Els ministres d'extrema dreta de Finlàndia, obligats a fer un curs d'antiracisme

CopenhaguenEls ministres del govern de Finlàndia han rebut una formació per combatre les seves actituds i els seus comentaris racistes que han agitat el país. Des de la formació del govern, fa tres anys, l’executiu ha estat sacsejat per diversos episodis que han posat en evidència l’actitud racista dels ministres que formen part del Partit dels Finlandesos. La formació populista d’ultradreta va entrar amb més pes que mai a l’executiu l'any 2023, ocupant set de les dinou carteres del govern, que està format juntament amb el Partit de Coalició Nacional (conservadors) i dues formacions més petites.

Els escàndols reiterats al llarg de la legislatura, amb comentaris racistes a les xarxes socials, la publicació de textos xenòfobs en blocs d’internet i el flirteig amb grups neonazis protagonitzats pels ministres del partit d’ultradreta, han estat a punt de fer trencar l’acord de govern en més d’una ocasió. Davant d’aquestes conductes, la resposta del primer ministre Petteri Orpo ha estat fer acudir el consell de ministres en ple a una formació inèdita per reconduir les actituds i aprendre a identificar el racisme a Finlàndia. Aquesta decisió forma part d’un acord que van signar els quatre partits del govern fa un any i que s’engloba a una iniciativa impulsada per l’executiu per treure el racisme fora de les institucions públiques de Finlàndia.

Des d’un inici, la iniciativa ha aixecat les crítiques dels ministres del Partit dels Finlandesos, que van amenaçar amb no assistir a la formació, malgrat que era una condició indispensable del Partit Popular Suec (RKP) per continuar amb la coalició. Finalment, la formació en antiracisme va tenir lloc malgrat l’escepticisme dels polítics ultres, que en sortir de la sessió van voler fer evident el seu malestar: “No sé si realment he après alguna cosa, però algú devia pensar que això era útil”, va etzibar la ministra d’Interior del partit dels Finlandesos, Mari Rantanen.

L’actitud dels polítics d’ultradreta contrasta amb la del ministre d’Educació i president de l'RKP, Anders Adlercreutz, que va assegurar que “a partir d'aquesta discussió no hi ha cap raó per dubtar del compromís del govern contra el racisme”. El primer ministre Orpo també va voler minimitzar que hi hagués hagut tensió entre els partits durant la sessió: “No hi ha hagut cap drama”, va dir als periodistes.

Combatre els mites sobre el racisme

Durant la sessió formativa contra el racisme es van qüestionar tres mites al voltant del racisme molt arrelats i repetits al país. La primera idea era que Finlàndia és un país ètnicament homogeni, una afirmació que els experts asseguren que no té en compte les minories sami, gitana i sueca del país, ni part de la població immigrant (que representa un 11% del total). El següent tema polèmic va ser el racisme estructural, i per acabar la sessió es va confrontar l’afirmació que el racisme no existeix a Finlàndia, un argument que els ministres del Partit dels Finlandesos repeteixen sovint, malgrat que contradiu els informes que assenyalen que la població musulmana de Finlàndia pateix un assetjament racista significativament més alt que a la mitjana dels països de la Unió Europea.

Amb aquest pla d’acció contra el racisme, el primer ministre Orpo es vol espolsar les crítiques contra el seu govern per permetre les opinions i actituds extremistes a dins l’executiu, malgrat que els partits de l'oposició critiquen que la formació contra el racisme contradiu a les polítiques de retallar serveis a la població immigrant i de restringir els visats de treball als estrangers que està implantant el govern.

Espiral d’episodis de racisme

L’estiu de l’any 2023 es van anar succeint els escàndols pels episodis de racisme entre membres del govern. Els casos més destacats van ser el de l’exministre d'Afers Econòmics Vilhelm Junnila, que va ser el primer a trobar-se a l’ull de l’huracà de les crítiques. El polític d’ultradreta mai havia amagat els seus vincles amb grups neonazis, i com a diputat havia participat en actes d’organitzacions que fan apologia del nazisme. Junnila no va resistir com a ministre més de deu dies després de ser nomenat a causa de la pressió dels partits de la resta de l’executiu per fer-lo fora. Al seu successor en el càrrec, Wille Rydman, també li van trobar missatges on utilitzava un llenguatge racista contra “els micos somalis”, malgrat que el ministre ha refusat disculpar-se i continua en el càrrec.

Però la figura que sense dubte ha estat més al centre de les controvèrsies ha estat la portaveu del Partit dels Finlandesos, Riikka Purra. La líder ultra ocupa el ministeri de Finances, malgrat els missatges que va admetre haver escrit fa 15 anys atacant les dones musulmanes i dient que semblen “bosses d’escombraries” amb el burca posat. Finalment, Purra es va disculpar públicament, tot i afirmar sentir-se “víctima d’una cacera de bruixes”.

D'altra banda, els mitjans de comunicació finlandesos s’han fet ressò últimament dels informes que alerten de la gravetat del racisme en la societat finlandesa. Segons una agència de la UE, Finlàndia és el país analitzat on és més recurrent la discriminació contra la població negra. Un altre estudi del Consell d’Europa també alertava del fet que el “llenguatge racista i agressiu” és cada cop més comú entre els joves finlandesos.