Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya

Dossier Eleccions a Alemanya: el futur d'Europa en joc 6 articles

• Per què Alemanya ja no és el que era?
• Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
• 10 dades d'Alemanya que preocupen
• L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
• "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
• El dilema de les eleccions a Alemanya

  

BerlínLes coalicions de govern són el més habitual a Alemanya, que les ha vist de tots colors. Aquest vespre sabrem si es confirma la victòria que les enquestes auguren als conservadors de Friedrich Merz, però la nit electoral deixarà la incògnita de quina mena de coalició es formarà si és que n’hi ha alguna de viable. Merz ha expressat la seva preferència per una aliança amb els socialdemòcrates de l’SPD, el que es coneix com a Große Koalition (Gran Coalició) o bé amb els Verds, una fórmula que funciona a escala regional, però que encara no s’ha provat mai al govern federal.

Els darrers dies han augmentat els retrets i les condicions per formar govern entre aquests tres partits. Alguns militants destacats dels socialdemòcrates demanen que abans de pactar govern es consulti la militància. Ara bé, si no vol governar en minoria, Merz pot acabar necessitant-los a tots dos, SPD i Verds. Sobretot en un escenari on algun dels tres partits que ballen acabi entrant al Parlament. Perquè la clau estarà en si algun dels partits petits arriba al 5% de vots necessari per entrar al Bundestag.

Els sondejos mostren que els liberals de l’FDP (que van formar part de la coalició del govern Scholz amb els socialdemòcrates i els Verds) i el BWS, sorgit com a escissió d’esquerra de Die Linke, estan al límit d’aconseguir-ho. A més, Merz i la resta de partits prometen respectar el cordó sanitari i descarten del tot sumar amb AfD. Si l’FDP i el BSW no arriben al 5%, els seus vots es distribuiran proporcionalment entre els partits que obtinguin representació, de manera que n’hi hauria prou amb un 40% dels vots per aconseguir una majoria parlamentària. Però si tots dos aconseguissin entrar a la cambra baixa, el llindar pujaria fins al 46%, cosa que faria molt difícil una coalició de govern només amb dos partits.

Si es produeix aquesta fragmentació del vot, es pot entrar en un període de negociacions per a la formació d’un nou tripartit. I en qualsevol cas un resultat ajustat entre els conservadors de la CDU i la ultradreta d’AfD dificultaria tota negociació i sacsejaria els fonaments polítics europeus.

Els candidats

Friedrich Merz

CDU

Si ja era el candidat més escoltat perquè encapçala les enquestes i pot convertir-se en nou canceller, Friedrich Merz va acaparar tots els titulars al bell mig de la campanya. Amb una aposta arriscada, que li ha costat crítiques internes fins i tot de l’excancellera Merkel i mobilitzacions massives, va acceptar els vots de l’extrema dreta al Parlament i va esquerdar el cordó sanitari. És conegut per tenir la llengua esmolada i nervi, però també per ser un polític persistent. Després que Merkel guanyés el lideratge del partit es va apartar de la política i va fer molts diners com a advocat. Ara que li ha arribat el seu torn, ha promès que no pactarà ni un govern ni lleis amb AfD i vol sumar amb “aquells que ajudin a fer la transició econòmica i migratòria que el país necessita”. Personifica el gir a la dreta de la CDU i ha promès controls migratoris permanents a les fronteres. Té un discurs conservador clàssic i no parla del feminisme. A més, té un equip format només per homes. Vol reformar l’estat del benestar i recuperar el lideratge alemany a Europa.

Alice Weidel

AfD

No té el perfil que pressuposaríem a la candidata del partit d’extrema dreta més exitós d’Alemanya des del nazisme: Alice Weidel és lesbiana, té dos fills adoptats amb la seva parella, originària de Sri Lanka, i viu a Suïssa. És doctora en economia i ha estudiat i treballat a molts països, com la Xina. Abans de la política va treballar a Goldman Sachs. Weidel proposa sortir de la UE, abolir l’euro i deixar de donar suport a Ucraïna, i està a favor de les negociacions entre Trump i Putin per posar fi a la guerra. Durant la campanya ha defensat la “reemigració”: deportacions massives, també de ciutadans amb passaport alemany que tinguin arrels estrangeres. Un reportatge d’investigació va destapar que aquesta idea s’havia planificat en una reunió secreta i milers d’alemanys van sortir al carrer per rebutjar-la. El moviment contra AfD continua creixent. El cordó sanitari els impedirà governar, però la seva embranzida ha sacsejat els partits tradicionals i molta gent es pregunta què passarà d’aquí a quatre anys si continua atraient votants, també entre els més joves.

Olaf Scholz

SPD

És el canceller més mal valorat i es torna a presentar contra tot pronòstic. Molts crítics el consideren culpable de la pèrdua d’estabilitat política i econòmica d’Alemanya. A les últimes eleccions va aconseguir capgirar les enquestes, però aquesta vegada van mal dades. Podria dur l’SPD a fer el pitjor resultat de la història en unes federals. Scholz es va afiliar a les joventuts socialdemòcrates als 17 anys. Abans d’arribar a dalt de tot del govern federal, va ser ministre de Treball i Afers Socials i de Finances al darrer govern de Merkel. També va exercir d’alcalde d’Hamburg, la segona ciutat més poblada del país, entre el 2011 i el 2018. L’SPD proposa impulsar les inversions amb endeutament públic, apujar impostos als més rics, augmentar el salari mínim a 15 euros/hora (ara és de 12,82) i contractar treballadors qualificats a l’estranger. Tot i les diferències ideològiques, SPD i CDU tenen experiència de govern junts i aquesta vegada l’anomenada Gran Coalició continua sent una de les opcions més plausibles.

