França

El polèmic pla de Macron per a l'escola pública: cantar 'La marsellesa' i uniforme per als alumnes

El president de França presenta propostes per rellançar el seu mandat i frenar l'extrema dreta de cara a les eleccions europees

3 min
El president francès, Emmanuel Macron, en una imatge recent.

ParísPoques setmanes després de l'anunci de canvis importants als instituts per revertir els resultats nefastos dels alumnes a l'informe PISA, el president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat noves mesures que faran que l'escola francesa sigui encara més conservadora. Amb la mirada posada en les eleccions europees del juny –en què l'extrema dreta lidera totes les enquestes a tot l'Hexàgon– el president ha presentat les seves propostes per "rearmar França", rellançar el seu mandat i guanyar la batalla a Marine Le Pen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'escola, que juga un paper essencial a l'hora de transmetre els valors de la República, ha centrat bona part de les propostes de Macron. Una de les novetats més destacades és l'obligatorietat de dur uniforme per als alumnes de primària i secundària de les escoles i instituts públics a partir del 2026. Aquest curs s'ha posat en marxa una prova pilot en un centenar d'escoles de tot el país i, si els resultats són positius, s'estendrà a tots els centres públics. En un país obsessionat per la igualtat i amb un model d'escola molt tradicional que defuig els nous corrents educatius, Macron ha donat pràcticament per fet que serà així. "L'uniforme esborra les desigualtats entre famílies i crea condicions de respecte", va assegurar en una roda de premsa celebrada a l'Elisi dimarts a la nit.

Emmanuel Macron també s'ha mostrat partidari que els alumnes de primària aprenguin l'himne nacional a l'escola. El govern ja va enviar el 2018 una circular per recomanar als centres que incloguessin en el temari aprendre La marsellesa, però no totes les escoles ho fan.

El president de la República no ha dit que hagi de ser obligatori però ha deixat clar que està a favor de la idea. "Fins i tot crec que és indispensable perquè és el que ens uneix, als francesos", ha assegurat. França també farà obligatori per als alumnes de 12 anys fer teatre a l'institut, recuperarà la història de l'art a secundària i estudiarà com limitar més les pantalles.

Reforçar els valors republicans

El pla de Macron per fer front a les creixents fractures socials i polítiques i al creixement de l'extrema dreta passa per reforçar els valors republicans. "Cada generació de francesos ha d'aprendre què vol dir la República: la seva història, els seus drets, els seus deures, la seva llengua, el seu imaginari, i tot això des de la infància", ha resumit l'inquilí de l'Elisi.

A principis d'aquest curs ja es va prendre una mesura polèmica per defensar l'escola laica, molt reclamada per sectors conservadors: el nou primer ministre, Gabriel Attal, aleshores ministre d'Educació, va prohibir l'abaia –la túnica que porten les dones de països musulmans– als centres educatius.

Tot plegat és un missatge que Macron i el seu govern volen enviar a l'electorat de dretes i d'extrema dreta, preocupat per la immigració i convençut que els nouvinguts, especialment els musulmans, poden acabar diluint la identitat dels francesos. "Perquè França continuï sent França", resumia dimarts a la nit el president copiant una frase dels conservadors, que el líder d'extrema dreta Eric Zemmour també havia utilitzat com a eslògan de campanya. El discurs de Macron acompanya el viratge a la dreta del nou govern, que ha integrat noms com el de la nova ministra de Cultura, Rachida Dati, que va ser titular de Justícia amb el conservador Nicolas Sarkozy.

Polèmica amb la nova ministra

El nou executiu, nomenat la setmana passada, ha arrancat enmig d'una tempesta política protagonitzada precisament per la nova ministra d'Educació, Amélie Oudéa-Castéra. La nova titular té escolaritzats els seus tres fills en una escola privada catòlica –com altres ministres– i va justificar la seva decisió davant la premsa assegurant que a l'escola pública, on almenys un dels fills havia estat escolaritzat uns mesos, no se substitueixen molts mestres quan estan absents.

Que Oudéa-Castéra assenyalés un dels grans problemes de l'escola pública quan ella n'és la màxima responsable va provocar una onada de crítiques de sindicats i partits d'esquerres, que han reclamat la seva dimissió.

Però ella s'ha disculpat i Macron li ha donat públicament suport, fins i tot després que se sabés que el centre privat on val els seus fills, molt allunyat dels valors de la República, està sota la lupa de la inspecció educativa per promoure l'homofòbia i flirtejar amb "l'integrisme catòlic".

stats