Itàlia
Internacional  /  Europa 24/06/2022

Un exfutbolista internacional, última esperança de l'esquerra per a Verona

L''azzurro' Damiano Tommasi pot guanyar l'alcaldia després de tres dècades de govern de la dreta i els ultres

3 min
Silvio Berlusconi amb Matteo Salvini o Giorgia Meloni avui a Roma

ROMAVerona no és només l'escenari en què Shakespeare va situar la història tràgica d'amor entre Romeu i Julieta. La ciutat, feu fundacional de la Lliga, és un laboratori polític on l'aliança entre l'extrema dreta i l'integrisme catòlic ha governat durant dècades amb la complicitat de moviments feixistes, racistes i homòfobs. Però la història, com en el relat shakespearià, podria fer un gir inesperat aquest diumenge quan es tanquin les urnes, que hauran de confirmar l'actual alcalde, Federico Sboarina, exponent de la ultradretana Germans d'Itàlia, o triar Damiano Tommasi, exjugador de la selecció italiana de futbol, que es presenta a la segona volta de les eleccions municipals amb el suport d'una coalició d'esquerres.

Durant la Segona Guerra Mundial, Verona va ser una de les capitals de la República Social Italiana presidida per Benito Mussolini, però controlada per Hitler, que va instal·lar a la ciutat la seu central de la Gestapo al país transalpí. A partir del 1960 diferents organitzacions neofeixistes hi van plantar les arrels, com Ordre Nou, responsables de més d'una desena d'homicidis. I més tard, organitzacions juvenils de partits d'extrema dreta van trobar a la ciutat un camp fèrtil per expandir els seus tentacles, infiltrant-se entre les grades dels estadis i els ultres de l'Hellas, l'equip de futbol de la ciutat, i fàbrica de polítics locals.

Quan Silvio Berlusconi va arribar per primera vegada al poder el 1994 amb el suport de la Lliga Nord d'Umberto Bossi i l'Aliança Nacional, embrió de Germans d'Itàlia, la ultradreta ja havia convertit Verona en el seu mas. Aquell mateix any va ser elegida alcaldessa Michela Sironi, exponent de Força Itàlia, que va col·locar al seu govern el leghista Flavio Tosi. Tres anys després, Tosi va reemplaçar Sironi i va convertir Verona en un laboratori de polítiques ultradretanes i xenòfobes amb el suport de Força Nova i altres grups neofeixistes, que el partit va intentar exportar i implantar en altres ciutats.

Contra els immigrants, els drogoaddictes i les prostitutes

Entre altres coses, Tosi va impulsar patrulles ciutadanes per netejar els carrers de “drogoaddictes, immigrants i putes”, i va proposar crear entrades diferents per a immigrants als mitjans de transport locals. La iniciativa li va costar una condemna per instigació al racisme, però no vots, i l'alcalde sceriffo, com li agradava autodefinir-se, aquell que acabava cada míting al crit de “Qui no salti és un tunisià”, es va mantenir al poder durant deu anys. El 2018 va perdre a les urnes davant d'un dels seus col·laboradors –avui enemics acèrrims–, Federico Sboarina, que després de guanyar es va unir a les files de Germans d'Itàlia.

En aquesta legislatura Sboarina, un advocat admirador de Vladímir Putin i Benet XVI, ha intentat convertir la ciutat de Romeu i Julieta en la capital de la família tradicional, organitzant un congrés internacional per promoure polítiques antiavortistes, antifeministes i homòfobes. En l'última edició, a més de regalar als assistents com a souvenirs fetus de plàstic, va fer desfilar per la llotja personatges com Dimitri Smirnov, arquebisbe de l'Església ortodoxa russa, que defineix com a “assassines i caníbals” les dones que decideixen avortar.

Tot i que tots dos comparteixen un discurs radical, la coalició de centredreta formada per la Lliga, Germans d'Itàlia i Força Itàlia no va aconseguir donar suport a un candidat de consens. Matteo Salvini i Giorgia Meloni van fer costat a l'actual alcalde, mentre que el partit de Berlusconi va apostar per Tosi, que durant el seu segon mandat va abandonar la Lliga a causa de la seva pèssima relació amb Il Capitano.

Divisió dels ultres

La divisió a Verona de la coalició conservadora, que aspira a guanyar les eleccions generals de l'any vinent, ha donat un avantatge inesperat al candidat progressista, Damiano Tommasi. L'exfutbolista, que va militar al Roma i al Llevant, i que va vestir la samarreta de la selecció nacional, podria arrabassar l'alcaldia a la dreta després de gairebé 30 anys. Amb el 40% de les paperetes, aquest diumenge s'enfrontarà a la segona volta electoral a Sboarina, que va obtenir el 33%. Tosi va quedar tercer.

Conegut a la ciutat per les seves activitats filantròpiques, Tommasi comparteix amb els seus adversaris la seva devoció per l'Església catòlica. Això no ha evitat que el bisbe de Verona, conegut per les seves posicions reaccionàries i la seva proximitat a la Lliga, hagi acudit en auxili de l'alcalde sortint demanant el vot a favor dels que defensen “la família volguda per Déu i no alterada per la ideologia de gènere”. La por de la dreta a perdre el seu feu ha obligat Sboarina a treure tota l'artilleria els últims dies, predient una invasió d'immigrants, robatoris i delinqüència si guanya l'exfutbolista.

“Verona representa avui un cas únic a Itàlia”, defensa el periodista Paolo Berizzi, autor d'È gradita la camicia nera (Rizzoli), una exhaustiva investigació sobre el neofeixisme al país. “Les seves peculiaritats mereixen ser observades fins i tot més enllà de la frontera perquè el laboratori de la dreta sobirana i radical és aquí”.

stats