Diversos països europeus abandonaran la convenció que prohibeix les mines antipersones

BerlínDavant l'amenaça russa, Finlàndia vol rearmar-se. Per això augmentarà la despesa en defensa fins al 3% del PIB el 2029 i abandonarà el Tractat d'Ottawa, la convenció internacional que prohibeix l'adquisició, producció, emmagatzematge i utilització de mines antipersones. Hèlsinki se suma així a diversos països europeus veïns de Rússia que opten per renunciar a aquest tractat internacional. Polònia, Estònia, Letònia i Lituània ja ho van anunciar el 18 de març passat.

El govern finlandès va prendre la decisió al constatar que "l'entorn de seguretat a Finlàndia i Europa ha canviat radicalment". "Rússia representa una amenaça a llarg termini per a Europa. Això exigeix al govern prendre mesures", ha justificat el primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, que defensa que el país ha de continuar reforçant la defensa "depenent de les amenaces i les necessitats". Orpo reconeix que tot i que Finlàndia no s'enfronta actualment a una amenaça militar immediata, retirar-se de la convenció d'Ottawa els permetrà preparar-se per a canvis en la seguretat "d'una manera més versàtil".

Hèlsinki considera que les mines antipersones milloraran les capacitats del seu exèrcit i reforçaran la capacitat de defensa nacional i la seguretat del país, perquè “permeten frenar l'avenç de l'atacant i minimitzar les baixes del defensor”, són senzilles d'utilitzar i es poden fabricar ràpidament i en grans quantitats en cas de necessitat. En aquest sentit, Orpo ha recalcat que els objectius de la política exterior i de seguretat de Finlàndia són “salvaguardar la seva independència i integritat territorial, evitar veure's implicada en un conflicte militar i garantir la seguretat i el benestar del poble finlandès”.

Finlàndia, membre de l'OTAN des del 2023, busca així protegir millor la seva frontera oriental, que limita amb Rússia. El país va signar la convenció d'Ottawa el 2012, una decisió que va obligar-lo a retirar milers de mines antipersones disseminades al llarg de la frontera amb Rússia durant l'època de la Unió Soviètica. En canvi, Moscou no ha firmat el tractat i ha utilitzat mines antipersones en la guerra d'agressió contra Ucraïna.

Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, que són membres de l'OTAN, també es retiraran de la convenció d'Ottawa davant l'amenaça russa i podran, per tant, emmagatzemar i utilitzar aquesta mena d'armament.

Un tractat de consens

La convenció que prohibeix les mines antipersonals va entrar en vigor el 1999, després d'una forta campanya de conscienciació pública els anys noranta. A principis del 2025, el tractat havia estat signat per 165 països i ratificat per 133, segons les Nacions Unides. Entre els governs que no formen part de la convenció hi ha els Estats Units, la Xina, l'Índia i el Pakistan.

El Tractat d'Ottawa tenia com a objectiu “posar fi al patiment i les morts causades per les mines antipersones, que maten o mutilen centenars de persones cada setmana, majoritàriament civils innocents i indefensos, sobretot nens, obstrueixen el desenvolupament econòmic i la reconstrucció, inhibeixen la repatriació de refugiats i de persones”, segons diu el seu preàmbul. I afegeix que s'entén per mina antipersones "tota mina concebuda per esclatar per la presència, la proximitat o el contacte d'una persona, i que incapaciti, fereixi o mati una o més persones".

Els països que van signar la convenció es comprometien a "mai, sota cap circumstància, emprar mines antipersonals; desenvolupar, produir, adquirir d'una manera o altra, emmagatzemar, conservar o transferir a qualsevol, directament o indirectament, mines antipersones; i a destruir o assegurar totes les mines antipersones" en poder seu. Les mines i les restes explosives de guerra van matar o van ferir almenys 5.757 persones el 2023, el 84% civils, en uns 50 països, segons l'últim informe de l'Observatori de Mines Antipersones.