"El dia lliure de les dones": vaga de gènere històrica a Islàndia
Aquest dimarts, les dones i les persones d'identitat no binària s'han unit sota el lema "I d'això tu en dius igualtat?"
BarcelonaIslàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.
Dones de tots els sectors, des de les tasques de cura fins a les autoritats del país, com la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, s'han unit sota l'eslògan "I d'això en dius igualtat?" La vaga ha estat convocada per diverses organitzacions feministes, a més dels sindicats. I hi van participar per primer cop les persones que s'identifiquen amb el gènere no binari.
Durant catorze anys consecutius, Islàndia ha estat el país més progressista en igualtat de gènere segons el Fòrum Econòmic Mundial. "Diuen que som el paradís de la igualtat, però encara tenim disparitats en gènere que requereixen acció urgent", defensa Freyja Steingrímsdóttir, l'organitzadora i directora de comunicació de la Federació Islandesa dels Treballadors Públics.
Llei del 2018
El 2018, el Parlament va aprovar una llei que requeria que les empreses i les agències governamentals aportessin proves explícites que pagaven el mateix als homes que a les dones. Tanmateix, des del 2021, la bretxa salarial ha tornat a incrementar-se. Les xifres s'acosten a les existents el 2017: les dones cobren un 21% menys que els homes en alguns sectors. A més, segons un estudi de la Universitat d'Islàndia, una de cada quatre dones ha patit violència sexual durant la seva vida.
"El dia lliure de les dones" vol reivindicar no només les feines remunerades, sinó també les que no ho estan, en especial les cures dels infants i la gent gran, a què acostumen a dedicar-se dones, i també els treballs en l'àmbit de la salut, com la feina de les infermeres, que continua estant "infravalorada i mal pagada", explica Steingrímsdóttir. El concepte de "dia lliure" es va adoptar en aquella primera reivindicació del 1975, quan les dones no podien fer vaga indefinida sense que el líder sindical ho aprovés. El comitè organitzatiu no volia que les dones patissin represàlies per participar-hi, i per això van decidir que s'anomenaria "el dia lliure de les dones".
Ahir, serveis com les escoles i les biblioteques van tancar o van limitar l'horari. I els hospitals van anunciar que només tractarien casos d'emergència. A la tarda, milers de persones es van concentrar al centre de la capital. Fins i tot la primera ministra va fer vaga. "Si mirem arreu del món, encara es podria trigar tres-cents anys a arribar a la igualtat de gènere", va expressar Jakobsdóttir a la ràdio pública islandesa. Segons la mandatària, la lluita feminista està progressant de manera massa lenta "tant a casa, com a fora". Tot i que la majoria d'empreses van donar suport a la vaga, n'hi ha algunes que no. Les organitzacions convocants van encoratjar les dones a publicar els noms de les companyies i institucions que les han pressionat per no seguir la convocatòria.
Aquesta és la primera protesta des del 1975 que ha aturat el país, tot i que les dones han sortit al carrer cinc cops més per la igualtat de gènere, l'últim el 2018. El 1975 va començar el canvi, i des de llavors el Parlament va votar la llei d'igualtat, les dones van arribar als càrrecs institucionals i van ajudar a capgirar o modificar la mentalitat col·lectiva. El que ahir era una reivindicació dels drets laborals i socials de les dones, gairebé cinquanta anys després ho continua sent, ara sota el crit: "I d'això tu en dius igualtat?"
