Comença la cimera de l'OTAN, marcada per la polèmica sobre la despesa militar espanyola

La HaiaEls Estats Units i l'OTAN han corregit Pedro Sánchez l'endemà que assegurés que amb el 2,1% del producte interior brut (PIB) de despesa militar n'hi ha prou per complir amb els objectius de rearmament de l'Aliança Atlàntica. Així, doncs, Espanya no és una excepció dins de l'OTAN i no podrà quedar-se per sota dels objectius de despesa militar que es preveu que s'acordin en la cimera que comença aquest dimarts a la Haia. Tant el secretari general de l'entitat militar, Mark Rutte, com l'ambaixador estatunidenc davant de l'Aliança Atlàntica, Matthew G. Whitaker, han insistit que l'estat espanyol també haurà de destinar un 3,5% del PIB a l'armament més dur, com tancs, soldats o míssils, i un 1,5% a conceptes més amplis de seguretat, com la ciberseguretat o infraestructures de mobilitat. "Espanya creu que pot aconseguir els objectius de capacitats [en defensa de l'OTAN] amb un 2,1%. L'OTAN està, de fet, convençuda que Espanya haurà de gastar-se el 3,5%", ha subratllat Rutte en roda de premsa.

Aquest recordatori suposa un gerro d'aigua freda per a Sánchez. El líder socialista va anunciar victoriós que havia acordat amb el mateix Rutte no assolir aquestes taxes de despesa militar i la Moncloa calcula que en tindrà prou amb quedar-se al 2,1% per complir amb les capacitats militars que li demana l'OTAN. En la mateixa línia, fonts de la Moncloa asseguraven que l'Aliança Atlàntica havia acceptat retirar de les conclusions que s'aprovaran en la cimera de la Haia que "tots els aliats" han de complir amb els percentatges de despesa i que hi constés només "els aliats". Aquest matís, segons les mateixes fonts, es tracta d'un concepte d'"ambigüitat constructiva" que donaria més flexibilitat a Espanya en matèria de despesa en defensa, ja que no interpel·la directament a tots els socis de l'OTAN, i no caldria que l'Estat arribés al 5%, que és la taxa que exigeix Donald Trump des d'un bon principi.

Tanmateix, els Estats Units no donen cap senyal de cedir davant Sánchez amb el 5% ni en el vocabulari de les conclusions de la cimera de l'OTAN. L'ambaixador estatunidenc ha deixat clar aquest dilluns en declaracions a la premsa que "tots els aliats" hauran de comprometre's a assolir el 5%, sense excepció. "Gràcies a l'audaç lideratge de Trump, l'OTAN està en el camí d'aconseguir un compromís històric: que tots els aliats es comprometin a gastar almenys un 5% del PIB en defensa", ha remarcat el representant dels EUA.

Fonts de l'OTAN asseguren que els aliats ja van arribar a un acord sobre assolir un mínim del 5% de despesa militar aquest diumenge, però encara s'ha de tancar la lletra petita i, per tant, no és clar quin serà el vocabulari de compromís que es pactarà de manera definitiva. Els països més reticents a rearmar-se fins als nivells que exigeix Donald Trump, com Espanya o Bèlgica, pressionen perquè es retiri la referència de "tots els aliats", però els EUA insisteixen que l'obligació d'assolir el 5% es manté inamovible i sense excepcions. "Estem instant tots els nostres aliats a fer un pas endavant i a pagar la quota que els correspon per a la seguretat transatlàntica", ha insistit l'ambaixador nord-americà.

Una lletra petita per acontentar Trump

Malgrat l'oposició de Sánchez, en general la cimera de l'OTAN ha estat pensada per no fer enfadar Trump. El més evident en aquest sentit és el fet que la gran majoria d'aliats s'han plegat davant la imposició del Pentàgon i ja han acceptat incrementar la despesa militar almenys fins al 5% del PIB. Els EUA han insistit en tot moment que s'havia d'acordar aquesta xifra, i es preveu que els aliats europeus, malgrat les reticències inicials, acabaran acontentant Trump. Ara bé, la lletra petita té trampa: el 3,5% de despesa és en armament dur, i l'1,5% restant és en un concepte de seguretat més ampli que està pensat perquè el magnat novaiorquès pugui vendre que ha aconseguit que l'Aliança Atlàntica es comprometi en total a gastar-se el 5% en defensa i, a la vegada, els aliats europeus evitin en realitat destinar-hi tants de diners.

En aquest sentit, diverses fonts diplomàtiques de l'OTAN apunten que els aliats europeus pretenien arribar a la cimera de la Haia amb tots els acords gairebé tancats. L'objectiu és evitar que Trump a última hora canviï d'opinió i encara tingui peticions més ambicioses. I, per això, els últims dies alguns dels aliats més contraris a incrementar la despesa militar, com Bèlgica o Itàlia, han anat fent declaracions públiques que, encara que sigui a contracor, estan disposats a empassar-se el 5%. Així doncs, l'únic que s'hi continua oposant obertament és Sánchez.

De fet, aquest dilluns, el president espanyol, en el marc del 20è aniversari de la legalització del matrimoni homosexual, ha reivindicat la pau, la diplomàcia i el diàleg en contra dels discursos de guerra, mentre que el seu antecessor, José Luis Rodríguez Zapatero, encara ha sigut més contundent: ha assegurat que gràcies al compromís —ara en entredit— assolit per Sánchez els espanyols tindran "dignitat" i drets socials en un futur. El PP, al seu torn, no ha aclarit si està a favor o no d'augmentar la despesa fins al 5% mentre i ha acusat Sánches de ser "un mentider sense fronteres". En canvi, Vox sí que s'hi ha mostrat partidari d'incrementar el ritme de rearmament. Per a Podem, l'anunci del president espanyol és una "presa de pèl", mentre la ministra de Sanitat, Mónica García (Sumar), ha celebrat el pacte: "Ni rearmament ni retallades".