França

Un donant d'esperma en sèrie? Vint-i-set 'germans' francesos busquen el seu pare biològic

Es calcula que hi pot haver 300 persones nascudes del mateix donant, que podria ser espanyol

4 min
La qualitat del semen ha decaigut a tot el món: des de la dècada dels setanta cada any ha baixat un 1,4% el recompte mitjà d’espermatozous.

ParísLa història ha sorprès França: almenys 27 persones comparteixen pare biològic, un home que va ser donant d'esperma durant anys a diferents bancs de semen –públics i privats– de tota la geografia francesa aprofitant la manca de control que hi havia fa algunes dècades. Els experts calculen que podria haver-hi unes 300 persones nascudes de l'esperma del mateix home, un autèntic "donant en sèrie" del qual no es coneix la identitat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els fills biològics del donant, nascuts entre el 1981 i el 1994, van ser concebuts a diferents ciutats franceses i comparteixen trets físics. Gairebé tots tenen els cabells i els ulls foscos i la cara angulosa, segons revela el diari Le Monde, que ha publicat un reportatge amb tots els detalls de la història i fotografies d'alguns dels mig germans. "És un cas mai vist. Ha deixat els especialistes estupefactes", assegura el diari.

Els 27 mig germans van conèixer la identitat de la resta després de fer-se un test d'ADN –prohibits a França– a webs com MyHeritage, Ancestry o 23andMe, plataformes que donen a conèixer els orígens geogràfics d'una persona través de l'anàlisi de l'ADN. Aquestes webs també informen l'usuari si hi ha altres persones que han fet el test amb qui comparteixen un percentatge elevat de gens. Permet saber si aquestes persones són fills, pares, germans o cosins.

Correspondències genètiques

La Maude, una dels 27 fills biològics del donant que han parlat amb Le Monde, va descobrir quan tenia 13 anys que el seu pare no era el seu pare biològic. El 2019, quan tenia 37 anys, es va fer un test d'ADN. La seva sorpresa va ser quan va rebre els resultats, que mostraven correspondències genètiques amb set persones. Cap era del seu pare, sinó que eren de mig germans.

La por va fer que en aquell moment no fes res per saber més d'aquelles persones. No seria fins quatre anys després, el 2023, quan va tornar a connectar-se a la plataforma i va descobrir que hi havia 19 persones que compartien amb ella entre el 25% i el 30% dels gens. És a dir, 19 mig germans.

Aleshores la Maude es va posar en contacte amb una de les seves mig germanes, la Claire. Ella li va explicar que en total eren 27 mig germans "declarats" –que han fet test d'ADN– i que molts d'ells comparteixen un grup de WhatsApp. Fins i tot alguns s'han conegut en persona. "El dia que ho vaig saber, vaig trucar a la Claire –rememora la Maude–. Li vaig dir: «Hola, tot això és molt estrany». I em vaig posar a plorar". La Maude va decidir sumar-se al grup i des d'aleshores xerren, comparteixen fotos i fan trobades. Són 15 i la majoria ja s'han conegut en persona. De la resta no en saben res.

El pare, espanyol?

A alguns d'ells els agradaria conèixer el seu pare biològic. Creuen que podria ser espanyol. No només pels trets físics que tenen sinó perquè els tests d'ADN revelen orígens ibèrics. "Jo li he posat en sobrenom de Spermator perquè tenim orígens espanyols", afirma la Claire al reportatge del diari francès. Alguns també comparteixen històries de pares absents, d'altres tenen pare i mare, però tots es pregunten qui i com és el seu pare biològic. De moment, és un misteri.

Tot i que a altres països –sobretot a Holanda– han sortit a la llum casos de donants amb desenes o centenars de fills, a França no es coneix ni la identitat del donant ni se sap com una persona ha pogut ser donant a diferents bancs del país. La presidenta de la federació francesa de bancs d'esperma públics, Catherine Guillemain, explica a Le Monde que totes les inseminacions que han donat lloc al naixement dels 27 mig germans es van fer abans del 1994, any en què es va aprovar la primera llei bioètica al país que regulava les donacions. Abans estaven limitades a entre 10 i 15, però no hi havia cap registre centralitzat, fet que facilitava que un home pogués fer donacions a diferents centres.

La punta de l'iceberg

"Per a mi, es tracta d'un donant en sèrie, no hi veig cap altra explicació", afirma al mateix diari Blandine d'Asurbourg, vicepresidenta de PMAnonyme, una associació que reuneix les persones nascudes per donació. "Aquestes 27 persones només són la punta de l'iceberg. En total, deuen ser 300", assegura. El càlcul no és gratuït: segons els estudis fets, per saber quantes persones han nascut d'un mateix donant, s'ha de multiplicar per tres el nombre de mig germans coneguts. De fet, alguns dels 27 germanastres tenen germans que no s'han fet la prova d'ADN i que, si se la fessin, podrien sumar-se oficialment a la llista dels fills biològics del donant.

Amb la llei actual francesa sembla difícil que es pugui repetir un cas així. La norma limita el nombre de fills nascuts d'un mateix donant d'espermatozoides a deu, per evitar problemes de consanguinitat, i el donant ha de tenir menys de 45 anys. També hi ha bases de dades centralitzades i es fa una entrevista a cada donant per conèixer les seves motivacions. A més, des del 2022, els donants estan obligats a donar el seu consentiment perquè els fills nascuts amb la seva esperma coneguin la seva identitat quan compleixin 18 anys.

stats