Europa

Acord per a l'autonomia de Còrsega: França accepta dotar l'illa d'un estatut

El govern d'Emmanuel Macron impulsarà un canvi constitucional per donar-li un "poder normatiu propi"

ARA
2 min
El president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni.

Barcelona"Fa cinquanta anys que lluitem per un estatut d'autonomia de ple dret". L'afirmació la feia el president del govern de Còrsega, Gilles Simeoni, en una entrevista a l'ARA el setembre del 2022. "Aquest estatut permetria a Còrsega tenir les competències plenes en totes les àrees essencials de la vida col·lectiva", afegia. Dos anys després, l'objectiu és una mica més a prop fruit de l'acord a què han arribat dilluns a la nit les autoritats franceses i corses. El govern d'Emmanuel Macron ha acceptat impulsar un canvi constitucional per "reconèixer un estatut d'autonomia per a Còrsega dins la República".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons es desprèn del pacte, plasmat en un document d'un sol full, això suposa el reconeixement dels "interessos propis" de l'illa "vinculats a la seva insularitat mediterrània, la seva comunitat històrica, lingüística i cultural que ha desenvolupat una relació singular amb la seva terra". A la pràctica, implica que es dotarà el govern cors de la capacitat d'"adaptació de les normes legislatives o reglamentàries nacionals" franceses i, també, d'un "poder normatiu propi", ja sigui legislatiu o reglamentari, sobre una sèrie de competències que encara s'han de definir. Tot plegat s'haurà de regular mitjançant una llei orgànica i quedarà sota el control del Consell d'Estat i el Consell Constitucional de França.

El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, que ha pilotat les negociacions per part de París, ha emfatitzat que el document signat "respecta les línies vermelles" fixades pel govern Macron. En aquest sentit, ha remarcat que suposa un avenç "cap a l'autonomia" i "no hi ha separació de Còrsega de la República". De fet, no es reconeix com a tal l'existència d'un poble cors, sinó d'una "comunitat cultural". "No s’evoca ni el poble, ni l’estatut de resident ni la cooficialitat de la llengua", ha reblat. El text, sigui com sigui, ha estat rubricat per la majoria nacionalista de l'Assemblea de Còrsega, inclòs Simeoni.

El president cors ha qualificat el pacte de "pas decisiu", entre altres coses pel principi d'un "poder de naturalesa legislativa". Tot i això, ha deixat clar que aquest procés passa a les "semifinals". L'esquema autonòmic s'ha de discutir i aprovar a l'Assemblea regional com a pas previ perquè Macron obri consultes polítiques per al canvi constitucional, que haurà d'habilitar l'estatut. Tot plegat haurà de ser votat pels electors corsos i, a banda, també caldrà aprovar la llei orgànica que definirà l'abast del poder autonòmic. "Queda per guanyar la semifinal i la final", ha avisat Simeoni.

L'acord d'aquest dilluns arriba després de dos anys de converses entre les dues parts, iniciades arran d'una sèrie de protestes i aldarulls a Còrsega per l'assassinat a la presó del militant independentista Yvan Colonna el març del 2022. I l'any passat, en plenes negociacions, Macron es va comprometre davant el Parlament cors a impulsar l'autonomia de l'illa i estudiar el traspàs d'algunes competències. Va deixar clar, això sí, que no seria una autonomia "plena", tal com voldria el govern local. "No serà una autonomia contra l'estat, ni una autonomia sense estat", va advertir. El seu plantejament no va convèncer els independentistes.

stats