Wolfgang Münchau: "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"

Dossier Eleccions a Alemanya: el futur d'Europa en joc 6 articles

• Per què Alemanya ja no és el que era?
• Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
• 10 dades d'Alemanya que preocupen
• L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
• "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
• El dilema de les eleccions a Alemanya

  

LondresNascut el 1961, Wolfgang Münchau va créixer a la ciutat alemanya de Mülheim del Ruhr. Ara viu a Oxford, des d'on es mira el món i el seu país, i des d'on també dirigeix Eurointelligence, un influent servei de comentaris econòmics que va cofundar. Abans va ser columnista del Financial Times. Acaba de publicar Kaput. El fin del milagro alemán (Plataforma Editorial), una anàlisi que destrueix la imatge d'eficiència del seu país.

Per què ha volgut destrossar el mite alemany?

— Sempre és bo rebatre els mites. No vull dir que el miracle alemany no hagi existit mai. I no dic que l’economia alemanya sempre hagi estat dolenta. El que dic és que l’economia ha estat en declivi per raons que van molt més enllà dels últims set anys. El meu llibre intenta dir als alemanys que necessiten un model industrial diferent, molt més diversificat.

Quanta gent està d'acord a Alemanya amb el seu judici?

— El llibre no s'ha publicat encara a Alemanya. He tingut reaccions generalment molt positives d'algunes persones que han llegit la versió anglesa. Però aquests lectors eren principalment emprenedors més que no pas polítics.

Vostè és duríssim amb tota la classe política del seu país. No deixa canya dreta.

— Tothom a Alemanya, a l'esquerra o a la dreta, vol conservar el vell model industrial. No hi ha gairebé ningú que estigui parlant de diversificar-lo. Intento desafiar creences molt arrelades. Fins i tot els Verds, que són el partit d'alguna manera més progressista, segueixen donant suport al vell model industrial, només que volen que sigui verd. Però l’estructura fonamental segueix sent la mateixa: una economia impulsada per la indústria amb superàvits d’exportacions. Un país no s’hauria de definir per indústries específiques, siguin cotxes, productes químics o una altra cosa. La prioritat ha de ser crear un entorn on la gent pugui desenvolupar qualsevol indústria. I a Alemanya el sistema fa que sigui fàcil per a la gent produir cotxes, però molt difícil desenvolupar intel·ligència artificial, la qual cosa condueix a una economia desequilibrada.

No hi ha prou digitalització, tampoc, i descobreixo en el seu llibre que alguns serveis públics encara fan servir el fax.

— És una estupidesa, no hi ha altra manera de dir-ho. Et donaran justificacions legals. Et diran: "Necessites un fax per a les signatures legals". Però el govern podria introduir legislació per acceptar la digital. La tecnologia existeix i ha existit durant molt de temps. El problema és que no es va inventar a Alemanya. Molta de la resistència al progrés sembla reduir-se a això: es va inventar a Alemanya o no? Hi ha una profunda desconfiança envers qualsevol cosa que no s’hagi inventat a Alemanya.

És Alemanya el malalt d'Europa, doncs?

— No és la manera correcta de dir-ho. Un problema és el declivi estructural que descric al meu llibre, i l’altre és la recessió cíclica. Les crisis macroeconòmiques sovint es poden resoldre amb polítiques macroeconòmiques. Ara estem davant d'una crisi estructural, i afecta tot l’espectre polític, com deia abans.

També a Alternativa per Alemanya (Adf)?

— Alternativa per Alemanya fins i tot vol reconstruir els gasoductes amb Rússia, i potser se sent envalentida per l’actitud favorable de Trump cap a Putin. De fet, l’extrema dreta està en gran part desconnectada de l’economia moderna, però sí que sobresurten en l’ús de les xarxes socials.

Quines reformes necessita Alemanya?

— Obrir l’economia a noves inversions del sector privat, que està en crisi. El sector públic també, però el veritable problema és el sector privat, que ja no inverteix a Alemanya. El país necessita un model que no se centri a generar superàvits (com el d’exportacions), sinó en crear condicions per a la inversió interna. Alemanya necessita la unió de mercats de capitals a Europa, l'única manera de generar el volum d'inversió que cal i que no es pot fer a través del sistema bancari, perquè els bancs alemanys estan orientats a empreses com Volkswagen. No es poden generar nous gegants tecnològics com Google, Meta o Amazon.

Per això, la unió bancària europea és clau, oi?

— Absolutament. I diem que en tenim una, però, en realitat, no la tenim. El nostre sistema de resolució bancària és ineficaç, ens falta una assegurança de dipòsits i, el més important, els nostres bancs avui dia són més nacionals del que eren quan va començar la unió monetària. Les crisis han empitjorat la situació, i hem fallat a l'hora d'aprofitar l'oportunitat de fer els nostres bancs més europeus. Haurien de ser tractats com a entitats europees, supervisades per institucions europees. Podríem haver creat una autèntica unió bancària, que hauria facilitat la unió dels mercats de capitals. Però no ho hem fet.

El marc regulador empresarial a Alemanya funciona bé?

