França
Internacional  /  Europa 26/11/2022

La Catalunya del Nord celebra la no-prohibició de la tauromàquia: “Els homes i els animals no som iguals”

Els taurins defensen que és una activitat cultural centenària que identifica les regions del sud de França, mentre que els col·lectius animalistes responen que és barbàrie

4 min
Celebració d'una corrida de toros a la Catalunay Nord

Ceret (França)A França, la tauromàquia es considera maltractament animal i, com a tal, està explícitament prohibida pel Codi Penal. Amb una excepció significativa: en una cinquantena de pobles i ciutats del sud del país, amb una tradició taurina local molt arrelada, la llei permet organitzar corrides. Així, mentre que sacrificar cruelment un brau per diversió prop de Lió o París està condemnat amb multes de fins a 30.000 € i penes de presó, a Bordeus, Nimes o Besiers és un “espectacle cultural” aplaudit per tots els públics. Aquesta disparitat de criteris genera controvèrsia, amb opinions contraposades i inamovibles a favor i en contra, que es confronten més enllà de la clàssica divisió ideològica de dretes i esquerres. La polèmica ha arribat aquesta setmana al Parlament francès, que dijous havia de votar una proposició de llei per abolir les corrides a tot el territori, però finalment no va prosperar. I el sud de França, que podrà continuar organitzant corrides, ho celebra.

Un dels pobles amb més afició taurina és Ceret (Occitània), a 15 km de la frontera catalana, que cada estiu programa una famosa fira de toros que atrau molts veïns i convoca visitants de regions on la tauromàquia està prohibida, com Barcelona o París. Ceret, amb una plaça de toros activa des de fa cent anys, ha viscut el procés de la moció frustrada amb tranquil·litat i sense crispació, perquè les corrides són una tradició interioritzada entre els veïns des de fa temps i generen poca divisió ciutadana.

Dissabte al matí, tres dies després de la votació, el tema pràcticament ja ni tan sols es comenta a les botigues, bars o parades del mercat. I no per rebuig, sinó per despreocupació: “Hem seguit les notícies amb atenció, però sense cap debat pujat de to i confiats que l’intent de prohibició no tiraria endavant”, afirma el Pièrre, client d’una braseria amb banderes catalanes a la façana. I, des de l’estanc on es ven premsa local, la Marie replica: “Pràcticament tothom està d'acord que els toros, independentment de si t’agraden o no, formen part de les activitats populars del poble”. 

Organitza les corrides l’Associació d’Aficionats Ceretans (ADAC), una entitat privada, que, com si fos l’equip de futbol del poble, està constituïda per accionistes que financen i dirigeixen els espectacles de la plaça de braus. El club de socis, doncs, no depèn de cap subvenció pública, però, tanmateix, sí que gaudeix de l'aprovació explícita del govern municipal i l’oposició. L’alcalde Miquel Coste, per exemple, que des de dijous és al Saló d’Alcaldes de París, és un aficionat declarat a la tauromàquia i procura no perdre’s cap dels espectacles de l’arena ceretana.

Evidentment, François Garrigues, president de l’ADAC, aplaudeix el desenllaç de la votació fracassada. Responent a les crítiques animalistes, assegura d’entrada que “els homes i els animals no som iguals” i continua: “Les corrides són un ritual molt honorable i just per al toro, perquè s’ofereix a la bèstia la possibilitat de lluitar fins al sacrifici final, que té un simbolisme molt potent perquè la seva sang fertilitza la terra”. Per justificar la seva postura, Garrigues recorda també que Pablo Picasso era un gran aficionat a la tauromàquia; l’artista visitava sovint la plaça de Ceret i, per això, va llegar una desena de plats pintats amb motius taurins al Museu d’Art Modern del poble. 

Entrada de la plaça de toros de Ceret, tancada durant l'hivern

Per als animalistes "és una monstruositat"

Els arguments, però, no convencen gens ni mica les plataformes animalistes contràries a la matança de toros, com l'associació AnimaLibre, que cada any reuneix desenes de manifestants a les portes de l’arena de Ceret els dies de fira. Per al seu president, Tiamat Robillard, veí de Perpinyà, l’adjectiu que defineix les corrides és “barbàrie”. I defensa: “La tauromàquia és una monstruositat que consisteix a torturar una bèstia pacífica i assassinar-la sota la mirada perversa dels que busquen experimentar sensacions medievals”. Així que, tot i que la proposició a l’assemblea francesa no ha prosperat, “seguirem ferms en la lluita contra el maltractament animal”, promet l'activista. Robillard també lamenta que, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, les seves reivindicacions no tenen el suport dels representants polítics municipals, majoritàriament partidaris “d’aquesta vergonya inhumana”. Només destaca el suport del Partit Animalista, amb un sol regidor a Montpeller, just una ciutat, que, tot i inscriure’s dins del territori d’excepció, no celebra corrides. 

Imatge d'arxiu d'una protesta antitaurina a Ceret

Els toros i la identitat catalana

A Ceret, com a tota la Catalunya del Nord, els taurins reivindiquen aquesta pràctica com un patrimoni autòcton i originari de la zona, no pas importat de la cultura espanyola. I aquí es produeix una combinació curiosa i aparentment contradictòria de símbols nacionals, perquè, tal com defensa François Garrigues, “per als ceretans els toros són un emblema identitari que, a més de francesos, ens fa sentir catalans”. I segueix: “La tauromàquia és una festa mediterrània i universal, però a Ceret és, sobretot, una celebració de catalanitat”. Per això, a les fires d’estiu, abans de començar la pugna amb el brau, a l’arena es ballen sardanes, es toca La santa espina o es canta Els segadors. La Casa de la Generalitat a Perpinyà, però, es desmarca d’aquesta associació i es posiciona favorablement a la prohibició de la tauromàquia.

stats