Dinamarca
Internacional  /  Europa 05/10/2022

El govern danès cau per l'escàndol del sacrifici massiu de visons en la lluita contra el covid

La primera ministra convoca eleccions anticipades i busca una coalició àmplia amb partits de dretes

3 min
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, anuncia eleccions anticipades

BarcelonaDinamarca celebrarà eleccions l'1 de novembre, set mesos abans del que tocaria. La primera ministra, Mette Frederiksen, ha anunciat aquest dimecres eleccions anticipades després de constatar que ja no té el suport majoritari del Parlament. En una compareixença molt breu, la mandatària danesa ha dit que "és estrany celebrar eleccions enmig d'una crisi internacional", però ha conclòs que "és el que la majoria del Parlament vol". A més, ha considerat que és una oportunitat per intentar formar un govern més fort a través d'una coalició "àmplia", amb partits de les dues bandes de l'espectre polític.

El Partit Social Liberal (Radikale Venstre), un dels socis externs del govern socialdemòcrata –que governa en solitari i en minoria–, feia mesos que pressionava la primera ministra perquè convoqués eleccions anticipades, argumentant una pèrdua de confiança. L'origen és l'escàndol conegut com a Minkgate : el novembre del 2020 el govern danès va ordenar sacrificar tots els visons del país, 17 milions en total, arran del descobriment d'una mutació del coronavirus que afectava aquests animals i que es temia que podia amenaçar l'efectivitat de la vacuna, que encara no s'havia començat a administrar. Dinamarca va ser un dels països europeus que van actuar amb més zel en la lluita contra el covid-19, i el sacrifici de tots els exemplars de visó es va justificar sota la premissa de "val més prevenir que curar".

Però la decisió va ser durament criticada per l'oposició de dretes i pel sector econòmic, tenint en compte que Dinamarca era el principal productor mundial de pells de visó i que aquest sector donava feina a més de 6.000 persones. Pocs dies després de l'anunci va dimitir el ministre d'Agricultura, Mogens Jensen, després que diversos mitjans informessin que el govern no tenia poders legals per ordenar aquest sacrifici massiu, sinó que la llei vigent només permetia fer-ho a les granges on s'havien detectat contagis i a les del seu voltant.

Crítiques a la primera ministra

Aquella primera crisi es va saldar amb la dimissió de Jensen, però l'estocada definitiva va arribar el mes de juny passat, quan una comissió d'investigació sobre el Minkgate va concloure que les explicacions de la primera ministra per justificar el sacrifici massiu van ser "extremadament enganyoses", tot i que també admetia que Frederiksen no era conscient que no tenia base legal per prendre aquella decisió.

Després d'aquest informe, el Partit Social Liberal va posar el 4 d'octubre com a límit perquè la primera ministra convoqués eleccions anticipades, coincidint amb l'inici del nou curs polític. Al discurs d'obertura del Parlament d'ahir, però, Frederiksen no va fer l'esperat anunci, tot i que en declaracions als periodistes va deixar entreveure que era qüestió d'hores. "Si una majoria del Parlament vol que hi hagi eleccions, el govern no ho pot ignorar", va dir.

Després de guanyar les eleccions del juny del 2019 amb el 25,9% dels vots, el Partit Socialdemòcrata danès va pactar un acord d'investidura amb quatre partits més d'esquerra i centreesquerra, que no formen part del govern però que són necessaris per donar-li suport en un Parlament extremadament fragmentat, amb deu formacions representades. El Partit Social Liberal és el principal soci dels socialdemòcrates, amb 16 diputats, per la qual cosa la retirada del seu suport fa molt difícil la continuïtat de l'executiu, que hauria de buscar acords amb l'oposició.

Al centre d'una crisi global

La primera ministra danesa ha manifestat que el seu objectiu és poder formar una coalició de govern àmplia després de les eleccions per enfortir l'executiu en un moment d'incertesa global. "Amb els temps difícils que vivim i les dificultats a què s'enfronta el món, ha arribat el moment de provar una nova forma de govern, ha dit Frederiksen. "Volem un govern ampli amb partits a banda i banda del centre de la línia política", ha afegit. Tot i això, el líder del principal partit de l'oposició, el Partit Liberal, ha rebutjat de seguida la idea d'un executiu bipartidista: "No formarem part d'un govern amb els socialdemòcrates. Farem una política econòmica diferent", ha dit Jakob Ellemann-Jensen. I també li ha tancat la porta el tercer candidat a primer ministre, el líder dels conservadors, Søren Pape Poulsen.

El país escandinau està al centre d'una crisi política global després del més que probable sabotatge dels gasoductes Nord Stream , que transporten gas rus fins a Alemanya passant per aigües daneses i sueques. Dinamarca és, a més, un dels principals aliats dels Estats Units, com a membre fundador i destacat de l'OTAN. Malgrat que diversos països han coincidit en qualificar els atacs als gasoductes d'acte intencionat, pocs s'han atrevit a assenyalar Rússia directament, a falta de proves. I el que ha fet Moscou ha sigut acusar els Estats Units. Aquest dimecres el Kremlin ha demanat formar part de les investigacions, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha considerat que els països europeus han d'augmentar la protecció de les seves infraestructures crítiques utilitzant les imatges de satèl·lit per detectar potencials amenaces.

stats