Polònia està canviant d'aliats: ¿Com afecta Europa?

BerlínPolònia, considerada durant molt de temps un país d’Europa central, mira cada cop més cap al mar Bàltic. Varsòvia ha fet en els últims anys un gir geopolític davant l’amenaça creixent de Rússia i de les divisions dins del Grup de Visegrad –l'aliança que conformen la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria– sobre la guerra d’Ucraïna. "El Bàltic és clau per a la seguretat de Polònia, i per això ha de tornar a ser un mar blanc-i-vermell", va dir a principis d’octubre el primer ministre polonès, Donald Tusk, evocant els colors de la bandera polonesa.

Històricament, el vector geopolític de Polònia –situada entre Alemanya (o antigament Prússia) i Rússia– ha estat oest-est. Però, “amb una Rússia cada vegada més agressiva, Polònia, igual que altres països de la regió, ha constatat que les amenaces no només afecten el flanc oriental i la zona més enllà de les seves fronteres orientals. Les mesures de desestabilització i els possibles escenaris militars també poden donar-se, i de fet ja s’han donat, a la regió bàltica”, explica Kai-Olaf Lang, expert de la Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP), l’Institut Alemany d’Afers Internacionals i de Seguretat.

"Per això Polònia, amb el seu potencial polític, econòmic i militar, està «redescobrint» el mar Bàltic com una zona important per a la seva seguretat nacional", afegeix aquest expert en política europea. La invasió russa d’Ucraïna ha canviat la situació geopolítica de la regió i, entre altres coses, ha fet necessari buscar noves estratègies en matèria de defensa i seguretat. Varsòvia ha intensificat per aquest motiu la seva cooperació militar i de seguretat amb els països bàltics, i especialment amb els nòrdics.

“Amb l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN, el mar Bàltic s’ha convertit en un mar de l’Aliança Atlàntica”, explica Joanna Stolarek, directora de la Heinrich Böll Stiftung a Varsòvia, que destaca que Polònia s’ha convertit, amb la seva creixent presència al Consell del Bàltic, en un actor important a la regió.

Lang considera que hi ha tres factors que han conduït al “gir bàltic” de Polònia: l’amenaça russa; el fet que Polònia i els estats nòrdics i bàltics siguin aliats naturals que comparteixen la mateixa mentalitat pel que fa a les polítiques envers Rússia o Ucraïna, i que moltes inversions fonamentals per a la seguretat nacional i l’economia polonesa s’estiguin duent a terme al mar Bàltic.

L’amenaça russa creixent també afecta les infraestructures crítiques situades al mar Bàltic i als seus voltants. Els països riberencs del Bàltic col·laboren entre si per desenvolupar estratègies de defensa adequades davant Moscou.

“Les violacions de l’espai aeri, les provocacions amb drons o avions de combat, els danys a infraestructures crítiques com cables submarins o oleoductes, el trànsit de la flota fantasma de Rússia, però també la possible acció militar en l’àmbit aeri o marítim, han incrementat l’atenció de Polònia sobre la regió”, assenyala l’expert de la SWP.

Les desavinences amb Hongria i Eslovàquia

Un altre factor que ha contribuït al gir bàltic de Varsòvia són les divisions internes dins del Grup de Visegrad pel que fa a Rússia i l’ajuda a Ucraïna, ja que tant Hongria com Eslovàquia han estat més reticents a tallar els vincles amb Moscou des de l'inici del conflicte. “Això també va portar Polònia a buscar nous aliats que compartissin una visió similar sobre l’amenaça que representa Rússia i amb els quals pogués cooperar en matèria de defensa, protecció i política de seguretat”, explica Stolarek.

El desenvolupament de la regió del mar Bàltic, clau per a la seguretat de Polònia, és una prioritat per al govern de Tusk. “Ens estem convertint, sense exagerar gens ni mica, en una potència portuària en el nostre mar. És al Bàltic on s’estan duent a terme els projectes energètics més grans de la història de Polònia: parcs eòlics, una central nuclear, grans inversions en infraestructures i l’ampliació del port. Tot això ens obliga a pensar en el mar d’una manera molt més ambiciosa que mai”, segons Tusk.

Entre els projectes al Bàltic destaquen la terminal de gas natural liquat (GNL) de Świnoujście, el gasoducte bàltic que connecta Noruega amb Polònia passant per Dinamarca, i la construcció d’una central nuclear i parcs eòlics marins.

Guanyi qui guanyi les eleccions poloneses del 2027, el gir bàltic de Polònia serà durador, coincideixen a assenyalar els dos experts consultats. “La cooperació amb els països nòrdics i bàltics no es veurà alterada pels canvis polítics interns, ja que se centra en la seguretat i la defensa. Es tracta d’àmbits en què hi ha consens dins la política polonesa, malgrat la polarització en altres qüestions”, conclou Lang.