Trump acomiada Kristi Noem, cap del departament de Seguretat Nacional, després dels assassinats de l'ICE

WashingtonDonald Trump ha anunciat que acomiada la secretària del departament de Seguretat Nacional, Kristi Noem. El cessament arriba després de l'onada d'indignació contra l'administració per justificar els dos assassinats de l'ICE a Minnesota contra ciutadans estatunidencs. Com que fer fora Noem, de facto, suposaria per a Trump reconèixer un error en la seva campanya antiimmigració, el mandatari simplement ha anunciat el seu substitut: Markwayne Mullin. "Em complau anunciar que l’altament respectat senador dels Estats Units per l’estat d'Oklahoma, Markwayne Mullin, serà el secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units (DHS), amb efecte a partir del 31 de març del 2026", ha escrit aquest dijous Trump a Truth Social. El republicà ha fet un copet a l'esquena a Noem –"ha tingut uns resultats excel·lents"– i ha dit que ara passarà a liderar la seva "nova iniciativa de seguretat a l'hemisferi occidental que s'anunciarà dissabte a Doral, Florida".

El cessament es produeix quan la violència parapolicial de l'ICE i la Patrulla Fronterera (CBP) a Minnesota ja queda enrere mentre que tota l'atenció informativa està centrada en la guerra de l'Iran. El moment permet a Trump passar de puntetes sobre el cas i evitar recordar els assassinats de Renee Good i Alex Pretti, els quals encara tenen la investigació oberta. Les dues morts van ensorrar encara més la popularitat del president, i van fer que fins i tot els seus votants comencessin a posar en dubte l'abús de violència indiscriminada dels agents.

L'acomiadament de Noem també coincideix en un moment en què continua el tancament del DHS, des del 14 de febrer, després que els demòcrates es neguessin a aprovar el pressupost per al departament si no es canviaven una sèrie de codis i conducta dins del cos antiimmigració. Un primer pas del govern Trump va ser acceptar tornar a posar càmeres corporals als agents de l'ICE desplegats a Minnesota, amb previsió de recuperar-ho a escala nacional. Tots els cossos federals portaven càmeres integrades des que es va aprovar la normativa sota l'administració de Joe Biden, la qual va ser derogada pel republicà quan va tornar a la Casa Blanca.

Al bloqueig pressupostari del departament, se li suma la tensa audiència que va protagonitzar Noem davant el comitè judicial del Senat, on es va veure una clara frustració amb la seva direcció tant per part dels legisladors republicans com demòcrates. Durant la sessió molts dels congressistes republicans van demanar el cessament de Noem per la seva gestió.

Durant l'any que ha estat liderant el DHS, els agents de l'ICE han passat a anar encaputxats i a adoptar pràctiques molt més violentes, les quals tant l'administració Trump com la mateixa Noem han justificat. La secretària va defensar els agents antiimmigració que van assassinar Good i Pretti, i va arribar a insinuar que eren terroristes domèstics. Una acusació que Trump també va repetir contra tots dos, i per la qual no s'ha disculpat.

El cessament, per tant, no és garantia que les maneres de fer del govern canviïn: els objectius continuen sent els mateixos i Stephen Miller, el cap adjunt de gabinet de la Casa Blanca, segueix rondant pels passadissos del DHS. Miller també és el director del Consell de Seguretat Nacional, un grup de treball entre agències vestigis de la guerra contra el terror, i des d'on ha estat pressionant l'ICE per assolir quotes diàries de 3.000 detencions.

El congressista republicà de Carolina del Nord, Thom Tillis, va carregar contra Noem a l'audiència per aquesta fixació amb les xifres. "Volem només números. Volem mil [deportacions] per dia, 6.000 per dia, 9.000 per dia... perquè els números són l'únic que importa, oi? Doncs no, no és el que importa. La qualitat és el que importa". Però si es miren les xifres, la secretària del DHS tampoc ha estat capaç d'assolir els objectius, que era un milió de deportacions anuals, mentre que l'any passat ni tan sols es van superar les 685.000 deportacions que s’estima que l'expresident Biden va dur a terme el 2024. El primer any de presidència de Trump va concloure amb unes 675.000 deportacions, segons el DHS. Unes xifres opaques –ja que no es poden desglossar ni verificar independentment– que, tanmateix, continuen estant per sota dels números assolits pels demòcrates Barack Obama i Joe Biden.