Eslovènia prohibeix la compravenda d'armes a Israel
Ljubljana, que ha actuat de punta de llança dins de la Unió Europea en la pressió a Tel-Aviv, justifica la decisió per la negació de l'accés humanitari a Gaza
BarcelonaEslovènia ha imposat un embargament sobre les exportacions, importacions i trànsit d'armes a Israel. La mesura, que va anunciar dijous a la nit el president eslovè, el liberal Robert Golob, després d'una sessió de govern, converteix el país balcànic en el primer de la Unió Europea que actua amb tanta contundència contra Tel-Aviv. La prohibició del govern eslovè inclou "l'exportació i el trànsit d'armes i equips militars des de o a través d'Eslovènia cap a Israel, així com les importacions des d'Israel cap a Eslovènia", exceptuant els equips que necessiti Ljubljana per a "la seguretat i la resiliència".
Golob ha justificat la decisió per la "negació total de l'accés humanitari i la prevenció deliberada de les condicions bàsiques per a la supervivència" d'Israel a Gaza i ha lamentat que el bloc europeu hagi estat "incapaç d'adoptar mesures concretes per desacords interns i desunió". "En aquestes circumstàncies, tot estat responsable ha d'actuar, encara que això impliqui avançar-se als altres", ha declarat el dirigent al diari eslovè Delo.
La mesura és la culminació d'un seguit d'advertiments que Ljubljana ha fet a Israel per exigir la fi del bloqueig humanitari i un alto el foc a Gaza. Va reconèixer l'estat de Palestina el juny de l'any passat i, tot just fa dues setmanes, va declarar persones non-grates dos ministres ultres israelians –el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, i el ministre de Finances, Bezalel Smotrich– per haver fet "declaracions genocides" i haver incitat a la violència contra els palestins. En aquell moment, la ministra d'Afers Exteriors, Tanja Fajon, va explicar que la decisió l'havien pres després per la falta d'una acció conjunta per part dels ministres d'Afers Exteriors de la UE contra Israel per acusacions de violacions dels drets humans.
L'executiu eslovè –format per liberals ecologistes, socialdemòcrates i ecosocialistes– encara està preparant noves mesures contra el govern d'Israel en les pròximes setmanes que, segons expliquen fonts diplomàtiques a l'ARA, implicarien restringir encara més els llaços comercials amb Tel-Aviv si no milloren les condicions humanitàries a Gaza. La decisió de prohibir la compravenda d'armes ha estat instigada pel president liberal Robert Golob, que sempre s'ha mostrat molt contundent contra la violència impartida per Israel al poble palestí, amb la intenció d'obrir camí a altres estats de la UE que vulguin sumar-s'hi.
Pionera a sancionar Israel
Eslovènia està actuant com a punta de llança dins del club europeu a l'hora d'amonestar Tel-Aviv, i països com Bèlgica, els Països Baixos i també Espanya li segueixen els passos. De fet, l'embargament d'armes a Israel també ha iniciat el recorregut parlamentari al Congrés espanyol, en què a finals de maig es va admetre a tràmit. A diferència d'Eslovènia, que ha aprovat l'embargament per la via executiva al Consell de Ministres, Sánchez ha optat fins ara per la via parlamentària evitant aplicar-lo per reial decret, tal com li han exigit alguns sectors civils.
Arran de la proliferació d'imatges esfereïdores d'infants desnodrits a Gaza, ha crescut la pressió internacional contra Israel, que s'ha traduït en una carta conjunta de 28 estats exigint un alto el foc i en l'amenaça de França, el Regne Unit i el Canadà de reconèixer l'estat palestí al setembre. També a la Unió Europea s'ha intensificat el debat entre països que volen restriccions més severes contra Tel-Aviv i els que no. Aquest ha estat el cor de la discussió sobre l'acord d'associació d'Israel, que els estats membres han revisat les últimes setmanes, tot i no arribar a conclusions gaire ambicioses. Si bé durant la revisió de l'acord es va constatar que Israel incomplia els drets humans a Gaza –en què es criticava el bloqueig de l'ajuda humanitària i també la violència dels colons israelians a Cisjordània–, la diplomàcia de la UE, liderada per Kaja Kallas, va rebutjar suspendre'l. En canvi, Brussel·les ha proposat la suspensió parcial de la participació d’entitats israelianes en el programa europeu d'investigació Horizon.
Dins dels socis que més s'hi oposen hi ha Alemanya, que és el principal subministrador d'armament a Israel d'Europa. Berlín ha intentat rebaixar qualsevol petició d'alto el foc que feia Brussel·les, i ha pressionat reiteradament perquè Europa no rescindeixi l'acord d'associació amb Israel, que dona a Tel-Aviv un tracte comercial preferent, tot i incomplir el dret internacional.
