El Kremlin fracassa en l'intent d'aturar els proeuropeus a Moldàvia i atia el fantasma del frau electoral
Els partits pro-russos no reconeixen el resultat però punxen les protestes als carrers
MoscouRevés molt dur per a Vladímir Putin, que confiava que el bloc pro-rus arrabassaria la majoria absoluta a les forces europeistes en les eleccions parlamentàries de Moldàvia. L’aclaparadora victòria del Partit Acció i Solidaritat (PAS), de la presidenta Maia Sandu, amb un 50% dels vots i la desfeta del Bloc Patriòtic, que no va assolir ni el 25%, aplanen el camí dels moldaus cap a la UE i esmicolen una de les últimes esperances del Kremlin de mantenir el país dins de la seva esfera d’influència.
L’oposició pro-russa no ha trigat a impugnar la votació. Els seus líders no reconeixen els resultats perquè asseguren que es van produir “centenars de violacions i desviacions” durant el procés. L’home fort del Bloc Patriòtic, el socialista Igor Dodon, havia cridat els partidaris de l’oposició a manifestar-se contra el suposat frau electoral davant del Parlament aquest dilluns al migdia, però la convocatòria tot just ha congregat unes desenes de persones i no ha durat ni vint minuts.
La mare dels ous de la manipulació electoral, segons Dodon, és el vot de la diàspora moldava a l’estranger, clau per al triomf del PAS. Els proeuropeus van obtenir més del 78% del vot exterior, mentre que els pro-russos només un 5%. El Bloc Patriòtic es queixa que a Rússia tan sols es van habilitar dos col·legis electorals per a mig milió de moldaus mentre que a Itàlia, per exemple, se’n van obrir 73 per a 100.000. A banda, denuncien que a Transnístria, república autoproclamada a l’est de Moldàvia, de majoria russòfona, que no participa en les eleccions, també s’hi va reduir molt el nombre de punts de votació per als ciutadans moldaus i s’hi van bloquejar carreteres.
Les insinuacions del Kremlin
El Kremlin també critica que “centenars de milers de moldaus fossin privats de l'oportunitat de votar a Rússia” i qualifica d’“insuficients” els col·legis constituïts. El secretari de premsa de Putin, Dmitri Peskov, ha volgut cedir el lideratge de les protestes als polítics moldaus pro-russos per tal de no fer “valoracions infundades”, però alhora ha donat ales a les “violacions electorals” denunciades per l’oposició.
Els mitjans oficialistes russos s’han fet un fart de denunciar, en les últimes hores, la desqualificació de sis partits pro-russos, que no van poder presentar-se a les eleccions, un dels quals apartat mentre la jornada electoral ja estava en marxa. Tres d’aquestes formacions estaven sota el paraigua directe de l’oligarca Ilan Shor, que mou els fils de l’oposició des de Moscou, on està fugat per evitar una condemna de quinze anys de presó. Aquest dilluns ha estat entrevistat a la televisió estatal russa, des d’on ha afirmat que elevaria el resultat dels comicis a instàncies internacionals.
Brussel·les no ha valorat aquests vetos, sovint motivats pel presumpte finançament rus de les formacions, per bé que executats amb dubtoses garanties processals, sinó que s’ha limitat a celebrar la victòria del partit de Sandu i el “clar sí” dels moldaus al “futur europeu". Segons la màxima representant de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, això s’ha aconseguit “malgrat els esforços massius de Rússia d’escampar desinformació i comprar vots”.
El pla de Moscou falla
El govern moldau i diversos mitjans havien alertat de diversos plans orquestrats pel Kremlin per mirar d’interferir en les eleccions de diumenge. Durant la mateixa jornada electoral, es van repel·lir milers de ciberatacs contra la Comissió Electoral moldava i es va advertir de la possibilitat d’avalots, que finalment no van tenir lloc.
Putin havia dipositat la confiança per frenar el partit europeista a un dels valors a l’alça del Kremlin, Serguei Kirienko. Aquest veterà polític està acumulant molt poder entre els acòlits del president rus, i últimament havia pres el control del departament que s’ocupa de les forces pro-russes en països de l’espai exsoviètic. Les eleccions a Moldàvia eren la seva primera prova de foc.
La derrota sense pal·liatius del Bloc Patriòtic es pot considerar, doncs, una ensopegada molt greu per al Kremlin i per als seus renovats esforços d’establir una zona d’amortiment a Moldàvia on provar tàctiques de guerra híbrida. A més de no haver estat capaç d’impedir que un dels últims territoris de la seva antiga òrbita que encara no s’havia decantat per cap dels dos blocs caigui del costat de la Unió Europea, tampoc podrà crear un nou focus de tensió al sud d’Ucraïna.