Robert Habeck

Verds

És un dels blancs de l’extrema dreta. Vicecanceller i ministre d’Afers Econòmics i Acció Climàtica al govern Scholz, serà recordat per la controvertida llei de calefacció. Volia prohibir de facto la instal·lació de noves calderes de gas o gasoil, però es va haver de fer enrere per l’oposició social i dels seus socis de coalició. Habeck ha hagut de capejar la crisi energètica desencadenada amb l’aturada de la importació de gas rus. Aposta per les renovables, que l’any passat van cobrir el 63,4% del subministrament del país, i s’oposa a l’energia nuclear. Abans de dedicar-se a la política, Habeck era escriptor, entre altres de llibres infantils. Ara és un dels grans defensors d’Ucraïna i creu que Alemanya hauria de dedicar com a mínim el 3% del PIB a la defensa. Els Verds, amb posicions molt més conservadores que les dels seus aliats al sud d’Europa, prioritzen la lluita contra el canvi climàtic i la reestructuració de l’economia, i aposten per projectes d’economia verda. Tot i que els separen moltes coses, Merz podria necessitar-los per formar govern.

Els temes més decisius

Economia i Indústria

L’economia més gran d’Europa acumula dos anys de recessió i tot apunta que el 2025 continuarà en negatiu. Es manté a dalt de tot dels rànquings de potències mundials, amb el quart PIB més alt, però perd un llençol de competitivitat a cada bugada. Un dels motius principals d’aquesta davallada és la baixada del nombre d’exportacions dels productes alemanys. A tot el món, ja no es compren tants cotxes, productes químics i electrodomèstics made in Deutschland. Moltes empreses no han sabut trobar alternatives a la competència ferotge de països com la Xina. Els experts assenyalen el límit d’endeutament públic com un fre a les inversions imprescindibles per rellançar l’economia, com ara la renovació d’infraestructures públiques que han quedat envellides. Tot plegat ha fet pujar el cost de la vida. La inflació es va disparar amb la crisi energètica de la guerra d’Ucraïna i després es va moderar, però es manté alta: un 2,2% l’any passat.

Immigració i refugiats

S’ha convertit en el gran tema de la campanya, sobretot arran dels atacs recents, alguns dels quals perpetrats per refugiats a qui s’havia denegat la sol·licitud d’asil. L’extrema dreta se n’ha aprofitat i el discurs antiimmigració s’ha escampat entre la resta de partits. Tots els que tenen possibilitats d’entrar al Parlament, excepte l’esquerra de Die Linke, estan a favor d’augmentar les deportacions. Queda lluny l’Alemanya que l’any 2015 rebia més d’un milió de refugiats sirians. Ara l’acollida de nouvinguts és una de les preocupacions principals de la ciutadana. La xifra de sol·licituds va caure un 34% l’any 2024, però el país segueix sent la principal destinació d’asil de la UE. Scholz va introduir controls aleatoris a les fronteres l’estiu passat i Merz ha promès fer-los permanents. Mentre creix el racisme, els experts alerten que no hi ha correlació entre l’augment de la immigració i la criminalitat. I recorden que atreure talent és clau per a l’economia.

Emergència climàtica

Va ser el gran tema a les eleccions del 2021 i aquesta vegada gairebé no se n’ha parlat. Aquest ha estat el gener més càlid registrat fins ara, però ni tan sols els Verds han dedicat gaires cartells electorals a la lluita contra el canvi climàtic. Tot i això, una enquesta recent mostrava que el 53% dels alemanys volen un govern que el combati. Merz promet desfer algunes de les mesures climàtiques del govern actual. Els activistes climàtics estan organitzats i mantenen les protestes.

Els impactes de la guerra d’Ucraïna

El paper d’Alemanya en la guerra que fa tres anys que dura a Ucraïna és un tema que polaritza la societat. Pel passat nazi, hi ha molta reticència a l’enviament de tropes i míssils de llarg abast. Amb les negociacions entre Trump i Putin per posar fi al conflicte que han deixat Europa de banda, la discussió ha revifat. Alemanya és el principal donant d’ajuda militar d’Ucraïna a Europa, i l’atac rus ha portat Scholz a fer un gir en la política de defensa perquè Ucraïna marca “un punt d’inflexió”.

Retard digital i massa burocràcia

Sorprèn que el país estigui a la cua d’Europa en matèria de digitalització. L’excés de burocràcia, poca inversió i una cultura acostumada als processos tradicionals fan que, a Alemanya, internet sigui lent. I la paperassa, el fax i el correu postal, el pa de cada dia. Fins ara, no hi ha hagut cap estratègia per digitalitzar el país. Merz proposa crear un ministeri específic i el principi once only, perquè els ciutadans només hagin de proporcionar les seves dades un cop.

Dossier Eleccions a Alemanya: el futur d'Europa en joc 6 articles

• Per què Alemanya ja no és el que era?
• Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
• 10 dades d'Alemanya que preocupen
• L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
• "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
• El dilema de les eleccions a Alemanya