Comencen a Europa els assajos humans d'una vacuna contra el covid-19

Dos voluntaris s'han sotmès aquest dijous a Oxford al primer pas de l'experiment clínic 

El primer assaig clínic fet amb humans a Europa d'una vacuna contra el coronavirus ha començat aquest dijous a la tarda a Oxford. Dos voluntaris han rebut les primeres injeccions d'un grup de 800 adults, d'entre 18 i 55 anys, que aniran formant part del programa d'experimentació al llarg dels pròxims mesos. A mitjans de maig la directora de l'estudi, la catedràtica de vacunologia de la Universitat d'Oxford Sarah Gilbert  confia en haver provat ja el prototip amb 500 persones.

Elisa Granato, que aquest dijous ha fet 32 anys, microbiòloga del departament de zoologia també de la Universitat d'Oxford, i Edward O'Neill, un investigador en la lluita contra el càncer, han sigut els dos primers conillets d'Índies. 

"Soc científica; per tant, vull donar suport al procés científic sempre que puc. No estudio els virus, em sento inútil aquests dies, i per això m'ha semblat que aquesta era una manera molt fàcil per a mi de donar suport a la causa", ha declarat a la BBC des del mateix centre on s'ha sotmès a l'assaig. La meitat dels voluntaris de l'estudi rebran la dosi de l'anticoronavirus. L'altra meitat, però, un altre tipus d'injecció innòcua. No sabran en cap moment a qui s'ha aplicat el prototip.

80 grups treballant-hi

Un pas que en condicions normals hauria trigat anys s'ha desenvolupat en poc més de tres mesos, pràcticament el mateix temps que fa que es coneix l'existència del nou coronavirus.

Gairebé una vuitantena de grups d'arreu del món estan treballant en el desenvolupament d'una vacuna que, potencialment, podria acabar amb la pandèmia. Els que també han començat els assajos clínics amb humans es troben als Estats Units i a la Xina. A Alemanya s'iniciaran també molt properament. Fins ara no ha transcendit cap més dada sobre la qüestió. En qualsevol cas, ara per ara no hi ha cap garantia d'èxit de la vacuna i moltes veus de la comunitat científica alerten que pot passar un any o més abans de tenir-la.

Tot i així, i com ja va manifestar el cap de setmana passat, la professora Gilbert es mostra confiada: "Soc molt optimista sobre el seu funcionament. Formalment l'estem provant en un estudi d'eficàcia. No hi ha cap possibilitat que la comencem a utilitzar massivament en la població si no s'ha demostrat que funciona i que immunitza contra la infecció", ha dit.

Quina és la teoria científica que serveix de base per al prototip? El principi general és el de totes les vacunes. En aquest cas, els científics d'Oxford han extret els gens del codi genètic de la proteïna de la punxa de la superfície exterior del coronavirus –la que permet que el virus s’uneixi a receptors específics en la superfície d’una cèl·lula humana, fent així el primer pas per infectar-la– i l'han introduït en un virus inofensiu. És com es forma la dosi de la vacuna. Després de la inoculació en el cos humà, l'antídot entra a les cèl·lules que comencen a produir la proteïna de la punxa del coronavirus. Aquest fet desferma la creació d'anticossos i activa les anomenades cèl·lules T, que haurien de reconèixer el coronavirus i l'acabarien destruint, de manera que previndrien la infecció. 

Un dels problemes per demostrar-ne l'eficàcia és la necessitat que un grup humà suficientment nombrós quedi exposat al coronavirus. Amb aquesta premissa, és fonamental el temps. Entre altres raons perquè els pics de l'epidèmia, almenys a Europa, després de totes les mesures de confinament, estan passant. Sense una exposició àmplia, seria impossible comprovar si la vacuna funciona. I, de moment, almenys l'equip d'Oxford, davant les moltes incògnites encara sobre el virus i les greus conseqüències que pot tenir, no ha volgut contaminar artificialment els voluntaris.   

Sarah Gilbert considera que la vacuna és l'única manera realista d'acabar amb les mesures de distanciament social imposades. Si funciona el prototip, la científica assegura que al setembre podrien tenir un milió de dosis preparades.