Ampliació de l'OTAN

Què ha guanyat Erdogan amb el bloqueig de Suècia a l'OTAN?

Turquia ha aprofitat l'ocasió per pressionar els Estats Units i el Canadà per desencallar la venda de material militar

4 min
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, a la cimera de l’OTAN de Madrid, el 2022.

BarcelonaDurant vint mesos, Turquia ha tingut paralitzat el procés d'entrada de Suècia a l'OTAN. Finalment, la setmana passada hi va donar la llum verda definitiva. Durant aquest any i mig llarg, Ankara ha pressionat no només Suècia, sinó també altres socis importants, com els Estats Units i el Canadà, per aconseguir treure tot el profit possible d'una situació en què tenia la paella pel mànec. Qualsevol sol·licitud d'ampliació de l'Aliança Atlàntica requereix la ratificació de cadascun dels estats membres i, per tant, això implica que qualsevol pot exercir el dret de veto o pot endarrerir el procés tant com vulgui. De fet, Suècia encara està a l'espera d'Hongria, que és l'únic aliat que falta per ratificar la petició.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Estocolm va sol·licitar l'ingrés a l'OTAN el maig del 2022, juntament amb Hèlsinki, però de seguida va topar amb l'oposició de Turquia. L'abril de l'any passat, Finlàndia es va convertir en el membre número 31, però l'ingrés del seu veí nòrdic va quedar estancat. Què ha guanyat Recep Tayyip Erdogan amb aquest retard?

Turquia argumentava que Suècia dona refugi a persones considerades terroristes per Ankara: membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i altres grups kurds, com les Unitats de Protecció del Poble (YPG) sirianes, i opositors del govern turc com el moviment de Fethullah Gülen. Però, més enllà d'això, Erdogan també ha aprofitat el tràmit suec per pressionar els Estats Units i el Canadà per desencallar processos de venda de material militar. El Parlament turc va donar llum verda a l'entrada de Suècia a l'Aliança Atlàntica el 23 de gener i dos dies després, el president en va ratificar la decisió. Ja l'endemà, Turquia rebia bones notícies dels dos països nord-americans.

Reuters va informar divendres passat que el Canadà havia accedit a aixecar l'embargament d'armes a Turquia, vigent des del 2020. Segons l'agència, els dos països van signar l'acord a principis de gener després de mesos de negociacions i van pactar que el país nord-americà revocaria el bloqueig tan bon punt Ankara ratifiqués l'ingrés de Suècia a l'OTAN. El Canadà va suspendre la venda de tecnologia per als drons turcs després de concloure que els havien fet servir les forces de l'Azerbaidjan en els combats contra Armènia pel control de l'Alt Karabakh el 2020. Ara, l'acord estableix que Ankara informarà Ottawa sobre els usuaris finals dels materials canadencs, especialment si es revenen a membres que no són membres de l'Aliança Atlàntica.

Paral·lelament, Turquia negociava la compra d'avions de combat F-16 fabricats als Estats Units, una transacció prevista des de fa anys, però bloquejada pel Congrés nord-americà. Divendres passat, l'administració Biden va notificar formalment al Congrés la intenció de fer efectiva la venda de 40 unitats de F-16 i 79 kits de modernització per a les seves flotes, després de rebre el vistiplau dels líders demòcrates i republicans dels comitès de relacions internacionals del Senat i la Cambra de Representants, que han d'aprovar les grans transaccions de material militar del país.

Esprémer qualsevol posició d'avantatge

"La política exterior de Turquia és molt transaccional, de buscar acords, i quan està en una posició d'avantatge la utilitza tant com pot", explica a l'ARA Paul Levin, director de l'Institut d'Estudis Turcs de la Universitat d'Estocolm. Segons el seu parer, les negociacions amb els Estats Units i el Canadà per la venda de material militar eren importants, però considera que la qüestió dels moviments kurds a Suècia ha tingut també un pes molt destacat. "L'entrada de Finlàndia a l'OTAN suposava el gran premi geoestratègic; si Ankara hagués volgut utilitzar la posició d'avantatge només per pressionar els Estats Units pels F-16, també hauria bloquejat el procés finlandès", argumenta.

Segons Levin, Turquia històricament ha intentat convèncer els seus aliats perquè considerin com a grups terroristes altres milícies kurdes, més enllà del PKK, però no ho ha aconseguit. "Suècia té una gran comunitat kurda i alguns dels que estan implicats en política tenen fortes simpaties pel PKK", indica l'expert, que afegeix que hi ha organitzacions sueques que recapten fons per a aquesta guerrilla. "Turquia s'ha queixat altres vegades que això també passa en altres països membres de l'OTAN, però en aquest cas ha pogut exercir pressió", afegeix.

"Suècia és un dels primers països [del bloc de l'OTAN] que ha dit públicament que es distancia de les YPG, cosa que suposa una victòria política per a Erdogan", diu Levin. L'anterior govern suec, socialdemòcrata, havia expressat el suport a les milícies kurdo-sirianes i al seu braç polític, el Partit de la Unió Democràtica (PYD). Aquest canvi de posició d'Estocolm fa mesos que ha posat en alerta els exiliats kurds a Suècia. Però l'analista considera que, tot i que no s'han d'ignorar aquestes preocupacions, "no s'hauria d'exagerar" l'impacte que l'acord pot tenir en la comunitat kurda. "Els tribunals són molt reticents a l'hora d'extradir presos polítics i fins i tot sospitosos de terrorisme que podrien no tenir un judici just a Turquia", argumenta.

A més, pressionada per Turquia, Suècia va implantar una nova llei antiterrorista el maig de l'any passat i va augmentar les penes per a les persones que participin en organitzacions terroristes. També ha aixecat l'embargament d'armes a Turquia, igual que Finlàndia, que s'havia aplicat el 2019 per les operacions turques al nord de Síria. La posició de força d'Erdogan aquests últims mesos també li va permetre crear-se un "escut polític" per evitar les crítiques o més sancions quan va anunciar una nova incursió militar contra milícies kurdes a Síria i l'Iraq.

Amb tot, Levin considera que el bloqueig del procés suec no només ha aportat beneficis a Erdogan, sinó que també li ha suposat encara més desgast en termes de confiança per part dels seus aliats militars. "Des del punt de vista dels Estats Units, ha estat un gran problema: ha aturat durant vint mesos una ampliació de gran importància estratègica mentre hi ha una guerra oberta al continent europeu; no és una cosa que es pugui veure amb bons ulls", conclou.

stats