— Només per a les grans empreses. El sistema actual discrimina les petites i mitjanes empreses. Jo suggeriria eximir-les de la majoria de les regulacions durant els primers cinc anys de la seva existència. Si tenen èxit i creixen, poden passar a estar subjectes a les regulacions, però si no creixen, haurien de quedar fora del sistema regulador. Això permetria a les petites empreses prosperar sense la càrrega de costos excessius que tenen.

I quant a la immigració?

— Alemanya la necessita per mantenir el seu mercat laboral. Però el país té dificultats per atreure mà d’obra altament qualificada, en part a causa de la barrera lingüística. A més, els alemanys poden ser molt formals a l’hora d’imposar el requisit sobre la llengua, i no crec que hagin de ser-ho. Haurien de dir: 'Mira, si vols venir aquí, has d’aprendre l'idioma.' Però no cal que imposin conseqüències greus. Si no l'aprens, és el teu problema, perquè no tindràs èxit. No gaudiràs aquí, ja que la gent, en general, no parla anglès. Per tant, has de ser conscient que aprendre l'idioma és essencial.

Vostè i la seva família voldrien tornar a Alemanya?

— No. Alemanya ha vist marxar molta gent, especialment en els sectors de la tecnologia i l'emprenedoria, i no tornen. Hi ha un problema significatiu de fuga de cervells, que històricament arrenca del període nazi. Hi va haver dificultats per desenvolupar les tecnologies digitals, arrelades en la física, que la moderna Alemanya no va adoptar. El país va quedar encallat en la física i la química del segle XX. I tot i que Alemanya va continuar fent-ho bé en química després de la Segona Guerra Mundial, la física i les matemàtiques, que són disciplines clau, van quedar desconnectades dels desenvolupaments principals. Molts dels principals investigadors en camps com la intel·ligència artificial han abandonat el país.

Si Alemanya ja no és cap locomotora, Europa té problemes?

— Europa té molts problemes, i no hi ha una alternativa clara a Alemanya. França no és exactament cap potència. I tot i que té els seus reptes, els pot resoldre una mica més fàcilment. Alemanya requereix canvis estructurals que necessiten una reforma a escala europea. Però ara mateix ningú a Alemanya pressiona per una unió dels mercats de capitals. Els alemanys sovint han estat excessivament centrats en la seva mateixa excepcionalitat, creient que no tenen res a aprendre dels altres. Un error! Alemanya podria aprendre molt sobre l'organització del seu mercat financer del Regne Unit, del sistema de salut de Dinamarca, sobre com equilibrar el mercat laboral i el sistema de benestar dels països nòrdics. I els estats bàltics i Finlàndia, en particular, tenen molt a ensenyar a Alemanya sobre emprenedoria.

Quins són els reptes que imposa a Europa la nova política de Washington?

— La desconnexió dels Estats Units d'Europa és inevitable, i no només és qüestió de Trump. És una tendència. Si haguéssim començat a treballar cap a una major unitat el 2018, quan Angela Merkel va reconèixer que Trump era una amenaça seriosa, podríem haver avançat. Però no vam fer res, i ara en paguem les conseqüències. Hauríem d'haver augmentat la nostra despesa en defensa i, el més important, reestructurar com la gastem. Hi ha duplicitats absurdes: tenim dotze tipus de carros de combat a Europa, mentre que els Estats Units només en té un. I això s'estén a totes les categories d'armament, amb sistemes redundants per a la defensa aèria, avions, vehicles blindats, drons, etcètera. És una ineficiència insostenible.

Europa corre risc d'irrellevància?

— És possible que la UE esdevingui irrellevant com a potència global. La reunió a París dilluns passat ho mostra. Quan els líders van intentar discutir una estratègia sobre Ucraïna, no es van posar d'acord, i Alemanya va abandonar la reunió, enfadada per les propostes de Macron. No hi ha estratègia, ni lideratge. Aquesta crisi era evitable, però Europa no es va preparar. No estic predient el final de la UE, però veig la possibilitat que la UE perdi influència com a potència global. No estic defensant una unificació política ni res tan dràstic. Estic parlant d'una unió federal molt modesta, una petita unió dels mercats de capitals, la unió bancària i una unitat de defensa. Amb eficiència, la despesa en defensa no hauria de ser superior al 2,5% o al 3% del PIB. Però ara mateix, només estem seguint el camí dels altres. Ho veiem quan Trump fa una declaració sobre Zelenski, i reaccionem a correcuita, però no podem fer res.

Sigui quin sigui el resultat de les eleccions a Alemanya, tot seguirà igual com fins ara?

— Probablement hi haurà canvis simbòlics, però no portaran a diferències importants. Les empreses no es tornaran significativament menys burocràtiques. El problema de la burocràcia no és només ineficiència; és degut a un excés de legislació. Un canvi potencial podria venir de la reforma del fre al deute, la regla fiscal. Però per canviar-la cal una majoria de dos terços al Parlament i l'extrema dreta i els liberals podrien bloquejar-la.

Hi ha res que encara funcioni bé a Alemanya? Encara fan bona cervesa?

— La cervesa és bona, encara, no n'hi ha dubte, però no crec que sigui el futur. I els joves ara beuen menys que nosaltres.

Dossier Eleccions a Alemanya: el futur d'Europa en joc 6 articles

• Per què Alemanya ja no és el que era?
• Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
• 10 dades d'Alemanya que preocupen
• L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
• "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
• El dilema de les eleccions a Alemanya