetent, així que felicitats a l'equip de missatgeria instantània", ha dit en aquell moment el director de la missió d'Intuitive Machines, Tim Crain, des del centre d'operacions. Més tard, la companyia ha publicat un missatge a la plataforma de xarxes socials X dient que els controladors de vol "han confirmat que Odisseu està dret i comença a enviar dades".
La nau porta quatre càmeres que han gravat el descens per poder analitzar tot el procés a posteriori, sobretot la forma com es remou la pols lunar, de cara a futurs aterratges del programa Artemis. També porta una altra càmera de fotos, dissenyada per estudiants d'una universitat de Florida. Són les que enviaran les primeres imatges de l'allunatge.
Col·laboració privada de la NASA
Aquesta missió privada, que forma part de la iniciativa Serveis Comercials de Càrrega Útil Lunar (CLPS) de la NASA, arriba després que la nau Peregrine, de l'empresa Astrobotic, fracassés en el seu intent de ser la primera a fer un aterratge a la Lluna el gener passat. Tanmateix, no és la primera nau que aterra a la Lluna aquest 2024, ja que el Japó va aconseguir amb èxit posar la seva SLIM sobre la superfície del satèl·lit el passat mes de gener.
El lloc escollit per a l'aterratge de l'Odisseu, al cràter Malapert A (que té una amplitud de 69 quilòmetres i que es troba a uns 300 quilòmetres del pol sud de la Lluna), és un dels 13 indrets que s'estudien com a zona d'aterratge per a la missió Artemis III, que serà la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle.
La missió Artemis de la NASA va completar amb èxit el seu primer vol, Artemis I, l'any 2022. Aquell va ser un vol no tripulat per provar sobretot l'Orion, que serà la càpsula que portarà de nou astronautes a la Lluna. L'Artemis II s'ha retardat del 2024 al 2025 i serà la primera missió tripulada a la Lluna en mig segle, però encara no hi aterrarà. Els quatre astronautes escollits per a aquesta missió, entre ells la primera dona i el primer afroamericà que hauran viatjat a la Lluna, orbitaran el satèl·lit dins de l'Orion i tornaran. Serà l'Artemis III, prevista ara per al 2026, la que farà aterrar els primers humans al pol sud de la Lluna, entre els quals també la primera dona, de qui encara no s'ha revelat el nom.
